"Un govern alternatiu d’esquerres necessita la pressió dels moviments socials"

23/06/2015

- Què és un espai viscut?
- Un espai urbà esdevé un espai viscut quan forma part de les nostres vivències i de les nostres emocions. Quan moltes persones es reconeixen en un mateix espai viscut es fàcil que es generin iniciatives per interessos comuns, que de vegades acaben convertint-se en veritables moviments socials, i noves formes d’expressió creativa vinculades a ells.

En aquest mateix sentit, els moviments socials esdevenen urbans quan es comença a canviar el significat d’un espai. Per exemple, una plaça deixa de ser un punt per jugar els nens o per anar agafar el metro i passa a ser un espai de reunió, de debat i d’activitats socials. O un edifici industrial abandonat esdevé un espai social després d’una ocupació.

- Vostè parla de la poètica dels moviments socials urbans...
- Sí, perquè el concepte d’espai viscut té a veure amb els sentiments i la manera d’expressar-los. Per exemple, he vist un vídeo d’un grup de gent que entrava a un banc aquí a Espanya i protestava cantant i ballant una rumba. S’usen nous codis creatius, que també poden ser conceptes científics nous, com els que han encunyat moviments com el decreixement sostenible.

En aquest sentit podem parlar de “descolonització de la ment”, amb formes de comunicar el que volem o pensem que van més directament a les emocions dels individus. Una xerrada pot dividir la gent, una cançó pot fer-la ballar, per això els moviments socials urbans moltes vegades organitzen actes festius.

- Però també cal fer política per canviar les coses.
- Aquests moviments, quan passen a formar part de les institucions, deixen de ser-ho, passen a ser una altra cosa. Per mantenir les idees i la pressió, necessiten ser independents del govern. Hi ha moltes experiències, per exemple a Amèrica Llatina, que demostren que quan no passa això el moviment es desvirtua i s’acaba desintegrant.

Dels moviments socials urbans sí que poden sorgir grups polítics, com ha passat ara a Barcelona, on s’ha produït un canvi importantíssim, o que hi hagi algunes persones del moviment que entrin a les institucions.

- Alguns creuen que Barcelona serà un exemple d’innovació social amb el nou Ajuntament.
- És perfecte com a idea i meravellós si pogués aconseguir tot el que es propugna, però ho veig difícil. No oblidem que ens movem dins del capitalisme, amb unes regles establertes abans d’arribar al poder, llavors o canvies completament aquestes regles o... I com les canvies? Amb totes aquestes relacions de poder i economia que t’obliguen a no sortir-te del camí marcat...

A Grècia tenim aquest mateix problema, han arribat al poder però es troben que poden fer poques coses... Per això, si no hi ha també pressió dels moviments socials no podran aconseguir-ho. Un govern alternatiu d’esquerres necessita també la pressió dels moviments socials per contrarestar l’altre i aconseguir canviar les coses. Els fa bé.

- Grècia i Espanya s’assemblen en els moviments urbans?
- Sí, pel que fa a tenir espais autogestionats. El que no tenim a Grècia són moviments en defensa de l’habitatge, com a Espanya; ara estan començant a sorgir iniciatives contra els desnonaments, aquí ja teniu més recorregut.

- Es nota el canvi de govern a Grècia sobre els espais urbans?
- Es aviat, encara no sabem què passarà amb tots els espais que el govern anterior volia privatitzar, com El Pireo, els aeroports locals, l’aeroport antic d’Ellinikon o el teatre Embros. Hi ha molts moviments socials urbans que juguen un paper important per a les decisions que ha de prendre el govern respecte a aquests espais. Tenim edificis públics, fins i tot de ministeris, que es volien privatitzar, i ara estan sorgint moviments socials urbans també per evitar-ho.

Molta gent que hi ha ara al govern formava part d’aquests moviments socials urbans, així que és d’esperar que tingui una sensibilitat especial respecte a les decisions que prengui.

- Hi ha algun exemple de ciutat o poble a Europa que serveixi de model per a les iniciatives que propugnen els moviments socials urbans?
- Només conec el cas de Marinaleda (Sevilla). Per a nosaltres és un exemple, perquè té tot l’esperit de compartir tot el que és comú. Però quan parlem de les grans ciutats, això és molt més difícil.

- Caldria canviar el sistema completament?
- Sí, però no podem esperar a això, hem d’anar causant esquerdes. I també és necessari un canvi en els valors de subordinació, prioritzant qüestions com la solidaritat, o la relació de l’home amb el medi ambient. I quan més gent siguem que pensem d’una altra manera, més a prop estarà la possibilitat de canviar el món.