Agenda

Descripció:

Ece Yagman (UAB)

Ubicació: Seminari A

Data: Dimarts 25, Novembre de 2025 - 13:30h

Descripció:

Harry Pei (Northwestern University)

Ubicació: Sala de Graus - Facultat Economia i Empresa

Data: Dimarts 25, Novembre de 2025 - 14:20h

Descripció:

Germán López (Universidad de Granada) 

Abstract:

La sostenibilitat corporativa ha esdevingut un imperatiu estratègic davant l’augment de les pressions reguladores, socials i ambientals. En aquest context, la diversitat de gènere en els consells d’administració exerceix un paper crucial a l’hora d’incorporar valors ètics i sostenibles en la presa de decisions estratègiques. Aquest estudi examina l’impacte de la diversitat de gènere als consells sobre l’eco-innovació de producte i de procés, i també avalua el paper moderador de l’orientació ambiental de l’organització.

Mitjançant un panell internacional de 5.340 empreses durant el període 2016–2023, i a partir de dades ambientals, socials i de governança (ESG) de la base de dades LSEG, estimem un model de regressió ordinal per a dades de panell. Els resultats revelen que una major representació de dones als consells d’administració fomenta de manera significativa tant l’eco-innovació de producte com la de procés. A més, l’orientació ambiental de l’organització exerceix un efecte positiu sobre la capacitat innovadora de les empreses.

Tanmateix, la interacció entre ambdues variables mostra un efecte moderador negatiu, suggerint un mecanisme de substitució: la influència de la diversitat de gènere és més forta en empreses amb una orientació ambiental menor i més feble en aquelles on la sostenibilitat ja està institucionalitzada. Igualment, la mida de l’empresa, la liquiditat i la rendibilitat contribueixen positivament a la innovació ambiental, mentre que els esdeveniments globals entre 2020 i 2023 han actuat com a catalitzadors d’estratègies sostenibles.

En conjunt, els resultats destaquen la importància d’integrar la diversitat de gènere en l’alta direcció i d’enfortir els sistemes organitzacionals orientats al medi ambient per construir estructures de governança que promoguin l’eco-innovació, la resiliència i la creació de valor sostenible a llarg termini.

Ubicació: Seminar room E2

Data: Dimecres 26, Novembre de 2025 - 15:00h

Descripció:

Ciprian Domnisoru (Aalto School of Business)

Abstract:

Com afecten les empreses els resultats acadèmics dels estudiants que hi treballen? Igual que en molts països europeus, la majoria d’estudiants finlandesos treballen durant el curs acadèmic, sovint en llocs de treball a temps complet. Tot i això, les polítiques i els incentius econòmics orientats a fomentar la graduació a temps se centren gairebé exclusivament en els individus i les universitats, deixant de banda el paper dels ocupadors.

Utilitzant registres universitaris de notes vinculats a dades empresa-treballador d’estudiants empleats, aquest article estima efectes fixos específics de les empreses sobre els salaris, els crèdits acumulats i les qualificacions dels estudiants. Els resultats revelen diferències sistemàtiques en la magnitud dels efectes de les empreses segons la indústria, la mida de l’ocupador, el tipus de propietat i altres característiques empresarials.

Les estimacions corregides pel biaix de mobilitat limitada indiquen que els efectes fixos de les empreses expliquen una part important de la variància en els salaris dels estudiants empleats a temps complet, i una part no negligible de l’acumulació de crèdits. Al seu torn, els efectes fixos d’empresa sobre els crèdits estan fortament correlacionats de manera negativa amb la proporció de graduats tardans entre els estudiants que hi treballen.

Aquests resultats suggereixen que les empreses tenen un paper rellevant en la configuració dels resultats acadèmics dels estudiants i que haurien de ser considerades dins del conjunt de polítiques que donen suport a la graduació a temps i, més àmpliament, a l’èxit acadèmic dels estudiants.

A més, en Ciprian estarà disponible per a reunions bilaterals (franges de 30 minuts) amb estudiants i professorat dijous. Si hi estàs interessat, pots inscriure-t’hi mitjançant aquest enllaç.

Ubicació: Sala de Graus - Facultat Economia i Empresa

Data: Dijous 27, Novembre de 2025 - 13:30h

Descripció:

Marc Vorsatz (Universidad Nacional de Educación a Distancia)

Ubicació: UAB Seminar Room B3-123-C

Data: Dijous 27, Novembre de 2025 - 14:20h

Descripció:

Maximilian Schäfer-i-Paradís (UAB)

Abstract:

Les bombolles de preus d’actius són recurrents al llarg del temps. Aquest article examina l’activitat inversora al voltant de la Bombolla dels Mars del Sud (1720), una de les bombolles d’actius més famoses de la història. Aportem evidència empírica que dona suport a una interpretació conductual de la seva aparició i contagi.

Analitzem les transaccions d’accions del Bank of England, que van seguir un cicle clàssic de boom i col·lapse l’any 1720: es van mantenir estables fins al maig, van pujar en picat al juny i es van enfonsar a finals de setembre. Construïm un conjunt de dades nou a partir de dues fonts arxivístiques: els Transfer Books, que documenten totes les transaccions d’accions amb identitat de comprador i venedor, i els Alphabets, que proporcionen informació geogràfica detallada de cada inversor. Això ens permet geolocalitzar 1.057 participants establerts a Londres a escala de carrer i seguir-ne l’activitat durant tota la bombolla.

Presentem dos resultats principals. Primer, trobem que, durant el període de mania, els individus que vivien a menys de 50 metres d’un “participant destacat del mes” —definit com un inversor en el tercer quartil del flux total d’accions— tenien 1,34 vegades més probabilitats de comprar accions. Aquest efecte està impulsat per treballadors manuals, utilitzats aquí com a proxys de baixa alfabetització financera.

El nostre segon resultat és que la proximitat també influïa en els resultats de la inversió. Els inversors situats a prop d’un comprador destacat abans del període de mania tenien 1,88 vegades més probabilitats d’acabar l’any amb rendiments positius. En aquest cas, ni la categoria ocupacional ni l’alfabetització financera predeien l’èxit, cosa que suggereix que una exposició geogràfica inicial —i no un avantatge cognitiu— va ser la clau per a un bon moment d’entrada. Aquests efectes eren més intensos entre els qui encara mantenien accions al final de la mania, indicant la persistència dels efectes de localització.

Tots els resultats són robustos a proves placebo, definicions alternatives de proximitat i la inclusió de covariables addicionals. En conclusió, en revelar aquestes dinàmiques microgeogràfiques durant les manies financeres, les nostres troballes contribueixen a una comprensió més profunda de les forces socioespacials duradores que sustenten els mercats financers.

Ubicació: Seminari A

Data: Dimarts 2, Desembre de 2025 - 13:30h