The Talking City guanya el Fons d’Emprenedors de la Fundació Repsol
24/07/2014
La inquietud pel medi ambient i l’experiència en microelectrònica és el que ha impulsat a l’investigador Raül Aragonès a tirar endavant el projecte empresarial The Talking City, amb el que pretén millorar la gestió energètica de les ciutats del futur. Juntament amb els investigadors Joan Oliver, Carles Ferrer i Roger Malet, del Departament de Microelectrònica de la UAB, han desenvolupat una tecnologia que permet capturar la calor residual de grau baix i mitjà i utilitzar-la com energia.
“El gran avantatge de la tecnologia és que permet recuperar energia a partir de fonts de calor residual des de temperatures baixes”, destaca Raül Aragonès. El seu sistema es basa en utilitzar cel·les Peltier, que capturen el calor residual a través de la diferència de temperatura i generen energia elèctrica. Tradicionalment aquests dispositius s’havien utilitzat per refredar, per exemple, neveres, però els investigadors han comprovat que són reversibles i que les poden utilitzar per aconseguir l’efecte contrari.
Amb aquesta tecnologia, per tant, es pot aprofitar la calor residual produïda per dispositius de la llar, fàbriques, centrals tèrmiques o vehicles. I és que la calor residual és un problema generalitzat i “aconseguir utilitzar-la no només té un gran potencial pel fet d’aprofitar energia que de normal es perd, sinó que evitaria que aquesta s’alliberés a l’atmosfera i reduiria els danys mediambientals que provoca”, explica Aragonès. Actualment a Europa només amb calor residual i industrial s’estan generant 140 terawatts/hora d’energia elèctrica, que es tradueix en 2.100 milions d’euro d’energia perduda. A més, això provoca un problema d’efecte hivernacle, ja que “un grau de temperatura de les grans ciutats ve lligat a les emissions d’aquest calor residual”, afegeix.
Des de la dècada dels 80 s'han desenvolupat sistemes per capturar i utilitzar part de l'energia perduda per la calor residual, però el sistema que han desenvolupat els investigadors de la UAB pot fer-ho d'una manera més eficient, econòmica i ecològica, en comparació amb els mètodes actuals basats en turbines de fluxos conductors.