"Una mare soltera s'acostuma a integrar millor a la societat que un pare solter"
09/08/2016
El "Congrés Internacional sobre Geografies feministes i Interseccionalitat: llocs, identitats i coneixements", del 14 al 16 de juliol, va reunir un centenar de personal investigador de tot el món per abordar l'anàlisi del gènere en la disciplina geogràfica.
La professora i investigadora de la Universitat d'Amsterdam, Joos Droogleever Fortujin, experta en aquest àmbit, va oferir-hi una conferència. Droogleever és la vicepresidenta de la Unió Geogràfica Internacional i fou responsable del Departament de Geografia, Planificació i Desenvolupament Internacional d'Estudis de la Universitat d'Amstedam del 2008 al 20015.
-La conferència que ha ofert al congrés porta per títol “Gender and Intersectionality in Geography Teaching”. De què ha tractat?
He parlat sobre com s’ensenya el gènere i la interseccionalitat en l’ambit de la geografia, en diferents llocs. Hi ha diferències en la forma d’ensenyar-lo, segons els països i inclús segons les facultats de les universitats. Una part ve de la meva experiència perquè he participat durant anys en recerques juntament amb països com Dinamarca, Grècia, Regne Unit, Catalunya i Holanda. Cada any fem el mateix curs en un pais i veiem com les diferents cultures ensenyen això de forma diferent.
Alguns anys vaig fer un treball en algunes facultats preguntant com dissenyaven els cursos de gènere i geografiaper als estudiants. Vaig veure una manera “continental” d’ensenyar el gènere, que era més formal, més protocolària i que feia més èmfasi en la metodologia, mentre que la manera angloamericana ho ensenya de forma més informal, més focalitzada en la teoria que en la metodologia, més oberta i posicionada en el paper del subjecte de la recerca.
-I cap on hauria d’anar aquest tipus de recerca, doncs?
Crec que no ha d’anar cap a una direcció en concrea, crec que és molt important que hi hagi diferents maneres d’ensenyar-ho i és important la diversitat. Els estudiants han de veure les diferents maneres d’ensenyar-ho.
-Podria tractar d’explicar el concepte de “geografies feministets”?
Per posar un exemple, en la conferència d’aquest matí hi ha hagut una xerrada explicant el comportament de les dones a Jaffa (Israel) i a Barcelona. Han donat exemples de què passa en les famílies conservadores i en les famílies modernes. Les dones en la vida pública a un lloc i a un altre. La mobilitat de les dones a la ciutat, respecte com es mouen els homes, en la vida diària, per exemple anant i tornat a casa, anant a treballar, a l’escola, a comprar, etc…mitjançant sistemes d’informació geogràfica i cartografia. Aquesta informació és molt interessant perquè, per posar només un exemple, permet veure per on se senten més segures i per on es mouen amb més risc.
-Vostè va fer un projecte de recerca sobre les mares "single" en atur i els pares"single" en atur en diferents barris d'Amsterdam. L'estudi concloia que les mares solteres s'integraven molt millor a la societat després d'un temps sense treballar que no pas els pares que estaven en la mateixa situació.
Sí, és així. És un treball que vaig fer fa temps. Els estudis més recents són sobre gent gran. Aquest estudi mostrava com els pares solters aturats se senten més perduts en la societat davant les mares solteres. Elles, tot i els problemes econòmics greus, es llevaven aviat per portar nens al cole i fer un munt de rutines diàries que no els impedien portar una vida regular i integrar-se a la vida laboral més ràpid i millor. A més, algunes feien fins i tot tasques voluntàries a l'escola, per exemple. Elles es buscaven xarxes socials de persones i estaven molt millor integrades entre els veïns.
-El seu treball de recerca més recent sobre què tracta?
La recerca més recent que he fet ha estat sobre els inmigrants respecte les persones natives holandeses que viuen en barris deprimits. En aquests barris pobres, amb cases en runies, veiem que els inmigrans tenen molts problemes per sobreviure, per la seva situació econòmica que pateixen, pel desconeixement de la llengua holandesa i de les institucions. Però també veiem com els nadius holandeseos que viuen aquí se senten estrangers en la seva pròpia ciutat, on hi ha botigues que vénen productets amb els que no estan familiaritzats, on veuen que la població canvia constanment i el barri es va deteriorant físicament.
-El 33 Congrés Internacional de Geografia, en el que vosté participa, d'aquest agost a Pequín (Xina), quins principals temes abordarà?
Degut a que a la Xina la geogràfica física és més important que geografia humána els temes seran en aquest àmbit, i la sostenibilitat serà la protagonista.
-Quins són els principals temes que cal que investigui la geografia tal de millorar i introduir la visió de la dona a la nostra societat?
En el futur es convertiran importants la migració internacional, la població, l’envelliment de la població (molt aviat a Àsia, Llatinoamèrica i Àfrica), la sostenibilitat i la forma com podem ser més sostenibles -i no només ecológicament-. A nivell global, veiem com les dones guanyen menys diners que els homes, inclús quan la seva educació és igual que la d’un home. Dins la població d’estudiants és superior la xifra de dones però en els llocs de feina directius hi ha més homes. Això és una realitat a tot el món. Després de graduar-se gairebé automàticament les dones guanyen menys, i moltes són "singles" i mares. Sí que és veritat que hi ha pares “singles”, que tenen cura dels seus fills, però la proporció és molt baixa. Una dona sola amb fills està molt millor connectada a la societat i se'n surt millor que un pare sol amb un fill.