Juan Luis Arsuaga traça les semblances entre l’evolució humana i “Joc de Trons” a Biociències

24/02/2017

Jaume Farrés, degà de la Facultat, va obrir l’acte de la conferència d'Arsuaga, donant la benvinguda als assistents i, a continuació, la presentació del palelontòleg va córrer a càrrec d’Assumpció Malgosa, catedràtica d’Antropologia Biològica. La professora Malgosa va destacar les facetes d’investigador, de docent i de gran divulgador del conferenciant. “Un científic que no ha volgut marxar d’Espanya per fer ciència i que ha aconseguit que la paleontologia humana hagi captat l’interès del públic en general”, va manifestar.

El Joc de Trons del Pleistocè

Arsuaga va abordar diverses qüestions relacionades amb l’evolució humana en la seva xerrada, però ho va fer amb un eix conductor central: la importància de l’ecologia, amb el clima amb un paper preeminent, i les comunitats vivents en aquesta evolució. “Tradicionalment, la història de l’evolució humana s’ha explicat al marge d’altres ciències naturals, com si es regís per les seves pròpies lleis”, va manifestar Arsuaga, per a qui molts paleoantropòlegs viuen la seva especialitat de manera totalment internalista. “No es pot fer història sense saber de biologia. Un paleontòleg ha de de ser també un biòleg i un geòleg. Jo em defineixo com un paleontòleg en el pitjor sentit de la paraula, el més clàssic, és a dir, com un naturalista”.

I així, va traçar la semblança entre la sèrie televisiva “Joc de Trons”, de la qual es va declarar seguidor, i la història humana i natural del Pleistocè, obrint la seva presentació amb un imatge d’Eddard Stark i la frase “Winter is coming”. “Com al Pleistocé, on les fluctuacions climàtiques van determinar la història d’Europa i de l’evolució humana, la glaciació determinarà el desenllaç de la sèrie”, va dir.

A partir d’aquest factor climàtic, Arsuaga va repassar l’evolució humana des de fa més d’1 milió d’anys, a través de les diverses descobertes realitzades, tant al continent africà com euroasiàtic, i centrant-se principalment al continent europeu, i més concretament als jaciments de la Sierra de Atapuerca, “la terra de provisió d’història d’Europa", perquè la major part dels homínids vivien a la Península Ibèrica durant l'última glaciació, per la millor bonança climàtica de la regió.

Fent un símil entre les cases de les famílies de “Joc de Trons” i altres “cases” d’homínids europeus, va repassar des de la descoberta de l’homo antecessor (més de 800.000 anys) al grup de fòssils pre-neandertals de més de 400.000 anys de la Sima de los Huesos, passant per altres restes d’homínids trobats a Anglaterra, Alemanya, França o Itàlia.

Aquesta diversitat d’homínids -com la que es dóna entre les famílies a la sèrie de televisió- es va reduir dràsticament a posteriori, però a la llum del que indiquen els registres fòssils i les anàlisis d’ADN que s’han pogut realitzar, “és impossible acceptar un model d’evolució lineal”, va explicar Arsuaga. Les fluctuacions climàtiques d’aquest període serien les responsables que es produís una evolució diversificada i del destí que van patir les diferents espècies d’homínids.

El paleontòleg es va mostrar convençut que el clima també va jugar en contra de la supervivència dels neandertals. Quan l’homo sapiens va arribar a la Península Ibèrica, els neandertals estaven ja en una situació tan precària que van acabar per extingir-se. "Tot i que va haver hibridació -no oblidem que tenim sobre un 3-4% dels nostres gens neandertals- vam acabar reemplaçant-los”, va manifestar, per concloure que “en aquesta història de ‘Joc de Trons’ no es pot entendre aquest reemplaçament sense tenir en compte el factor climàtic”.