"Més val arribar més tard i ser fiables que explicar mentides"

23/09/2016

Aidan White és director de Ethical Journalism Network, una xarxa global que defensa el periodisme de qualitat i les conductes professionals ètiques en el sector. Va participar a la jornada "Ètica i periodisme", que va tenir lloc el 19 de setembre passat, a la Facultat de Ciències de la Comunicació. Destacats professionals van compartir els seus punts de vista sobre les qüestions ètiques que planteja l'exercici del periodisme al llarg de la trobada, que estava organitzat pel Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació i el Gabinet de Comunicació i Educació. White va pronunciar la conferència "Ètica i periodisme: una perspectiva global".

A Espanya, ha augmentat a precarietat laboral al món del periodisme. És un fenomen global?

El periodisme travessa una crisi existencial. Durant els últims 15 o 20 anys, hem vist tancar diaris i desaparèixer molts llocs de treball. Hi ha menys inversions, menys periodisme d'investigació, etc. És una crisi estructural que està provocant grans problemes, però hi ha altres crisis al marge de l'econòmica. A Europa, per exemple, durant els sis primers mesos d'enguany, hi ha hagut més de 400 actes d'intimidació i violència contra periodistes i sis periodistes han estat assassinats. Però la major crisi del periodisme afecta la seva credibilitat i el seu futur, i aquesta és també una crisi del conjunt de la societat i de la democràcia. Tenim el repte apassionant de trobar maneres de restablir la capacitat del periodisme de proveir bona informació a la societat.

Quin és l'estat de la valoració social del periodisme?

Està tenint lloc una revolució tecnològica i ha canviat per complet la manera d'enviar i rebre informació: podem obtenir informació d'un telèfon, de manera que la gent no compra diaris ni veu les notícies de les nou de la nit per saber el que està passant. Alhora, hi ha menys periodisme d'investigació, menys periodistes especialitzats en els mitjans de comunicació, hi ha pocs corresponsals estrangers... Tenim més accés que mai a la informació però menys accés a informació creïble i fiable. Cal enfortir el periodisme. Aquí, a la facultat, hi ha uns quants estudiants que comencen enguany la carrera. Haurien de ser optimistes? Al meu entendre, qualsevol que s'estigui incorporant ara al sector hauria de sentir-se afortunat perquè arriba en el moment d'un gran canvi.

Sembla que la immediatesa extrema de les xarxes socials ha creat una histèria per la rapidesa a les redaccions.

Per descomptat. Durant l'atemptat a Niça, els principals mitjans d'Europa van patir una crisi: en tenien moltes imatges i es preguntaven quines utilitzar. Era una pregunta difícil perquè sabien que, al mateix temps, Facebook i altres xarxes socials estaven transmetent imatges de violència explícita arreu del continent. Els mitjans van posar fre i van dir: "hem de ser ètics, triar fotografies humanes i respectar a les nostres audiències". Aquest és el tipus de crisi quotidiana que està vivint el periodisme i, per a mi, és una bona crisi. Necessitem un periodisme "lent": prendre'ns temps per pensar en les conseqüències del que fem i de com ho fem.

Per tant, no podem competir en rapidesa però sí en qualitat.

Mai hem de competir en rapidesa, i mai hem de sacrificar la qualitat per la immediatesa. La rapidesa és útil i important però és millor arribar més tard i ser fiables. Més val això que explicar mentides.

Com fer que el periodisme de qualitat sigui econòmicament viable o rendible?

No tinc una resposta per a això, ni ningú la té. Quan jo treballava a The Guardian, era el desè periòdic de Regne Unit en termes de tirada i, ara, és el segon proveïdor més gran de notícies online arreu del món angloparlant. La seva qualitat ha arribat al màxim i té molt d’èxit però, pot guanyar diners? No. És una gran crisi: si el bon periodisme no és capaç de generar beneficis, qui pagarà per ell en el futur? Aquesta pregunta ha d'obtenir una resposta perquè la democràcia confia en la provisió de bona informació.

Són fonamentals els fons públics?

Ho són, però de diferents maneres. No només es tracta d'impostos sobre el que consumim. Facebook és un bon exemple: és el major publicador mundial de notícies però es considera com una empresa tecnològica. No em sembla acceptable. Una empresa que té uns 400.000 milions de dòlars, no hauria de contribuir al sector? Es necessita voluntat política i compromís per construir un moviment en defensa del rol del periodisme en una societat democràtica.

Avui dia, treballen amb més independència els periodistes freelance que els periodistes de redacció? Tenen més pes dins del gremi?

Sí. Anys enrere, parlàvem de mitjans de comunicació i periodisme com una mateixa cosa. Avui en dia, ja no. Sovint, la majoria de periodistes que produeixen la informació són freelance i molts d'ells no són periodistes a temps complet. Per tant, la comunitat periodística està fragmentada. Ja no treballarem a grans "factories" d'informació: el futur és freelance. I és important que els freelancers, vinguin d'on vinguin, respectin l'ètica periodística i tinguin suports. Necessitem sindicats, associacions, col·legis, organitzacions que els representin.

I com creu que hauria de ser la formació dels futurs periodistes?

L'ètica ha de guanyar pes a l'agenda formativa. La producció, les tècniques periodístiques, com utilitzar una càmera, etc.: tot això és molt important, però la protecció dels continguts és absolutament essencial. I, en segon lloc, hem de crear una nova aliança entre la comunitat periodística i la comunitat acadèmica, perquè són dos importants pilars de la llibertat d'expressió. A moltes parts del món, els periodistes i els acadèmics estan sota pressió. Aquests dies, a Turquia, periodistes i professors estan sent detinguts; han estat apartats per expressar dissensions [amb el govern de Recep Tayyip Erdo?an]. Per tant, cal crear una aliança entre la comunitat acadèmica i la comunitat periodística.