Sala de premsa Premsa i mitjans

Descobreixen noves espècies d'insectes en el subsòl canari

Coletinia majorensis. Autor: Pedro Oromí, Universidad de La Laguna
Coletinia majorensis. Autor: Pedro Oromí, Universidad de La Laguna
Una investigació liderada per la Universidad de Córdoba, en col·laboració amb la UAB i la Universidad de La Laguna, descriu els dos primers tàxons de la família Nicolètids endèmics de l'arxipèlag canari. La recerca ha estat publicada a la revista Journal of Entomology.

14/01/2015

El subsòl terrestre amaga una diversitat biològica tan o més rica que la de la superfície. Oculta a la mirada de la majoria de la gent, la fauna subterrània és un termòmetre perfecte per conèixer l'estat ambiental d'un territori. De fet, el seu estudi ocupa a la comunitat científica des de fa segles. Per això, les troballes de noves espècies són acollides amb entusiasme pels seus integrants. Entre ells, els professors Rafael Molero Baltanás i Miguel Gaju Ricart, del Departament de Zoologia de la Universidad de Córdoba, que han publicat recentment dos articles en revistes internacionals en els quals es descriuen 1 nou gènere i 11 noves espècies d'insectes de la família Nicolétidos que viuen en medis subterranis. Aquest treball ha estat realitzat en col·laboració amb Carmen Bach, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Pedro Oromí de la Universidad de la Laguna de Tenerife, i Néstor López, adscrit a la Universidad de Córdoba quan es van efectuar els estudis.

En un treball publicat el 2014 a la revista Journal of Entomology, es recull el descobriment d'una nova espècie del gènere Coletinia, anomenada Coletinia majorensis, a la Cueva del Llano de l'illa canària de Fuerteventura, i un segon insecte de la mateixa família, per al qual s'ha creat un nou gènere, denominat Canariletia. Aquest nou taxó, anomenat Canariletia holosterna, habita de forma exclusiva al medi subterrani de l’illa de Gran Canaria.

Totes dues troballes representen novetats faunístiques rellevants ja que es tracta dels dos primers tàxons endèmics de l'arxipèlag canari i de la regió macaronèsica pertanyents a l'esmentada família Nicolétids.

Éssers primitius

Els Nicolétids són insectes que s'inclouen dins de l'ordre Zygentoma, al qual també pertanyen els més coneguts lepismas o "peixets de plata". Es tracta d'animals molt primitius, que van aparèixer abans que les ales es desenvolupessin en l'evolució dels insectes. No és un grup tan divers en espècies com ara els escarabats, les mosques, les papallones o la llagosta, però han sobreviscut fins a l'actualitat des de fa aproximadament 300 milions d'anys, quan van sorgir al nostre planeta.

L'any 2013 es van descriure altres 9 noves espècies del gènere Coletinia a la revista Zootaxa. Aquestes espècies habiten en el medi endogeu (sòl profund) i sovint poden trobar-se també a l'interior de coves. Les noves espècies descrites en aquest treball van ser: Coletinia herculea, endogea a la zona de l'Estret de Gibraltar (Cadis), Coletinia vergitana, pròpia de coves de la serra de Gádor (Almeria), Coletinia calaforrai, exclusiva del carst de guixos de Sorbas (Almeria), Coletinia intermedia, trobada en coves de les províncies de Múrcia i Alacant, Coletinia diania, trobada en una cavitat subterrània de la zona de Dénia (Alacant), Coletinia longitibia i Coletinia Tessella, pròpies de coves del Nord de la província de València, Coletinia redetecta, trobada en coves de la província de Castelló, i finalment, Coletinia hernandoi, endogea en sòls de Tarragona. Aquest estudi es va realitzar en col·laboració amb investigadors del Museu Valencià d'Història Natural i de les Universitats d'Almeria i Autònoma de Barcelona i amb exemplars aportats per altres investigadors espanyols, entre els quals s'inclouen els professors Manuel Baena de la Universidad de Córdoba, Alberto Tinaut de la Universidad de Granada, i el Grup Espeleològic de Villacarrillo (GEV, Jaén).

Els investigadors consideren que s'hauria de plantejar la inclusió d'aquestes espècies en els Llibres Vermells d'Espècies Amenaçades, ja que gairebé totes les descrites tenen unes distribucions geogràfiques molt reduïdes i els mitjans on habiten (sobretot, les espècies cavernícoles) són molt fràgils i sensibles a la intervenció humana.