Els estudis en Criminalística i Ciències Forenses de la UAB celebren el seu 20è aniversari amb una jornada enfocada en els reptes de la cibercriminalitat
La jornada, que va tenir lloc en modalitat presencial i en línia, va comptar amb una taula rodona amb professionals del sector, que van reflexionar sobre el paper de les ciències forenses com a garants de la resolució de crims i de la rigidesa del procés judicial.
22/09/2026
Prevenció i Seguretat Integral – Escola FUAB Formació va acollir una sessió informativa, dirigida a futurs estudiants interessats en el Màster de Formació Permanent en Criminalística i del Diploma d'Especialització en Criminalística: Infoanàlisi i Tècniques Avançades en Ciències Forenses, que aquest curs 2026-2027 celebra la vintena edició dels estudis. La jornada, celebrada en format híbrid (presencial i en línia), va ser conduïda per la periodista Marta Martorell, i va comptar amb la benvinguda institucional de la directora de l'EPSI, Montserrat Iglesias-Lucia.
Durant la taula rodona, el coordinador de les formacions, Miquel Àngel Garcia Alvira, acompanyat de l'expert Roger Heredia, docent i jurista, va analitzar el paper crucial de les ciències forenses com a garants de la resolució de crims i de la rigidesa del procés judicial.
La rigorositat científica i el principi d'intercanvi en l'escena del crim
El coordinador Miguel Ángel Garcia Alvira va posar en valor el paper fonamental del mètode científic en la tasca policial: “La ciència aplicada a la policia contribueix que la prova arribi al judici amb totes les garanties”. Durant la trobada es va emfasitzar el marc jurídic de la Llei d'Enjudiciament Criminal, la qual faculta i regula com la policia recull les pistes, elabora croquis i documenta rigorosament qualsevol intervenció.
En l'àmbit de la criminalística, es va recordar que “observar és interpretar”, una capacitat analítica que requereix una preparació altament especialitzada.
Els ponents van detallar el funcionament de la policia científica i judicial, la qual actua directament sota el mandat del jutge. Es va destacar la importància del principi d'intercanvi —qualsevol persona que passa per un lloc hi pot deixar o emportar-se un rastre— i la necessitat de blindar l'escena del crim. Per tal d'evitar la contaminació de pistes, ningú no hi pot accedir fins que la policia científica ho autoritzi.
Actualment, les inspeccions oculars han millorat amb eines com l'escaneig fotogràfic en 3D, que permet reconstruir la seqüència dels fets amb màxima precisió, facilitant posteriorment la comprensió de l'escena als tribunals i jurats populars. Així mateix, es va remarcar el paper rigorós de la cadena de custòdia, un procediment administratiu clau que protegeix les evidències per evitar que les defenses puguin al·legar defectes de forma.
De l'indici a la prova: el pensament crític i el rastre digital
Durant la taula rodona es va establir la diferència conceptual entre un indici i una prova. Mentre que un indici aïllat (com ara l'arma del crim o la foto d'un radar) no resol per si mateix un cas, aquest va prenent força a mesura que avança la investigació i es consolida mitjançant estudis protocol·litzats fins a convertir-se en una prova formal.
En l'actualitat, el telèfon mòbil ha passat a ser un dels indicis més determinants, ja que sintetitza la vida quotidiana de les persones. Els experts van explicar que l'accés i clonació de la informació d'un terminal requereix obligatòriament autorització judicial, i es realitza mitjançant programari avançat d'intel·ligència i l'ús del mètode Hash per garantir que les dades no s'hagin alterat. La geolocalització, a través del procediment tecnològic de triangulació de senyals entre antenes, orografia i dades de les operadores, s'ha consolidat com una evidència clau en les investigacions.
L'explosió de la ciberestafa i els nous paradigmes de la investigació
Un dels blocs més destacats de la jornada va girar entorn del canvi de tendència en la delinqüència. Mentre que els delictes en el món físic han mostrat una lleugera davallada, per una major precaució ciutadana i per la resiliència de les empreses, la cibercriminalitat s'ha disparat de manera alarmant.
Els conferenciants van explicar que la ciberestafa genera actualment més diners que el tràfic de persones i de drogues junts, i que el model de delicte virtual ha canviat: s’ha passat de l’enviament massiu i indiscriminat a cercar perfils tecnològics vulnerables per obtenir major rendiment econòmic.
També van subratllar que el ciberdelicte ja no es pot investigar amb els paràmetres de la criminalística tradicional i requereix metodologies especialitzades. Així mateix, van alertar sobre la invalidesa de determinats elements informals, com una simple captura de pantalla, que no serveix com a prova per la seva facilitat d'alteració. I també sobre la necessitat d'invertir grans recursos tecnològics per analitzar continguts generats amb Intel·ligència Artificial.
Per tal de facilitar els tràmits i combatre aquesta xacra, es va anunciar que els Mossos d'Esquadra crearan pròximament una comissaria virtual específica per a la denúncia de robatoris i ciberestafes.
Una professió multidisciplinària i en formació contínua
La trobada va posar punt final destacant la necessitat de disposar de perfils professionals altament qualificats i multidisciplinaris. La criminalística moderna requereix la cooperació de perfils transversals (informàtics, científics, juristes, psicòlegs o especialistes de camp), dotats d'un pensament crític i estratègic permanent, capacitat per avaluar el context abans d'extreure conclusions, i que sempre estiguin formant-se en noves competències i coneixements.