Agenda

Descripció:

Maximilian Schäfer-i-Paradís (UAB)

Abstract:

Les bombolles de preus d’actius són recurrents al llarg del temps. Aquest article examina l’activitat inversora al voltant de la Bombolla dels Mars del Sud (1720), una de les bombolles d’actius més famoses de la història. Aportem evidència empírica que dona suport a una interpretació conductual de la seva aparició i contagi.

Analitzem les transaccions d’accions del Bank of England, que van seguir un cicle clàssic de boom i col·lapse l’any 1720: es van mantenir estables fins al maig, van pujar en picat al juny i es van enfonsar a finals de setembre. Construïm un conjunt de dades nou a partir de dues fonts arxivístiques: els Transfer Books, que documenten totes les transaccions d’accions amb identitat de comprador i venedor, i els Alphabets, que proporcionen informació geogràfica detallada de cada inversor. Això ens permet geolocalitzar 1.057 participants establerts a Londres a escala de carrer i seguir-ne l’activitat durant tota la bombolla.

Presentem dos resultats principals. Primer, trobem que, durant el període de mania, els individus que vivien a menys de 50 metres d’un “participant destacat del mes” —definit com un inversor en el tercer quartil del flux total d’accions— tenien 1,34 vegades més probabilitats de comprar accions. Aquest efecte està impulsat per treballadors manuals, utilitzats aquí com a proxys de baixa alfabetització financera.

El nostre segon resultat és que la proximitat també influïa en els resultats de la inversió. Els inversors situats a prop d’un comprador destacat abans del període de mania tenien 1,88 vegades més probabilitats d’acabar l’any amb rendiments positius. En aquest cas, ni la categoria ocupacional ni l’alfabetització financera predeien l’èxit, cosa que suggereix que una exposició geogràfica inicial —i no un avantatge cognitiu— va ser la clau per a un bon moment d’entrada. Aquests efectes eren més intensos entre els qui encara mantenien accions al final de la mania, indicant la persistència dels efectes de localització.

Tots els resultats són robustos a proves placebo, definicions alternatives de proximitat i la inclusió de covariables addicionals. En conclusió, en revelar aquestes dinàmiques microgeogràfiques durant les manies financeres, les nostres troballes contribueixen a una comprensió més profunda de les forces socioespacials duradores que sustenten els mercats financers.

Ubicació: Seminari A

Data: Dimarts 2, Desembre de 2025 - 13:30h

Descripció:

Alexey Kushnir (Moroccan Center for Game Theory)

Ubicació: Sala de Graus - Facultat Economia i Empresa

Data: Dimarts 2, Desembre de 2025 - 14:20h

Descripció:

Isabelle Mejean (Sciences Po, Paris)

Ubicació: IAE Seminar Room 1

Data: Dimecres 3, Desembre de 2025 - 14:20h

Descripció:

Theodor Vladasel (Universitat Pompeu Fabra)

Abstract:

Malgrat el reconeixement creixent que l’assignació d’atenció dels emprenedors a activitats de gran valor millora el rendiment de les empreses, pocs estudis han posat a prova aquest insight teòric. Basant-nos en la literatura sobre estructura organitzativa, friccions managenerials i innovació, examinem com i per què els drets de decisió compartits afecten els resultats innovadors.

En una enquesta representativa d’emprenedors alemanys, documentem una associació forta, robusta i positiva entre la delegació i la forma més habitual d’innovació —la millora de productes i serveis— però no en el cas de noves ofertes, innovació de processos, de negoci o de màrqueting. Aquesta relació varia molt poc en funció de la profunditat de la delegació, la capacitat i els incentius dels empleats, o les habilitats de l’emprenedor, però és més intensa a l’Alemanya de l’Est, on les friccions managenerials són més grans.

Tot i que la delegació no allibera temps del fundador per a activitats personals, permet que els emprenedors participin en un nombre més gran d’activitats de l’empresa —especialment en l’elaboració d’estratègies— i que les desenvolupin amb més intensitat. Els resultats indiquen col·lectivament que la delegació potencia la innovació facilitant que els emprenedors puguin dedicar l’atenció a tasques directives essencials, com comprendre el mercat i la competència, o prendre decisions sobre creixement i inversió.

En aclarir on resideix el valor de la delegació i quines activitats els fundadors consideren més valuoses, destaquem la importància de les pràctiques de gestió en les empreses emprenedores.

Ubicació: Seminar room E2

Data: Dimecres 3, Desembre de 2025 - 15:00h

Descripció:

Péter Bayer (UAB)

Ubicació: UAB Seminar Room B3-123-C

Data: Dijous 4, Desembre de 2025 - 14:20h