Tomás Torralbo: «Les matemàtiques ajuden a descriure el món d’una manera perfecta»

«La ciència serveix per fer avançar el món, però cal aplicar-la amb ètica, i ara més que mai»

—Enguany a les PAU l’examen de matemàtiques ha estat molt polèmic perquè se l’ha considerat molt difícil. De fet, la nota mitjana dels que l’han fet ha baixat a 4,18 quan l’any passat va ser 6,12. Què en penses?

—Hi estic d’acord. La veritat és que era llarg i els enunciats dels exercicis eren una mica enrevessats. Comparat amb la prova d’altres anys, vaig notar que hi havia un salt de dificultat important. A mi no em va donar temps a repassar els resultats. El vaig acabar pels pèls. Amb una hora i mitja no donava temps a acabar-lo!

—Però entenc que a tu et va anar bé, no? Quina nota vas treure?

—Sí, al final, em va anar bé. Em pensava que m’havia anat pitjor perquè ja et dic que vaig patir per acabar-lo, molt just de temps. Vaig treure un 10. Però no m’ho esperava pas.

—Per què has triat la UAB per estudiar Física i Matemàtiques, en concret?

—El grau de Física i Matemàtiques l’oferien la UAB i la Universitat de Barcelona. I com que jo visc a Terrassa, em queda més a prop la UAB. A més, tots els meus amics de l’Institut Torre del Palau de Terrassa vindran a la UAB, i inclús el meu pare també va estudiar-hi.

—D’on ve el teu interès pel món matemàtic? Algú de la teva família t’hi ha influenciat potser?

—A veure, el meu pare sempre ha sigut de lletres, i la meva mare va fer anglès, però a ella li agraden molt les matemàtiques. A casa, des de petits fèiem moltes activitats amb números, he participat en competicions i en les proves Cangur, etc. I al final, per interès propi, vaig anar descobrint aquest món, i la meva mare m’hi va acompanyar.

—Quan et vas adonar que t’agradava aquest món?

—Sempre m’ha agradat, des de petit. Però sobretot va ser quan vaig arribar a l’ESO, que vaig descobrir que hi havia tot un món al voltant de les matemàtiques molt interessant. És que les matemàtiques no són només números, hi ha molt més al darrere...

—Pots fer una declaració d’amor, ara i aquí, a les matemàtiques?

—Sí, i tant. Per a mi, les matemàtiques representen idees i conceptes, és la manera més bàsica i pura de descriure el que ens envolta. I és lògica també. Ens ajuden a descriure el nostre món d’una manera perfecta i amb un model exacte. A mi m’agrada aquesta mena de bellesa.

—També et sents igual d’atret per la física?

—Sí, amb totes dues pots descriure el món. En el meu cas, la física l’he descobert sobretot el darrer curs de batxillerat. He vist que englobava molts més temes del que jo mateix pensava.

—Tens algun referent en aquest món de la física i les matemàtiques: llibre, professor, conegut, sèrie o pel·lícula?

—Suposo que tinc molts referents diferents. Un d’important, per exemple, és un amic que fa el doble grau també a la UAB, a tercer curs, i m’ha explicat moltes coses dels estudis. Suposo que ell és el que m’ha fet decantar-me per triar aquests estudis. Però des de sempre m’ha interessat el món aquest: he llegit llibres, he mirat molts vídeos per YouTube i documentals de temes de física... Per això dic que no tinc un sol referent, sinó un conjunt.

—Es pot millorar el món amb ciències com la física i les matemàtiques?

—Sí, i tant. Crec que la ciència, en general, serveix per fer avançar el món, però s’ha d’aplicar amb ètica. La ciència ha de servir per a totes les persones, i no només per als interessos dels poderosos i els rics.

—Quan dius això, et refereixes a tenir cura de la IA per exemple?

—Sí, sí, estem en un moment delicat. S’ha de tenir molta cura perquè ara mateix no es regula la IA i es pot fer servir per a coses negatives per a la població, com ara espionatge, delinqüència, etc.

—Quines són les teves expectatives de la universitat? Què t’agradaria trobar a la UAB?

—Voldria aprendre més coses sobretot i també canviar una mica d’ambient, fora de l’institut, conèixer gent nova, estar amb gent que estudia les mateixes coses que a mi m’agraden, etc. En definitiva, estudiar allò que m’agrada i descobrir nous mons i nova gent.

—Quines aficions tens?

—M’agrada llegir, tocar la guitarra una mica, jugar amb jocs de taula i a videojocs amb els amics, coses així.

—Què t’agradaria fer professionalment una vegada que acabis els estudis?

—Doncs no ho sé, no ho tinc clar encara, la veritat. Potser alguna cosa d’investigació, però no ho sé, no ho he pensat. Suposo que tinc temps per descobrir-ho al llarg d’aquests anys que faci la carrera.

—Per treure aquests resultats tan excel·lents com ho fas? Quins consells donaries a estudiants per a la selectivitat, o en general?

—Jo crec que al final les PAU són com un repàs de tot el curs de segon de batxillerat. O sigui que si al final portes bé el curs, ho portes tot al dia, estàs atent a classe i entens els conceptes i després a casa ho repasses cada dia una mica, t’aniran bé.

—Hi ha algun secret per aconseguir bons resultats?

—El secret està a treballar al llarg de tot el curs, i no deixar-ho tot per a les últimes setmanes abans dels exàmens.

—Has estudiat l’ESO i el batxillerat a l’Institut Torre Palau de Terrassa. N’has quedat content?

—Sí, molt content. És un institut on he fet molts amics i ha estat una molt bona etapa de la meva vida. He tingut molta sort també amb els professors que m’han ajudat al llarg de tots aquests anys. I també he tingut molta sort amb els amics que he fet. Hi ha molt bon ambient al centre.

—Deuen estar orgullosos que d’un institut públic hagi sortit un estudiant tan excel·lent.

—Sí. Però és que la nota no té res a veure amb si el centre és públic o privat. Allò important és que la pública encara educa bé, i s’ha de protegir i tenir cura del sistema educatiu públic perquè la qualitat no decaigui. El professorat ha protestat els darrers mesos i jo crec que cal escoltar-lo i millorar-ne les  condicions, perquè és essencial que tinguem un bon sistema d’educació pública. Jo li dono total suport en aquest sentit.

—Has tingut molt bons professors, doncs?
—Sí, molt bons. En el meu cas, els de ciències, matemàtiques, física i química són els que més m’han marcat perquè és la meva passió, però, en general, de la resta de les matèries, també.

—Has dit que t’agrada molt llegir. Quin llibre llegeixes ara?

—Ara mateix llegeixo Cançó de gel i foc, de l’autor de Joc de trons. Diria que la traducció al català és aquesta.

—En quin idioma el llegeixes?

—En la versió original, en anglès.

—T’agrada?
—Sí, m’agrada molt. La veritat és que sempre m’ha agradat molt aquest gènere de fantasia. El Senyor dels Anells és un dels meus llibres preferits, per exemple.

—Per celebrar aquests bons resultats i abans de començar la universitat, faràs alguna cosa especial aquest estiu?

—Estàvem pensant amb els amics si podíem fer un viatge, però encara no tenim clar si serà enguany o l’any que ve.