"La UE ha tingut una influència negativa en la situació política de Turquia"

25/05/2016

Haluk Kabaalioğlu, degà de la Facultat de Dret de la Universitat Yeditepe d'Istanbul, és una persona compromesa amb la integració de Turquia a la Unió Europea (UE) i, alhora, amb un posicionament crític sobre la situació actual del seu país. Va parlar sobre el tema el 18 de maig passat, a la Facultat de Dret, en una xerrada que formava part del programa lectiu del Màster d'Integració Europea de la UAB.

S'han donat recentment condemnes de presó i acusacions a periodistes per suposada revelació de secrets d'Estat, espionatge o suport a organitzacions terroristes.

Hi ha molt debat sobre això. En el cas d'Erdem Gül [que, juntament Can Dündar, director del diari Cumhuriyet, ha estat condemnat per haver revelat un presumpte enviament il·legal d'armes a Síria per part dels serveis secrets de Turquia], el govern reivindica que l'enviament d'ajuda anava a grups sirians turcmans que es troben en dificultats. L'oposició, en canvi, diu que s'enviava a Estat Islàmic. Hi va haver un intent d'aturar els camions i, des del govern, es va afirmar que es tractava de secrets oficials. Durant el judici, hi va haver influència de l'anomenat moviment Gülen [organització social i religiosa dirigida pel clergue Fethullah Gülen], que té suport dels Estats Units.

Com descriuria vostè la situació de la llibertat de premsa a Turquia avui dia?

Per desgràcia, hi ha problemes per exercir la llibertat de premsa. No obstant això, crec que els tribunals suprems del país (la cort de cassació i el tribunal constitucional) consideraran que és una violació de la llibertat d'expressió i de la llibertat de premsa i, per tant els periodistes empresonats seran alliberats en breu.

Quins temes són més delicats: la imatge del president Recep Tayyip Erdoğan, potser?

Ara, el president està per sobre del primer ministre. Erdoğan vol un sistema presidencial. Turquia té una llarga tradició de democràcia parlamentària, fins i tot durant l'imperi otomà: a partir de 1876, sota el sultanat, vam tenir un sistema de monarquia parlamentària. Això, ara, s'està posant en qüestió. No crec que el sistema presidencial sigui adequat per a nosaltres. Molts dels intents que hi ha hagut a Amèrica Llatina no han funcionat; sí als Estats Units, però amb molts controls i separació de poders. Sense separació de poders, el sistema presidencial no és gaire sa.

El sistema polític turc s'està tornant més autoritari?

Hi ha tendències en aquesta direcció però sóc optimista i penso que s'invertiran tard o d'hora. El problema no és només el govern, sinó també l'oposició: no hi ha un líder opositor viable que pugui prendre el control. Per això Erdogan i el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) obtenen el 49% de vots en les eleccions. Si canvien els líders opositors, la situació canviarà també. Necessitem més democràcia al si dels partits polítics.

S'està emprenent una reforma de la constitució turca. Està en perill el caràcter laic de l'Estat?

El govern actual va començar a instaurar moltes escoles imam Hatip [centres d'educació secundària dedicats a la formació de religiosos]. Aquestes escoles van néixer en els anys cinquanta. Als pobles, hi ha alguns imams educats en aquests centres i el govern vol incrementar el seu nombre amb la idea que seran el seu "pati del darrere". Malauradament, un home anomenat Graham Fuller, que va ser cap de la CIA a Ankara, va escriure un llibre el 1995, The New Turkish Republic: Turkey es a pivotal State in the Muslim World (Paperback), on afirmava que Turquia és massa laica i hauria d'islamitzar-se més. És, doncs, un projecte nord-americà fer de Turquia un país islàmic moderat, cosa que no em sembla una molt bona idea. Però també hi ha una forta tradició laica que n'està en contra, tot i aquest govern que el vol debilitar; i, per tant, la laïcitat continuarà.

En aquest sentit, creu que la societat turca està dividida entre defensors de la laïcitat i defensors d'una certa islamització?

El nucli dels votants dels partits islàmics està entre un 16 i un 20% dels vots. La gent vota a l'AKP per l'absència d'oposició i perquè consideren que l'economia va bé. Quan es normalitzi de nou la situació, crec que els partits islàmics no passaran del 20 o el 25%. La idea original era que, així com hi ha partits democratacristians, hi haurà també partits democrataislàmics. Però, a causa de cert tipus de lideratges, aquests partits no acaben sent realment democràtics.

Considera que la incorporació de Turquia a la UE està allunyant-se o apropant-se?

Quan el govern de Tayyip Erdoğan va accedir al poder el 2002, van eliminar les esmenes constitucionals, van canviar la legislació religiosa i, el 2004, la Comissió Europea va considerar que Turquia estava oficialment qualificada per accedir segons els criteris polítics. No obstant això, quan va començar la negociació, Angela Merkel va dir que només calia arribar a una relació privilegiada i Nicolas Sarkozy va bloquejar sis capítols de negociació i va fer algunes observacions. Crec que la UE és responsable del descarrilament de la negociació. Per desgràcia, la UE ha tingut una influència negativa en la situació política del país. Tots aquests polítics que fan declaracions des d'altres països, com les de Merkel o Sarkozy, no estan ajudant a la democratització de Turquia.

Vostè està decididament a favor de la integració.

Penso que el lloc natural de Turquia és la integració a Europa, així ha estat durant segles. Turquia va ser membre fundador del Consell d'Europa el 1949, quan molts països de l'est d'Europa o la península ibèrica hi eren fora. Turquia ja tenia una democràcia multipartidista, eleccions lliures, etc. Sempre dic que Turquia va reservar la seva plaça a la Comunitat Econòmica Europea el 1959, quan es va signar un acord d'associació, que era un acord de "preaccés" preveient la integració a la CEE. Van acceptar totes les disposicions del Tractat de Roma i vam establir també la unió duanera en 1995. Aquest anava a ser l'últim pas previ a la integració. Avui, hi ha una completa unió duanera de productes industrials però no han estat implementades altres disposicions; i Turquia no va acceptar la unió duanera per establir una relació comercial sinó com a pas previ a la integració.

I l'adaptació al dret europeu?

Amb la unió duanera, el país ha adoptat més del 70% del cabal comunitari. Turquia ha adaptat el dret civil suís, el dret comercial alemany, etc. Però tots es basen en el dret romà, dit justinianeu, que és la base del dret europeu i va ser redactat a Istanbul. Turquia va ser un dels primers països europeus que va donar a les dones el dret de ser candidates polítiques, quaranta anys abans que molts altres països europeus. Per tant, el lloc correcte de Turquia és Europa. A més, ajudaria a l'estabilitat a l'Orient Mitjà i seria essencial per a la defensa d'Europa.

Més informació: Màster d'Integració Europea