Nova perspectiva en la gestió de riscos i emergències a Catalunya i Europa

Jornada CONRIS gestió riscos

L’Escola va acollir ahir la jornada “Ciència per a la Gestió de Desastres Naturals: una proposta europea”, en la qual representants d’institucions d’àmbit local i internacional varen intentar desdibuixar les fronteres en la gestió dels riscos i emergències a Catalunya i Europa davant la necessitat de transversalitzar la informació en la prevenció de riscos i la importància de la cooperació entre els agents implicats.

12/02/2019

Ahir es va celebrar la presentació del curs sobre Gestió de Desastres Naturals, a les instal·lacions de l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la UAB, en una jornada oberta a tothom i que va congregar unes 30 persones.

La jornada, sota el títol “Ciència per a la Gestió de Desastres Naturals: una proposta europea”, va començar amb una benvinguda per part de la directora de l’Escola, Montserrat Iglesias-Lucía, qui va agrair l’assistència d’estudiants i professionals en actiu a la primera sessió del curs sobre gestió de desastres, organitzat conjuntament entre l’Escola, la Xarxa Conris, i el Disaster Risk Management Knowledge Centre (DRMKC).

La primera sessió va ser precisament una presentació sobre la tasca del DMRKC, a càrrec de Montserrat Marin, alumni UAB llicenciada en Física que, actualment, és coordinadora del projecte des d’una de les bases que té el centre, a Itàlia.  

Com a òrgan vinculat a la Comissió Europea, el DRMKC ofereix suport als estats membres en la formulació i implementació de polítiques en Disaster Risk Management (DRM) a partir de la canalització del coneixement científic-tècnic i l’impuls d’una relació entre ciència i política per millorar la gestió de desastres i la gestió de crisis, i contribuir així a un creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu de la societat.

El DRMKC: un nou enfocament en la gestió dels riscos

L’objectiu d’aquest centre per a la implementació de polítiques en gestió de desastres és oferir una mirada cada vegada més transversal a l’impacte dels desastres i fomentar l’aprenentatge després de cada succés. La coordinadora del projecte va emfatitzar com el càlcul i recollida de dades és indispensable, així com la interrelació entre diferents agents i territoris. Com a exemple, l’experta va explicar que hi ha hagut un augment en el nombre d’inundacions fatals a Europa, però que cada vegada disminueix més el nombre de ferits. Això és un fet que, segons Marin, demostra que polítiques comunes “com la Directiva 2007/60 d’avaluació i gestió dels riscos d’inundació funcionen”.

Els desastres per causes climàtiques van a l’alça però els escenaris són cada vegada més complexos. Els famosos riscos híbrids suposen noves amenaces: “és una qüestió que ens preocupa moltíssim, ja que es retira la confiança a les institucions”, explicava Montserrat Marin.

El DRMKC neix, doncs, com una resposta multidisciplinària a la gestió dels riscos, amb la intervenció de tots els agents implicats i oferint perspectives des de totes les fases del DRM: prevenció, reducció, preparació, resposta i recuperació; però centrant-se en dos orígens dels desastres, natural i man-made, i l’impacte d’aquests en l’entorn.

Aquest objectiu del centre d’aconseguir una gestió conjunta dels riscos i els esforços per a un treball cada cop més associatiu ja ha començat a donar els primers fruits. En total, el DRMKC ja ha implementat més de 1.775 projectes i ha comptat amb la col·laboració de gairebé 7.000 organitzacions d’arreu del món.

Entre les seves iniciatives, es troben la creació de seminaris, workshops i sessions formatives, o la creació de plataformes per al compartiment d’informació al continent, com el Risk Data Hub, una col·lecció en constant evolució de dates, metodologies i eines a disposició de tots els ens locals i supranacionals per a l’estudi i el desenvolupament d’accions en DRM.

“La gestió del risc és de tots”

El maig de 2017, el DRMKC va publicar un extensiu manual titulat "Science for Disaster Risk Management: Knowing better and losing less", en el qual hi han col·laborat més de 200 experts en gestió de riscos de totes les disciplines i que és la base teòrica del curs sobre Gestió de Riscos que aquesta setmana s’està portant a terme amb la col·laboració amb investigadors del centre i professorat internacional membres de la Xarxa Conris.  

S’espera la publicació d’un segon manual el 2020, que tindrà com a focus el càlcul de l’impacte que generen els riscos a la societat. L’establiment de xarxes de col·laboració entre el centre i les universitats membres de la Xarxa Conris és un pas per transmetre aquest missatge a les properes generacions: “la gestió del risc és de tots i es pot fer de manera conjunta”. 



Espai de debat a l’EPSI amb representants de l’administració

La jornada també va comptar amb una taula de debat, moderada pel professor Joaquín Rodríguez, en què varen participar la coordinadora del DRMKC, Montserrat Marin, la cap del Servei de Gestió d’Emergències –i professora de l’Escola-, Montserrat Font Fabra, i el director general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament, Manel Pardo i Sabartés.

En aquesta sessió de debat, sota el títol “Un projecte europeu per a Catalunya: realitat o ficció?”, es va posar sobre la taula els 2 riscos més evidents dels últims 10 anys a Catalunya: els riscos naturals, amb un augment significatiu de les inundacions i una disminució clara dels incendis forestals; i els riscos tecnològics, ja que segons Montserrat Font “no hi ha una legislació clara europea i cada vegada hi ha més gran volum de transport de mercaderies perilloses (MMPP)” tant per carretera com per ferrocarril que passen pel territori.

Un altre dels problemes abordats va ser la relació entre la gestió d’emergències a Catalunya amb Madrid. Aquest tràmit amb les autoritats estatals, per la cap del Servei de Gestió d’Emergències, dificulten moltes vegades la implantació de certes polítiques europees, i l’intercanvi d’informació directa amb ens com el DRMKC, que podrien donar resposta a la gestió d’aquests riscos localitzats. Una dificultat que, el director general dels Bombers de Catalunya, Manel Pardo, va sostenir al·legant també la manca de tot aquest coneixement global i de pressupost públic.

Davant aquest espai buit entre la ciència i el sistema de gestió d’emergències, les universitats hi tenen un paper clau. Els projectes per a la transferència del coneixement són vitals davant la manca de recursos, sobretot en àrees de la DRM encara per explorar. “Falten eines en camps on ningú vol entrar, com la planificació urbanística”, va comentar Pardo. Per Montserrat Marin, bona part d’aquesta desconnexió es dóna per la necessitat de crear polítiques que fomentin més l’intercanvi i un “canvi de mentalitat en la gestió de certs riscos”.

Necessitat d’una major transversalitat a Catalunya

En aquesta línia, Manel Pardo va donar com a primícia que l’actual sistema de gestió d’emergències no és vàlid i s’està posant en marxa un nou Projecte de Lleis d’Emergència per tal d’alinear a tots els agents implicats. Una mostra més de la necessitat d’acotar encara més la interacció entre unitats i la compartició d’informació en la gestió de riscos a Catalunya.

 

Notícies relacionades

Totes les notícies