Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona
Institut d'Història de la Ciència

Conferència oberta + Taller alumnes Grau

Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

Detalls de l'event

Conferència/Taller

 

Violar la tierra, invadir los cuerpos:
una genealogía decolonial caribeña 
 
Beatriz Marín-Aguilera
Universitat de Liverpool
(Departament d'Arqueologia, Clàssiques i Egiptologia)
10:30 hores - Sala Seminari iHC, MRC, 3a. planta 
 

El divendres dia 3 de novembre tindrem una conferència oberta a tot el públic i un taller pels estudiants de Grau, a càrrec de Beatriz Marín-Aguilera amb el títol “Violar la tierra, invadir los cuerpos: una genealogía decolonial caribeña”.

Cuando Cristóbal Colón desembarcó en 1492 en la isla de Guanahani (San Salvador, Bahamas), las islas del Caribe llevaban 6.000 años habitadas y el continente americano más de 30.000. Tratando de imitar el lucrativo comercio de esclavos de los portugueses en África, Colón propuso a los Reyes Católicos establecer un puerto esclavista en el Caribe centrado en la trata indígena. Solo en los primeros ochos años, más de 2.000 indígenas fueron capturados y vendidos como esclavos bajo las órdenes del almirante. La primera violación documentada de una mujer indígena, y descrita con todo lujo de detalles, se la debemos también a la aquiescencia del genovés. La sombra de este traumático "descubrimiento" continúa siendo (muy) alargada en la región

La jornada se dividirá de la siguiente forma:
10:30h a 11:30h: conferencia abierta a todo el público.
11:30h a 12h: pausa cafè 
12h a 13:30h: taller dirigido a los alumnos de 3o. del Grado
 

Beatriz Marín-Aguilera és arqueòloga i investigadora al Departament d'Arqueologia, Clàssiques i Egiptologia de la Universitat de Liverpool, és especialista en colonialisme, imperialisme i fronteres des de perspectives comparatives. En aquesta conferència ens presentarà el seu nou projecte sobre l'esclavització de persones indígenes al Carib, on analitza la intersecció dels imperis espanyol, britànic i francès a la regió i posa en primer pla l'acció de les comunitats Kalinago per alterar les polítiques imperials i donar forma a les rebel·lions tardanes africanes, garífunes i cimarrones entre els segles XVI i XVIII.