Catalunya resisteix l'estrès demogràfic però paga un preu alt a nivell social
11/05/2016
El Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) analitza el creixement, la formació de la parella i la fecunditat, la longevitat, i els moviments migratoris a la Catalunya del segle XXI en un article titulat “Resiliència i estrès demogràfic a la Catalunya del segle XXI”, publicat a la revista de divulgació “Perspectives Demogràfiques” (abril, 2016). El seu autor, l’investigador Andreu Domingo, defineix la demografia catalana com un “sistema resilent”, per la “capacitat de tornar a l’equilibri després d’una situació crítica i assenyala el ritme cada cop més intens i abrupte de la seva evolució”.
Segons l'investigador, el sistema demogràfic a Catalunya està absorbint part de les tensions creades per la crisi i les contradiccions que genera la societat de mercat en el projecte de modernitat.
Malgrat la dràstica caiguda de la immigració, i la notable emigració a partir de la crisi econòmica, la davallada immigratòria sembla estabilitzar-se l’any 2014: el paissatge humà es va transformar radicalment en només 5 anys, i ara, amb canvis menys perceptibles, segueix canviant.
Davallada fins a la meitat de la immigració
A Catalunya els nascuts a l’estranger han passat a representar el 17% dels empadronats, mentre que el pes dels oriünds de la resta d’Espanya ha disminuït fins al 18,3% i els nascuts a Catalunya fins al 64,7%.
També ha variat substancialment la distribució per edats: mentre que la població nascuda a l’estranger es feia present a l’edat activa, els nascuts a la resta d’Espanya (representats de les migracions del segle XX, ) envellien: el 48,5% dels nascuts a la resta d’Espanya eren majors de 64 anys.
A partir del 2008, amb la crisi econòmica, el creixement ha començat a davallar ràpidament a conseqüència del saldo migratori. La pèrdua de població podria haver tocat fons el 2013, amb 45.000 persones menys. Alhora s’ha incrementat l’emigració, gairebé 800.000 sortides, de les que només un 14% han estat protagonitzades per autòctons. Més del 90% del creixement de la població catalana s’ha degut al saldo migratori. “L’accidentada evolució de la població a Catalunya, depenent de fluxos migratoris, ens obliga a la constant redifinició”, diu l’investigador del Centre d'Estudis Demogràfics, Andreu Domingo.
“Cada cop més i amb massa freqüència, per una part de la població, reeixir econòmicament i professionalment significa renunciar a tenir parella i/o fills, o marxar del país”, explica l’autor de l’estudi i investigador del CED de la UAB.
“Tot l’esforç ha d’anar dirigit a construir elements que possibilitin la cohesió social, i a lluitar contra aquella economia de mercat que deixa les persones a la intempèrie i fa crèixer la desigualtat”, i afegeix que “potser és el millor moment perquè ens preguntem cap a on anem, deomogràficament parlant”.
Esperança de vida: alta i s'escurça la diferència entre home i dona
L’estudi constata que amb 80,4 anys d’esperança de vida per als homes i 85,9 per a les dones, Catalunya se sitúa en la part més alta de l’esperança de vida dels països del món. A l’any 2000 la distància entre l’esperança de vida entre homes i dones a Catalunya era gairebé 7 anys mentres que al 2014 aquesta havia disminuït als 5,5 anys.
Els guanys es concentren cada cop més a les darreres edats, essent la millora en la salut a partir dels 65 anys el component que més fa créixer l’esperança de vida. El mateix any 2014 s’estimava que els homes de 65 anys viurien encara 19 anys més, mentre que les dones podien afegir 23,1 anys de vida.
De seguir amb el ritme de creixement enregistrat des de l’any 2000, per cada any viscut s’afegeix 0,2 anys més de vida a partir dels 65 anys.
“Això ha estat resultat tant de l’eficiència creixent del sistema sanitari com de canvis en determinats hàbits de la població”, diu Andreu Domingo, autor de l’informe i investigador del CED.
La històrica diferència, en part, un component biològic a favor de la genètica femenina, i un de social, a favor de les dones, que s’abstenien dels hàbits més perjudicials que feien minvar la salut i supervivència dels homes.
Avui dia, l’esperança de vida entre homes i dones s’acosta degut a l’adopció d’hàbits perjudicials per la salut entre les dones –especialment el tabaquisme- i la correcció entre els homes.
Canvis en la família i la parella
La immigració i el model econòmic impacten sobre les pautes de formació de parella i la familia: canvien la forma, el nombre i les característiques de les persones que formen parella. Des del 1999 els matrimonis s’han reduït en un 19% i han canviat la seva forma: el 83% del total d’enregistrats el 2014 eren civils, mentre que a finals del segle XX només ho eren una tercera part.
L’edat mitjana al primer matrimoni s’ha allargat en 4,5 anys (34,3 anys pels homes i 32,3 per les dones) i gairebé la meitat de les parelles entre 25 i els 34 anys cohabiten.
El 2014, el 47% dels fills eren nascuts fora del matrimoni. El nombre de ruptures ha crescut lleugerament, després d’haver tocat sostre el 2006 amb 27.846 trencaments.
Entre 2000 i 2013, el 26,6% dels naixements enregistrats tenien pare o mare nascut a l’estranger. Un cop arribada la crisi, els naixements i la fecunditat han davallat tant entre les autòctones com entre les immigrades.
ARTICLE DE REFERÈNCIA: Domingo, Andreu: "Resilència i estrés demogràfic a la Catalunya del segle XXI": Revista Perspectives Demogràfiques, abril 2016.