La masia can Miró

L'antic mas està documentat per primera vegada l'any 1293. Fins a mitjans segle XX, l'edifici és la llar i el centre de producció agrícola de tres nissagues de famílies pageses: els Noguera, els Miró i els Llobet. Els Noguera es mantenen com a possessors del mas des del segle XIII fins a mitjans del segle XIV i els primers Miró documentats són de l'any 1434, els quals es mantenen com a possessors del mas fins el segle XX, que per matrimoni passa dels Miró als Llobet.

Situat entre la Vall Moronta, la serra de Puig Delmo i les torrenteres que davallen de la serra de Galliners, el mas va gaudir d'una situació privilegiada, al costat de les terres de conreu, els corrents d'aigua i els boscos de la serra. Forment, blat, espelta, bous, vaques, vedelles i ases, constituïren els productes econòmics que cultivaren els primers propietaris; més endavant, s'hi afegí un important conreu de vinyes.

Simultàniament a l'activitat pagesa, el mas no ha estat aliè als fets exteriors com les guerres, les epidèmies i els trasbalsaments socials. Diverses guerres amb França, entre el segle XVI i el XIX, van deixar la seva petjada al terme. També els problemes amb els soldats de Castella i França, especialment els allotjaments i els talls imposats, van afectar la casa Miró. Les guerres dels Segadors i de Separació van tenir incidència a la contrada, especialment perquè els Marimon, senyors del castell, van ser destacats col·laboracionistes de l'autoritat reial, oposats sovint a les institucions polítiques catalanes. Diversos boscos de roures, com el de Can Miró, van haver de ser talats com a contribució per la construcció de galeres i vaixells de guerra. Encara que amb recança, com els altres pagesos del terme, els Miró van haver de contribuir econòmicament a la construcció de la nova església parroquial de Sant Martí de Cerdanyola.

Finalment, la construcció de la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1971, damunt les terres de la finca de can Miró, va suposar la desaparició definitiva del mas, restant dempeus el testimoni de la masia, especialment la façana principal orientada a sol-ixent. És en aquest edifici remodelat i ampliat on s'allotgen actualment l'Escola de Postgrau i l'Escola de Doctorat, la primera pedra del qual va ser col·locada el 28 d'octubre de 1997.

Textos extrets del llibre de l'historiador cerdanyolenc Miquel Sánchez i González: Història del mas Miró, abans dit Noguera. Inèdit, 2001.

(Fotos: Diverses escenes de la vida rural a l'antic mas can Miró, als anys 30 del segle XX.)

Sèrie de fotografies de la vida rural a l'antiga masia can Miró, als anys 30 del segle XX: