TVE entrevista Carme Miralles i Xavier Delclòs pel seu estudi sobre la vitalitat urbana de Barcelona

12/02/2019

Els investigadors Carme Miralles i Xavier Delclòs, del Departament de Geografia i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB (ICTA-UAB), van dissenyar l’any passat una nova metodologia -seguint les idees de l’activista i filòsofa de l’urbanisme i l’arquitectura Jane Jacobs-, que cartografiava la vitalitat de la ciutat de Barcelona i 9 municipis del seu entorn. En aquest sentit, actualment estan aplicant aquesta metodologia a altres ciutats del món, com Santiago de Xile, ja que es tracta d’una ciutat que té característiques morfològiques similars a la de Barcelona.

Els resultats de la investigació revelaven que la vitalitat dels barris de Barcelona es distribueix de forma desigual -aproximadament un 25% del territori permetria un nivell de vitalitat alta, moderada en un 35% i baixa o nul·la al 40%-  però que l’alta vitalitat no implica de facto que es doni en els barris amb més teixit històric. Per a més informació sobre els resultats de l’estudi feu clic a la notícia Mapegen la vitalitat urbana de Barcelona.  

En el reportatge de Jesús Alonso, emès per TVE,  els investigadors reivindiquen la filosofia de la pensadora urbana Jane Jacobs:  “la filosofia és que les ciutats han de ser mixtes i que hi ha d’haver moltes coses diferents en molt poc espai. Nosaltres hem de trobar-nos pel carrer a gent diversa en edats, gènere, nivells socioculturals i, a més, les ciutats ens han d’aportar funcions molt diverses també. Hem de trobar-nos llocs on treballar, llocs on comprar, escoles, equipaments...”, explica Miralles.

Per la seva banda, Delclòs explica la importància de l’ordenació integral de les ciutats i la preservació dels seus edificis històrics per regular el capital social:  “Ella parla que els blocs, les illes: no han de tenir una dimensió molt gran perquè això pot desincentivar que les persones puguin escollir diversos itineraris en caminar i també la importància de l’amplitud dels carrers. (...) Ella parla que als carrers és necessari que hi hagi un cert nivell d’ “ulls” presents. Parla de la necessitat que en cada barri tinguem la capacitat de preservar edificis històrics, i no només ho deia des d’un punt de vista estètic: ella defensa  que diferents edats dels edificis segurament promouran que les persones que visquin allà tinguin diferents nivells socioeconòmics, diferents capacitats adquisitives”.

Així mateix, ambdós docents recuperen la figura del vianant com a element central en les ciutats, en detriment del vehicle privat o determinades infraestructures: “ella parla dels border vacuums, que són aquells elements com, per exemple, grans infraestructures de transport, molt pesades, que són elements impermeables a la ciutat, que no permeten el trànsit dels vianants d’un lloc a un altre”.

Per elaborar aquest estudi Miralles i Delclòs van dissenyar una quadrícula de 100x100m en què es prenien com a referència 11 variables específiques. La vitalitat quedava representada amb una puntuació aproximadament  d’entre 0 i 100.

En darrer lloc, els investigadors asseguren que per a fer front al repte de fer barris vitals i com conservar els que ja existeixen són necessaris mecanismes com, per exemple, la regulació del preu de l’habitatge o la participació formal i informal dels ciutadans en el planejament urbanístic.