La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

15/06/2018

Els resultats socials i ecològics d'una major intensificació agrícola no són tan positius com s'esperava. Així ho suggereix un nou estudi publicat a la revista Nature Sustainability en què ha participat l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

L'estudi, liderat per investigadors de la Universitat d'East Anglia i la Universitat de Copenhaguen en col·laboració amb científics d'Escòcia, França i Espanya és el primer que avalua quina repercussió té la intensificació de l'agricultura tant en el medi ambient com en el benestar humà , als països amb rendes mitjanes i baixes.

Per a molts científics i polítics, la intensificació sostenible de l'agricultura està considerada com una estratègia fonamental per al compliment dels compromisos socials i ecològics mundials, com acabar amb la fam i protegir la biodiversitat, tal com s'estableix en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides i en l'acord climàtic de París. No obstant això, hi ha molt poca evidència sobre les condicions que donen suport uns resultats positius a nivell social i ecològic. En un intent d'abordar aquesta bretxa de coneixement, els investigadors, entre els quals es troba el Dr. Esteve Corbera de l'ICTA-UAB, van realitzar una revisió de 53 estudis existents sobre els efectes de la intensificació agrícola al benestar humà i els serveis ecosistèmics.

En termes generals, consideren que la intensificació agrícola, definida com activitats destinades a augmentar la productivitat o la rendibilitat d'una àrea determinada de terres agrícoles, rarament genera resultats positius simultanis per als serveis ecosistèmics i per al benestar humà. Els autors argumenten que la intensificació no es pot considerar com un simple "model" per aconseguir resultats socioecològics positius. Tot i que hi ha unes expectatives i anhels considerables que la intensificació agrícola pugui contribuir al desenvolupament sostenible, l'estudi considera que només una minoria dels estudis existents presenta evidència d'això. Fins i tot en els casos -poc freqüents- d'èxit es tendeix a no tenir proves que demostrin els efectes en els serveis ecosistèmics reguladors clau, com la moderació dels cicles de l’aigua o nutrients del sòl.

El Dr. Esteve Corbera, codirector del grup de recerca LASEG de l’ICTA-UAB va destacar que "molt pocs dels casos revisats demostren que la intensificació agrícola estigui contribuint simultàniament als ODS, com eliminar la fam i aconseguir l'ús sostenible d'ecosistemes terrestres. Per això, hem de ser cautelosos sobre les expectatives que atribuïm a la intensificació agrícola". Corbera va més enllà en argumentar que, a llarg termini, "la intensificació agrícola pot soscavar les condicions que podrien ser cabdals per al suport a la producció estable d'aliments, inclosa la biodiversitat, la formació del sòl i la regulació de l'aigua".

Els investigadors indiquen que és important observar com s'introdueix la intensificació: per exemple, si és iniciada pels agricultors o se'ls imposa. Els canvis són sovint imposats als grups de població més vulnerables que no tenen recursos econòmics suficients o de seguretat en la tinença de la terra perquè aquests canvis funcionin. En els casos estudiats, els petits productors sovint lluiten per passar de l'agricultura de subsistència a la comercial i els desafiaments que això implica no es reflecteixen bé en moltes estratègies d'intensificació.

Una altra troballa important és que la distribució dels impactes en el benestar és desigual, generalment afavorint a les persones més adinerades en detriment de les més pobres. Per exemple, un estudi dels revisat, a Bangladesh, demostrà com la ràpida adaptació a la producció de gamba d'aigua salada ha permès als inversors i grans terratinents obtenir majors guanys mentre que les persones més pobres han de fer front a les conseqüències ambientals que afecten les seves vides i els seus mitjans de subsistència a llarg termini.

L'estudi indica que els infreqüents casos d'èxit tenen lloc principalment en situacions on la intensificació implica un major ús de productes com a fertilitzants, reg, llavors i mà d'obra. En aquest sentit, Corbera va emfatitzar que "els encarregats de formular polítiques i els professionals haurien de moderar les seves expectatives sobre els resultats de la intensificació agrícola i posar els seus esforços en pràctiques alternatives millors que tinguin en compte aspectes que van més enllà de la productivitat dels aliments". Han de trobar formes de treballar i capitalitzar el manteniment dels serveis reguladors i culturals, així com aspectes de benestar a més de els ingressos econòmics.