23/04/2019
El projecte ENAF consisteix en la recuperació de la memòria històrica a través de les fotografies d’arxiu familiar. Els seguidors del projecte poden col·laborar amb el mateix fent arribar les seves fotografies mitjançant l’etiqueta
#elnostrearxiufotografic, tant a Instagram com a Twitter, o via missatges privats a qualsevol de les xarxes socials on es troba present el projecte:
Facebook,
Instagram i
Twitter.
- Quin tipus de fotografies comparteix la gent?
Les fotografies que més comparteixen els seguidors del projecte són retrats d’estudi fotogràfic, fotografies familiars de viatges, excursions i celebracions o fotografies antigues de municipis catalans.
- Va néixer com una iniciativa dins el marc del teu Treball de Fi de Màster, en què vares realitzar una guia sobre gestió dels perfils d’arxivers a les xarxes socials. Com ha anat evolucionant aquella idea fins avui?
Per realitzar el meu Treball de Fi de Màster necessitava tenir un perfil de prova a Instagram, ja que no hi havia cap perfil d’arxiu en aquell moment i crear el d’ENAF em va semblar una bona solució. Poc temps després, vaig fer les pràctiques del
Màster en Arxivística i Gestió de Documents a l’
Arxiu Fotogràfic de Barcelona i, allà, vaig poder gestionar el seu Instagram durant un parell de mesos. Amb aquesta experiència més fidel a la realitat ja no va ser necessari el perfil d’ENAF, però com la idea d’aquell perfil va tenir molt bona acollida l’he continuat fins al dia d’avui.
El Postgrau m’ha donat una visió general de la gestió d’un arxiu fotogràfic i m’ha ajudat a adquirir nous coneixements que he pogut aplicar, d’una manera o d’una altra, en la gestió del projecte
El Nostre Arxiu Fotogràfic així com al meu dia a dia a la feina com a tècnic d’arxiu i gestió documental de l’Arxiu Central Administratiu del
Departament de Salut.
- A qui li recomanaries estudiar-lo?
Crec que per a qualsevol arxiver és una formació complementària molt útil, però també ho és per a fotògrafs, bibliotecaris, documentalistes, museòlegs o per a qualsevol professional que hagi de gestionar un fons fotogràfic.
Sí, crec que em seria més útil per continuar formant-me. Els arxivers som d’aquells professionals que mai podem deixar de formar-nos, si no correm el perill de quedar-nos obsolets. En el meu dia a dia col·laboro en la configuració de molts dels tràmits electrònics que s’impulsen des del Departament de Salut i, darrere de tots aquests tràmits, sempre hi ha la gestió documental en què treballem els arxivers i les arxiveres.
Com a vocal de Comunicació i Publicacions d’AsF gestiono totes les xarxes socials de l’entitat, tot i que cada cop més intento que la resta de companys de la junta col·laborin i afegeixin també publicacions per tal que sigui una tasca més conjunta. La feina més important de fer visible l’entitat a les xarxes socials per aconseguir un públic objectiu reconvertit en seguidors crec que ja està feta i, ara, cal centrar-se en fidelitzar i mantenir les eines de comunicació que hem aconseguit durant aquests anys de feina en aquest sentit. Pel que fa a les publicacions, configurem els butlletins d’AsF –que són bianuals- i que tot per Sant Jordi es va fer públic el nou disseny per presentar-los amb un format més actual.
- Per últim, ets un arxiver molt vinculat a les xarxes socials i partícip en la difusió dels arxius a través d’aquestes. Creus que les institucions han de seguir apostant per aquestes plataformes per donar a conèixer el valor dels arxius?
Sí, crec que les xarxes socials ens apropen al públic general i hem de continuar per aquesta línia. Crec que la nostra activitat en xarxes socials ha d’anar dirigida a qualsevol ciutadà i, per tant, ha de poder engrescar a qualsevol classe de persona. Sovint caiem en l’error d’escriure per a nosaltres mateixos i això no ens apropa a la ciutadania. Amb tot, anem per bon camí: la situació que hi havia quan vaig fer el Treball de Fi de Màster no té res a veure amb l’actual, ens hem posat bastant les piles.
