El coneixement ecològic de les poblacions locals permet un millor control de la fauna silvestre a l'Amazònia

07/12/2021

A l’estudi, publicat recentment a la revista Methods in Ecology and Evolution, hi han participat investigadors d’institucions d’Espanya, Brasil, Perú, Estats Units i Anglaterra.

La selva amazònica alberga 390 mil milions d’arbres i posseeix una de les biodiversitats més grans del món a la principal conca fluvial del planeta. Tot i això, la desforestació a l’Amazònia continua augmentant; al ritme actual de desforestació, el 27% de l’Amazònia estarà sense boscos l’any 2030, cosa que comportarà una gran pèrdua de biodiversitat. Aquestes dades mostren la urgència de disposar d’estimacions precises i actualitzades sobre l’abundància de les poblacions de fauna, ja que milloren l’eficàcia de les decisions sobre conservació de la biodiversitat. D’aquesta manera, com més gran sigui la qualitat i actualització de la informació disponible sobre la fauna, millor serà la qualitat de les accions de maneig i conservació.

Tot i això, estudiar l’abundància de la fauna silvestre és un gran desafiament. Els estudis científics realitzats als boscos humits tropicals del planeta tradicionalment han fet servir mètodes que consisteixen a recórrer repetidament diversos transectes al llarg de la selva per identificar i registrar tots els animals albirats. Aquest mètode requereix una logística i uns recursos financers molt elevats, i acostuma a limitar la capacitat de molts grups de recerca, especialment en el cas d’estudis a llarg termini i en àrees de difícil accés, que són les àrees amb més valor biològic.

Recentment s’ha començat a utilitzar mètodes basats en el coneixement ecològic local (LEK). LEK es defineix com el coneixement, les pràctiques i les creences que s’obtenen a través de l’observació empírica personal i la interacció amb els ecosistemes locals. Sorgeix d’experiències que connecten la població local amb la natura, que són analitzades i sistematitzades com una visió holística, complementària i indivisible del món. Tot i això, el principal inconvenient de l’ús dels mètodes LEK és la subjectivitat de les observacions empíriques i l’absència de la seva validació com a mètode científic, estandarditzat i precís.

En aquest estudi innovador s’han comparat els valors d’abundància de 91 espècies silvestres (mamífers, aus i tortugues) obtinguts després de recórrer més de 7 mil km de transectes lineals i amb els valors d’abundància obtinguts a través d’entrevistes a 291 pobladors de 17 àrees de l’Amazònia. Els resultats van mostrar una alta similitud en l’abundància estimada entre tots dos mètodes, cosa que indica que el coneixement local és tan fiable com els mètodes científics convencionals actualment en ús. Els investigadors fins i tot han observat que el LEK és molt més poderós que els transectes lineals quan es tracta d’algunes espècies concretes que poques vegades s’observen al seu hàbitat, com a espècies nocturnes, críptiques, menys abundants o menys caçades.

 Franciany Braga-Pereira, investigadora de l’ICTA-UAB i de la Universitat Federal de Paraíba (UFPB) i principal autora de l’estudi, assegura que “la percepció dels pobladors locals és multisensorial, involucra l’oïda, l’olfacte i altres senyals visuals indirectes, com a menjadores, empremtes, defecacions, esgarrapades, que augmenten la capacitat de detectar la presència d’un animal. A més, l’esforç de LEK involucra diferents escales de temps i espai, ja que la població local té contacte amb el bosc mentre realitza les activitats habituals durant tot el dia i l’any i a tot el territori de la seva comunitat, com la caça, la pesca, l’agricultura i la collita de productes fustes i no fustes”.

El Prof. Pedro Mayor, investigador del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB i coautor de l’estudi afirma que, “en termes d’esforç, LEK implica una major quantitat d’hores dels pobladors locals dedicades a l’observació a la selva, però molt distribuïdes al llarg del temps i en la mesura que realitzen les activitats quotidianes. Al contrari, els transectes lineals suposen un esforç considerablement menor, però molt intens ja que se sol concentrar en dues o tres setmanes de treball recorrent els transectes. A més, els pobladors locals recorren la selva a la nit i al dia, mentre que els transectes lineals solen realitzar-se únicament durant el dia. Aquesta diferència explica que la monitorització convencional a través de transectes lineals no pugui aportar informació sobre espècies críptiques i que tinguin hàbits nocturns”.

Els autors adverteixen que la incorporació de LEK en projectes de monitorització de fauna silvestre realitzat pels pobladors amazònics podria millorar considerablement la qualitat de la ciència i contribuir a la sostenibilitat dels boscos tropicals del planeta. “El coneixement ecològic és més precís que 10 anys de monitoreig científic convencional per a l’abundància animal a l’Amazònia”, afirma Franciany Braga-Pereira. A més, aquest mètode empodera les comunitats locals, que són els actors principals i parts interessades a administrar millor els seus propis recursos naturals, i desenvolupar iniciatives de conservació legítimes i d’èxit. Finalment, el coneixement que sorgeix de les comunitats locals és autònom i depèn únicament de la voluntat; de manera que es podria realitzar malgrat restriccions financeres o de l’aparició de crisis internacionals o nacionals. “Un gran exemple d’això ho hem observat amb les restriccions de moviment durant la pandèmia recent de COVID-19, en la qual moltes àrees naturals protegides es van tancar als investigadors externs i l’únic monitoratge de fauna possible era el que realitzava la població local de manera independent”, conclou Franciany Braga-Pereira.

Aquesta notícia s'emmarca dins dels següents ODS

• Vida terrestre
• Vida submarina