Experts i professors conversen amb delegats i estudiants sobre el 3+2
21/05/2015
El debat es va dividir en tres taules temàtiques dedicades a abordar les diferents problemàtiques que es desprenen del nou model educatiu anomenat 3+2: una introductòria sobre l’accés a la universitat, una segona sobre les titulacions d’humanitats, ciències socials i ciències jurídiques, i una altra sobre ciències, biociències, enginyeries i veterinària. En tots els casos els ponents van reflexionar sobre les qüestions plantejades i van intentar aprofundir en les qüestions referents a les facultats a les quals pertanyien. Els delegats i delegades de grup acadèmic, els membres del CEUAB i el públic assistent van poder expressar els seus dubtes i inquietuds al final de cada taula.
Un dels temes més candents va ser el més que probable encariment dels estudis de Grau i de Màster que comportaria la nova reforma educativa. En aquest sentit, en una de les primeres intervencions la Vicerectora d’Estudiants i Cooperació, Sílvia Carrasco, va voler posar de manifest que el preu dels estudis i la qualitat d’aquests no sempre depenen d’una mateixa lògica: “Els països on els estudis són més cars no són sempre on el sistema educatiu és millor. En alguns països on són gratuïts fins i tot ofereixen ajuts per a la manutenció". En aquesta mateixa línia, el Degà de la Facultat d’Economia i Empresa Jordi Massó, va posar sobre la taula una proposta per contrarestar l’encariment dels estudis: “Els màsters amb pràctiques remunerades podrien ser una manera de compensar l'encariment dels graus”.
Un altre dels aspectes que es va debatre més insistentment i que preocupa els responsables de les facultats de la UAB és la durada dels estudis. La reforma del Govern proposa escurçar els graus de quatre a tres anys i per contra allargar els màsters d’un a dos anys, fet que provoca el desconcert d’alguns, entre ells, el Degà de la Facultat de Lletres Joan Carbonell: “Que un estudi duri 3 o 4 anys no és insalvable, l'important és definir les competències d'un títol. La facultat està en stand by per les incerteses i per la mida de la facultat”. Per la seva banda, Enric Prats, de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UB, va voler treure ferro a l’assumpte explicant que hi ha països com Holanda que “ofereixen titulacions d’educació en 120ECTS i 180ECTS”. A més, des de la Facultat de Biociències, el Degà Josep Vendrell, va explicar que la facultat va aprofitar la implementació del Pla Bolonya per crear 7 nous Graus que han tingut un gran èxit entre els estudiants.
Amb tot, el Degà de la Facultat d’Economia i Empresa, Jordi Massó, i el cap de l’oficina de Treball Campus, Vicenç Sallés, van voler donar un missatge positiu als estudiants afirmant que de feina sí que n’hi ha i que, segons l’enquesta de l’AQU, el 84% dels titulats de la UAB s’insereixen al món laboral. Amb aquesta dosi d’optimisme va acabar un acte que va durar unes quatre hores i on el coordinador de grau d’Educació Social i Pedagogia, Rafa Merino, va aprofitar per convidar els assistents a l’acte sobre aquesta mateixa temàtica que organitza la Facultat d’Educació i que es celebrarà el proper 25 de maig. Allà es presentaran les entrevistes que van fer els estudiants d’educació a membres del Parlament sobre el seu posicionament davant la reforma.