Work in Progress

Jaume Valentines Álvarez (Universidade Nova de Lisboa): “Tecnologies de la protesta: llocant sabers llecs i verds a les transicions ibériques”

Resum: En plena crisi del petroli de 1973, la Revolució dels Clavells a Portugal (1974) i la mort del dictador Franco a Espanya (1975) van obrir la porta a la fi de les dictadures de dreta més llargues d’Europa. En aquest doble context de crisi, els debats globals sobre energia i tecnologia van amalgamar-se amb la política i les múltiples visions de futur en joc a la Península Ibèrica. En diàleg amb els nous moviments socials europeus, grups ecologistes, llibertaris i contraculturals van aparèixer com a bolets, creant extensos «miscel·lis» de suport i d'oposició als programes energètics nacionals en curs i les infraestructures nuclears presents: bases militars, centrals nuclears, mines d’urani i instal·lacions de transport atòmic representaven tant un asfixiant llegat feixista com l’encadenament a polítiques capitalistes o soviètiques.  

Aquest grups de base van conrear un repertori heterogeni d’acció col·lectiva, que va anar des d’accions directes a la «diversió antinuclear», des d'exposicions a «tecnologies de protesta». En col·laboració amb experts dissidents i estudiants d’enginyeria, van participar en xarxes transnacionals, van compartir informació tècnica i van posar en dubte l’autoritat científica, tot promovent tecnologies autogestionades que havien de ser vehicles cap a utopies practicables. Aquest seminari se centrarà en el moviment antinuclear i ecologista en aquest cantó sud-oest d’Europa durant els anys setanta i vuitanta per tal d'explorar tres qüestions: l’ús de les “formes plaents de resistència” com a eines epistèmiques, la circulació del “sabers llecs”, i la promoció de col·lectors solars i aerogeneradors com a "tecnologies de protesta".

Jaume Valentines Álvarez (Barcelona, 1977) és investigador contractat al Centre Interuniversitari d’Història de la Ciència i la Tecnologia (CIUHCT) a la Universidade Nova de Lisboa. Es va doctorar en història de la ciència el 2012, es va llicenciar en història el 2005 i va acabar els seus estudis d'enginyeria el 2002 (en una escola, l'ETSEIB, que ha estat una figura històrica clau en moltes de les seves recerques i ho serà en aquest seminari).

El seu interès principal és entendre com autoritat experta i autoritat política s'amalgamen, s'apuntalen, es confronten. La importància de les emocions en aquest afer ha estat recentment explorada en el monogràfic «Fun and Fear» de Centaurus (co-editat amb Jaume Sastre), i, específicament en relació al context que el seminari explorarà, en l'article «Making fun of the atom: Humor and pleasant forms of anti‐nuclear resistance in the Iberian Peninsula, 1974–1984» (amb Ana Macaya). 

A més de la recent activitat acadèmica sobre lluites ecològiques i tecnologies alternatives, ha participat en projectes autogestionats de producció d’energia a petita escala i de promoció agroecològica . Actualment participa (quan la frenètica activitat acadèmica ho permet) en les activitats del Grup d’Acció i Intervenció Ambiental (GAIA), una petita associació a Lisboa que aporta debats clau dels moviments ecologistes i les ciències ambientals al públic de la ciutat.

(1) Sobre bolets nuclears i miscel·lis antinuclears: (Jaume Valentines i Eric LoPresti) “The Atom in the Garden and the Apocalyptic Fungi: A Tale on a Global Nuclearscape (with Artworks and Bird-Songs)”, in Ana Simões, Maria Paula Diogo, Ana Rodrigues and Davide Scarso (eds.), Gardens and Human Agency in the Anthropocene, pp. 180-200 (New York: Routledge [Environmental Humanities Series], 2019).