Vés al contingut principal

Work in Progress

Compartir per Whatsapp Compartir per e-mail

Detalls de l'event

Andrea Benavides  (Universidad de los Andes, Bogotá, Colombia): "La prensa en la segunda mitad del siglo XIX: entre lo científico, lo noticioso y lo literario"

Resum: La premsa ha estat un agent en la història i s'ha convertit en una font important per a l'historiador. A la segona meitat de segle XIX a Colòmbia, i en gran part d'Amèrica Llatina, es va percebre el potencial de la cultura impresa, el que va permetre la producció material de textos i imatges que van circular en algunes regions del territori nacional. Sobre aquesta ampliació de la producció impresa, podria asseverar-se que pensar el període en qüestió des de la relació entre la consolidació de sistema de creences, l'ampliació de l'esfera pública gràcies a la diversificació de les formes de representació política i cert consolidació d'una cultura impresa "lletrada".

Sense detallar cadascuna de les publicacions editades durant la segona meitat de segle XIX, n'hi ha prou esmentar que la circulació de llibres i diaris va ser possible, en part, per l'increment del nombre d'impremtes al país, de manera que es van implementar algunes innovacions tècniques, ús de gravat i xilografia, així com l'ampliació d'espais editorials en els quals es pogués opinar públicament. També es van gestionar un seguit de lleis d'impremta que van posar condicions per controlar la circulació de material imprès.

A l'horitzó editorial descrit, el seminari té el propòsit de caracteritzar alguns referents colombians de la premsa a la segona meitat de segle XIX, de manera que es puguin reconèixer les experiències i pràctiques suscitades en els articles científics i noticiosos. D'aquesta manera, més que estudiar les pràctiques científiques en els òrgans de divulgació de les comunitats d'experts, el seminari busca explorar la premsa d'opinió pública com un espai que podria diversificar la comprensió de les formes de divulgació científica en espais domèstics. Les fronteres tradicionals entre el científic i el literari, així com entre l'expert i l'aficionat es difuminarien en la revisió de les fonts històriques propostes i permetria la creació d'interrogants que incloguin a altres subjectes lectors com les dones i els artesans. La particularitat de les publicacions d'opinió pública rauria, entre altres coses, en l'ús del llenguatge que s'allunyaria de l'excés del càlcul matemàtic i el tecnicisme disciplinar, de manera que mantingués certa distància entre l'autor i el públic, com la que es plantejaria entre mestre i estudiant.