Vés al contingut principal

Work in Progress

Compartir per Whatsapp Compartir per e-mail

Detalls de l'event

José Ramón Bertomeu-Sánchez (IILP-UV)  i  Agustí Nieto-Galan (IHC-UAB)
 
"Agnotologia: Ciència invisible a l'Espanya del segle XX"

 

WP_agnotologia
    https://unsplash.com/photos/wDz6iigThrg 

 

Resum: 

El seminari presenta els trets principals del projecte de recerca: “Agnotology: Invisible Science in 20th Century Spain” (PID2019-106743GB-C21/22), finançat pel Ministerio de Ciencia, Inovación e Universidades en el període 2020-23. Es tracta d’un projecte coordinat entre l’Institut d’Història de la Ciència (IHC) a la UAB, i de tres de les seus de l’Institut Interuniversitari López Piñero (IILP) a la UV, la UMH i la UA. Tot partint del llibre: Agnotology: The Making and Unmaking of Ignorance (2008), editat per Londa Schiebinger i Robert N. Proctor, el projecte aplica aquest marc teòric a diferents casos de construcció d’ignorància a l’Espanya del segle XX, que van des de la invisibilització de diferents productes tòxics fins a determinades practiques de censura i mecanismes de selecció de la informació que arriba a l’opinió pública en el Franquisme i la Transició.  

Analitzarem les diverses pràctiques d'agnotologia en diferents contextos: agències internacionals,  premsa, censura, llibres de ciència, divulgació, energia nuclear, agricultura , salut pública, mineria, farmàcia, etc.. Els diferents casos estan connectats per similars fonts d'arxiu, actors històrics, marc regulador, contextos polítics i temes mèdics i ambientals. El projecte inclou casos particulars dedicats a la censura militar, la creació deliberada de dubtes, l'ocultació dels riscos laborals, la banalització dels perills dels plaguicides, la creació alhora de d'espais protegits i de zones molt contaminades, la invisibilitat de la violència lenta i les pràctiques de resiliència de les víctimes i dels moviments d'activistes. etc. 

Ens interessa aprofundir també en el gran ventall de pràctiques de construcció d'ignorància que creen desequilibris en el repartiment de costos i beneficis dels riscs mediambientals. Usant una àmplia gamma de fonts, seguim amb detall les interaccions variades entre construccions discursives, objectes sociotecnològics, sabers experts, censura, interessos creats, activisme i presa de decisions. Assumim que els episodis analitzats són fenòmens sociomaterials complexos, que han de ser explicats mitjançant la mobilització d'una àmplia gamma de qüestions de caire social, cultural, material, mèdic i ambiental. Pensem també que l'anàlisi ha de ser enriquit amb debats amb persones del món acadèmic i de l'activisme social i ambiental.  

El seminari oferirà un panorama general del projecte i una descripció dels principals casos estudiats als dos subprojectes, per tal d’aprofundir en casos particulars que mostren les perspectives adoptades i els objectius.

 

José Ramón Bertomeu és Director de l'Institut Interuniversitari "López Piñero" i catedràtic d'història de la ciència a la Universitat de València. La seva principal línia d'investigació és la història dels tòxics (segles XIX-XX). Investiga actualment la història dels plaguicides durant el franquisme dins d’un projecte col·lectiu més ampli dedicat a les pràctiques d’invisibilització dels riscs tòxics a l’Estat Espanyol durant el segle XX (PID2019-106743GB-C21). El seus darrers llibres són Entre el fiscal y el verdugo: Mateu Orfila (1787-1853) y la toxicología del siglo XIX (València, PUV, 2019) i Tóxicos: Pasado & Presente (Barcelona, Icaria, 2021). Es coordinador del projecte “Sabers en acció: una nova història de la ciència, la tecnología i la medicina”. Més detalls: https://bertomeu.blogs.uv.es/  

Agustí Nieto-Galan és Catedràtic d’Història de la Ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB),  investigador “ICREA Acadèmia” (2009 & 2018) i director de l’Institut d’Història de la Ciència (IHC) de la UAB.  Ha estat investigador de la Modern History Faculty de la Universitat d'Oxford i del CNRS a París. Les seves publicacions s'han centrat en la història de la química (segles XVIII-XX), la història de la divulgació científica i la història urbana de la ciència (segles XIX-XX), i les relacions entre ciència i política al segle XX. El seus dos últims llibres són: The Politics of Chemistry (Cambridge University Press, 2019) i Tóxicos invisibles (Icaria, 2020; editat amb Ximo Guillem-Llobat).