Sala de premsa Premsa i mitjans

La UAB inicia els estudis antropològics del cementiri del Soleràs

La UAB inicia els estudis antropològics del cementiri del Soleràs
Les restes òssies d’una cinquantena d’individus del cementeri antic d’El Soleràs estan sent estudiades ja a la UAB. El cementiri comprèn cinc fosses de la Guerra Civil, amb restes de més de cent individus. Això la converteix en la fossa més gran d’aquest període de Catalunya.

23/03/2018

Al Laboratori d’Anàlisis Antropològiques de la UAB un grup d’investigadors, coordinats per la professora Eulàlia Subirà, estan treballant per identificar i documentar les dades físiques i biològiques de les restes, així com de tot el material trobat en cadascuna de les rases i la recollida de mostres per enviar-les als laboratoris d’extracció de DNA. Un cop obtinguts aquests resultats, seran introduïts al banc de dades genètiques de fosses de la Guerra Civil de la Generalitat de Catalunya.

Els treballs d’excavació realitzats fins ara al cementiri antic d’El Soleràs (Les Garrigues, Lleida) indiquen que conté més de cent individus, principalment soldats que van lluitar a les batalles de l’Ebre i del Segre, que procedirien majoritàriament dels dos hospitals que va tenir la població durant la contesa.



L’equip d’arqueòlegs i antropòlegs de la UAB, format per la professora Subirà i Diego López-Onaindia i les investigadores predoctorals Núria Montes i Andrea Fernández-Vilela, hi treballa amb l’equip de l’empresa Iltirta al Soleràs des del passat mes d’octubre. De moment, hi han localitzat cinc fosses, de les quals han excavat completament dos. Una d’elles amb deu cossos de soldats del bàndol nacional, enterrats en filera; l’altra amb restes acumulades de trenta-nou individus del bàndol republicà. L’edat de la majoria de soldats es situaria entre els 20 i els 30 anys, tot i que n’hi ha dos de menors, al voltant del 17 anys, que podrien pertànyer a l’anomenada “Lleva del biberó”.

A les fosses, els investigadors han trobat també objectes personals, com navalles, cinturons i encenedors, així com tres plaques de registre. També hi han trobat evidències que alguns dels individus estaven sent tractats de ferides, com ara benes i altre material sanitari. Molts d’ells no portaven calçat, el que confirmaria que estaven sent atesos als hospitals al moment de la seva mort. En una d’elles, en procés d’excavació, també s’han localitzat restes de possibles víctimes civils dels bombardejos que va patir el municipi.

“Tot just ara estem acabant d’obrir les rases tercera i quarta, en què estem veient individus en general tractats a l’hospital, així com els de la població civil. Les dades confirmen el que estava documentat, en tant que a la fossa d’El Soleràs van ser enterrats més d’un centenar d’individus durant la segona meitat de 1938 i principis de 1939“, explica Eulàlia Subirà.

La finalització dels treballs de camp està prevista per al maig del 2018. El Soleràs serà l’última de les fosses exhumades dins del Pla 2017 de Foses de la Generalitat de Catalunya, que promociona, coordina i finança el projecte. Dins d’aquest pla els investigadors de la UAB i d’Iltirta han exhumat i estudiat també les fosses de Miravet (49 individus), de Rams (Vilanova de Meià, La Noguera, amb 3 individus), de Cassà de la Selva (Gironès, 1 individus), de Sant Sebastià (Prats de Lluçanès, Osona, 14 individus) i Sant Andreu (Prats de Lluçanès, Osona, 4 individus).