Les humanitats, claus per estimular el sentit crític de la joventut

10/04/2015

Maria Àngels Cabré, Joan Carbonell i Ricard Solé van mostrar una preocupació comuna per estimular l'interés per les humanitats i la percepció de la seva importància  al debat "Per a què serveixen les humanitats en el segle XXI?", que l'Associació d'Amics de la UAB va organtizar a l'Ateneu Barcelonès el 9 d'abril passat.

Lluís Reales, periodista i professor del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la UAB, va moderar l'acte. Va esmentar l'assig Sense ànim de lucre (Arcadia / Atmarcadia), de Martha Nussbaum, per referir-se al perill que suposa la devaluació de les humanitats des del punt de vista ètic i va proposar discutir sobre dues vessants del qüestionament actual de les humanitats: l'ensenyament a les diferents etapes educatives i la presència social dels coneixements humanístics, especialment als mitjans de comunicació.

Tots tres ponents van coincidir en subratllar la importància de nodrir l'interés humanístic a l'educació. Per a Ricard Solé, investigador ICREA a la UPF i catedràtic extern del Santa Fe Institute (EUA), va insistir en que cal fomentar entre els estudiants el "sentit crític", una característica intrínseca a l'activitat científica que considera deficitari a la nostra societat.

Amb aquest objectiu, Solé es va mostrar partidari d'apropar la ciència als alumnes a través d'experiments, reflexions i experiències. Solé va voler també remarcar la importància actual de la ciència, "que està envaint espais de la filosofia" tot plantejant, per exemple, qüestionaments profunds sobre l'univers i el no res.

"Revolucionar la societat"

Joan Carbonell, degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, va recordar que, "als curricula dels estudiants d'entre 6 i 18 anys, el que més hi ha són lletres", especialment assignatures de llengua. Per tant, es va preguntar: "Com, des d'aquesta posició, no hem bastit un discurs potent sobre per a què serveixen les humanitats?".

Ell mateix va afirmar: "Perquè no donem respostes als problemes concrets de la gent". I això és el que caldria, segons va reflexionar, tot donant resposta també al títol del debat; per a Carbonell, les humanitats "han de servir per 'revolucionar' la societat". En aquest sentit, va ser crític amb el paper dels educadors, perquè "encara ensenyem humanitats com al segle XVI". Carbonell va sentenciar: "Vull crear persones no odiïn la literatirua", és a dir, "cal demostrar que llegir literatura és un plaer".

Per la seva banda, Maria Àngels Cabré, directora de l'Observatori Cultural de Gènere, escriptora i crítica literària, va opinar que no és qüestió de rebaixar continguts perquè "donar coneixement massa mastegat no crea massa crítica". Va reivindicar la figura de l'intel·lectual i va comentar que, entre altres necessitats, "cal llegir els clàssics" i "apropar l'art contemporani" als estudiants.

Cabré es va mostrar molt crítica amb l'espai dels continguts humanístics als mitjans de comunicació i va alertar sobre "l'efecte Penèlope", consistent en "fer i desfer": segons va reflexionar, s'ofereix a l'educació una formació humanísitca "que està molt bé" però, després, es transmeten valors consumistes i sexistes a través dels mitjans.

Més informació: Associació AmicsUAB