El mapa de graus del sistema universitari ja no és el mateix
27/03/2019
L’Observatori del Sistema Universitari (OSU), una plataforma sense ànim de lucre integrada per professionals de les 4 universitats públiques de Barcelona (UAB, UB, UPF i UPC), ha donat a conèixer el seu darrer informe: Grados universitarios: ¿Cuántos y cuáles? Análisis de la oferta de estudios de grado en las universidades públicas y privadas españolas. L’informe, elaborat per l’Albert Corominas i la Vera Sacristán, analitza l'oferta d'estudis de grau de les universitats espanyoles des de la reforma de 2007 (Reial Decret 1393/2007, de 29 d'octubre) que estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials.
És interessant destacar algunes de les dades de l’informe, que ens mostren un entorn canviant en el mapa de títols a nivell català i espanyol. Durant el període entre 2011 i el 2018 s’ha produït un increment general de l’oferta de graus a Espanya (451). Aquest increment té una distribució molt diversa a nivell territorial i segons l’eix públic/privat. En realitat, la majoria de les universitats públiques han reduït la seva oferta, i per tant, l’increment s’ha concentrat en algunes comunitats i universitats. Catalunya – on el nombre de graus ha passat de 419 a 530 del curs 2013-2014 al 2017-2018 (un 26,5% de creixement) – ocupa un tercer lloc entre les Comunitats Autònomes en augment relatiu de l’oferta per darrera de La Rioja i Madrid. I per universitats i a nivell espanyol, la UAB se situa en un quart lloc si considerem el factor multiplicatiu de l’oferta, darrera la Universitat Rei Joan Carles, la UPF i la UPC.
D’altra banda, l’informe confirma una dada evident, però que queda quantificada de forma adequada: aquest eixamplament del nombre de títols ha estat més intens en el cas de les universitats privades, que també han augmentat el seu nombre en un context de crisi econòmica, el 40% de les universitats espanyoles amb docència de grau són actualment privades. Aquesta dada confirma també l’augment de la desigualtat que acompanya a aquesta llarga crisi. En el cas de la universitat pública és important recordar que les operacions de creació de nous graus s’han hagut de realitzar sense recursos que acompanyin aquest procés. El mapa actual de títols de grau durant el curs 2017-2018, darrer que analitzen els autors, el conformen 2.584 graus, dels quals la gran majoria (74,6%) segueixen sent impartits per universitats públiques, que compten amb una mitjana de 44,4 graus per universitat. Des del curs 2011-2012, dels 451 graus nous en tot el sistema, 285 corresponen al sector privat. Aquest creixement ha representat un 11% d’augment de l’oferta a les universitats públiques i, significativament, un 40% per les privades.
La branca de Ciències Socials i Jurídiques es troba especialment representada en aquest mapa, i constitueix un 35,1% de l’oferta pública de títols, i un 33,1% de la privada, en aquest cas, únicament per darrera de les branques de Ciències de la Salut. En el curs 2017-2018 aquesta branca era la més nombrosa: 1002 títols, dels quals 667 s’ofereixen a universitats públiques i 335 a privades.
L’Informe analitza també diferents blocs disciplinaris agrupant la gran diversitat (creixent) de denominacions dels títols, que en una gran part s’allunyen de les disciplines tradicionals. El bloc de Política i Administració pública el formen avui en dia de 44 titulacions, 37 a la universitat pública i 7 a la privada, respectivament 84,1% i 15,9%. El bloc de Sociologia compta amb 15 (la pràctica totalitat a la universitat pública amb 14 graus, un 93,3%, i només un títol a la privada, 6,7%). En canvi la distribució públic/privat del bloc de Relacions Internacionals és totalment la contrària: del 13 títols totals, 2 són graus de la pública i 11 de la privada que representen un 15,4% i 84,6% respectivament.
L’Informe de l’OSU planteja moltes qüestions que han estat i segueixen sent font de debat a la nostra Facultat. És intel·ligible per a la ciutadania l’actual oferta de graus? Què en podem derivar de la seva heterogeneïtat? Ofereixen els títols actuals la formació generalista esperada? Capaciten de forma adequada per al món laboral? Son necessaris tants graus múltiples? El número elevat de dobles graus vol dir que l’oferta actual de primer cicle és deficient? Es té personal docent apropiat per a oferir graus en llengües estrangeres? A la UPF un 28% dels graus s’ofereixen en llengua estrangera o són bilingües, a la Universitat Ramon Llull un 19,4%, a la UAB un 15,8%.
En una entrevista a TV la rectora de la UAB Margarida Arboix manifestava els seus dubtes sobre alguns dels títols aprovats a la nostra Universitat els darrers anys, sense especificar-ne quins, jutjats excessivament especialitzats. La polèmica està servida. A la Facultat la creació del Grau en Relacions Internacionals ha estat sens dubte una decisió lògica per la pròpia composició acadèmica del centre, exitosa quant a demanda i necessària per a una universitat pública que ha de garantir que les estudiants puguin cursar carreres homologades a nivell europeu i internacional a preu públic. Des de fa anys es debat al si del Departament de Sociologia la necessitat o no de reformar el Grau del mateix nom, debat al que l’equip de deganat vol contribuir de forma activa. Així mateix, des del deganat s’està elaborant una valoració de dels dobles graus en Ciència Política i Gestió Pública + Dret, i en Sociologia + Estadística, dels quals aquest any tindrem la primera promoció. La conferència ministerial europea per l'ensenyament superior celebrada a París al maig de 2018 ha proposat la introducció a les universitats d’un nou "cicle curt" amb característiques similars a la formació professional. L’entorn institucional i acadèmic es transforma de forma contínua, i des de la Facultat n’hem d’estar atents i prendre decisions de forma col·lectiva amb el màxim d’informació possible. Informes com el de l’OSU ens són de gran utilitat.
Laura Feliu
Degana de la FCPS