La UTCCB de la UAB i Pallassos Sense Fronteres valoren positivament el seu treball al Líban

25/10/2018

La Unitat de Trauma Crisis i Conflictes de Barcelona (UTCCB) de la Facultat de Psicologia de la UAB i Pallassos Sense Fronteres (PSF) van fer, el 24 d'octubre, una doble presentació, a Madrid i Barcelona, dels primers resultats del seu treball conjunt amb nens sirians refugiats al Líban, projecte que ha rebut també el suport de la Fundació Nous Cims. Segons la investigadora de la UTCCB Alicia Álvarez, l'actuació dels pallassos "millora la sensació de qualitat de vida i l'estat d'ànim" dels infants refugiats que han viscut situacions traumàtiques.

Álvarez va intervenir a la presentació a Barcelona, que va tenir lloc al Teatre Lliure, juntament amb el president i fundador de PSF Jaume Mateu (Tortell Poltrona), qui a més va participar en el projecte. La investigadora va explicar que la intervenció dels pallassos té "una incidència directa en els símptomes d'estrès posttraumàtic" i que s'ha constatat que aquest efecte positiu es manté "tres mesos després de la intervenció dels pallassos".

Per la seva banda, Mateu va afirmar que PSF fa "25 anys que tenia teories intuïtives" sobre el tema i ara "ja no són només intuicions". El gerent i responsable d'operacions de PSF, Carles Requena, no va intervenir a la presentació com estava previst però, en el seu nom, Marta López va declarar que "Pallassos Sense Fronteres vam tenir clar des del primer cop que vam trepitjar un camp de refugiats la importància de donar suport emocional a les persones que han patit experiències traumàtiques".

El mateix dia, a la seu de la Fundación AISGE de Madrid, van fer una presentació paral·lela el pallasso sense fronteres i artista participant de l'expedició pilot Nacho Camarero, l'actor i membre també de PSF Pepe Viyuela, el delegat de PSF a Madrid Jesús González i la professora del Departament de Psicologia Social de la UAB i directora de la UTCCB Ingeborg Porcar. Els resultats de la recerca seran publicats properament a Journal of Traumatic Stress.

Tres expedicions

Fa un any i mig, PSF i la UTCCB van decidir ajuntar esforços per assolir el màxim impacte possible en accions dirigides a reduir l'estrès posttraumàtic de la infància refugiada que ha patit conflictes bèl·lics a Pròxim Orient. En un primer moment, totes dues parts van proposar dur a terme un projecte comú a la Vall de la Beqaa, al Líban, i realitzar les intervencions a les escoles d'aquesta zona, molt propera a la frontera amb Síria, i que acullen i escolaritzen infants refugiats sirians en el torn de tarda. Durant el període de setembre de 2017 a febrer del 2018, PSF va realitzar tres expedicions al Líban en el marc d'aquest projecte on més d'una dotzena d'artistes van intervenir a cinc escoles de la zona, en les quals es va dur a terme la recerca.

Els nens i adolescents no només són la part més vulnerable de la població que està exposada a les guerres, a les crisis o als desastres naturals, sinó que també representen el futur del seu país després d'aquest tipus d'esdeveniments traumàtics. Així doncs, és molt important invertir en la seva recuperació després de la crisi, no només per alleujar el seu sofriment, sinó per crear la condició emocional per a que puguin aprendre, desenvolupar-se i millorar el seu futur.

El plantejament inicial del projecte era avaluar l'impacte de les accions de PSF i establir un vincle entre elles i la metodologia de les Teaching Recovery Techniques (TRTs). Aquestes tècniques, creades per Children and War Foundation l'any 1997, tenen per objectiu proporcionar als infants que han patit un trauma greu, com el fet de viure una guerra, estratègies per identificar les seves reaccions i poder dominarles per tal de millorar el seu estat emocional. A partir de la combinació d'aquesta metodologia amb els espectacles de PSF es pretén reduir la simptomatologia del seu estrès posttraumàtic (malsons, flashbacks, por a determinats sorolls, conductes agressives...) d'una manera més eficaç.

La mostra d'aquest estudi pilot s'ha realitzat amb 220 nens refugiats sirians d'entre 7 i 14 anys que els mestres han dividit en quatre grups. El grup de control inicialment no rebia cap tractament, el grup I rebia la visita dels pallassos, el grup II seguia el programa de rehabilitació TRT i el grup III rebia ambdós tractaments; TRTs i pallassos. La hipòtesi inicial era que els nens que rebien totes dues pràctiques obtindrien millors resultats que els que rebien només una cosa o no en rebien res. En la majoria d'ocasions s'ha confirmat la hipòtesi: la combinació dels dos tractaments produeix una important disminució de la simptomatologia depressiva dels nens estudiats. El més sorprenent, però, és que les actuacions de PSF per si mateixes, sense combinar-les amb les TRTs, han obtingut un efecte positiu sobre certs símptomes, com són la intrusió, l'evitació o la conducta dels infants.

Efecte mesurable

Els resultats d'aquesta prova pilot posen de manifest que les actuacions de PSF tenen un efecte mesurable sobre l'estat emocional, la simptomatologia depressiva relacionada amb l'estrès posttraumàtic, i la conflictivitat conductual dels nens. La importància d'aquesta recerca no només radica en la millora de la situació emocional i conductual de la infància refugiada, sinó que la millora observada és una garantia per al posterior desenvolupament dels nens, és a dir, per al seu futur. I cal emfatitzar que aquests resultats es mantenen com a mínim durant tres mesos, que és el temps en què els investigadors van seguir els nens. Aquests resultats seran publicats d'aquí uns mesos a Journal of Traumatic Stress, una de les revistes més prestigioses a nivell mundial pel que fa a estudis quantitatius i qualitatius sobre l'estrès posttraumàtic.

PSF, que ha celebrat enguany els 25 anys d'història, llança ara una campanya inèdita, “Fem riure, fem futur”, amb la finalitat de buscar noves fonts de finançament. L'objectiu a curt termini és fer possible més expedicions al mateix terreny (Vall de la Beqaa, Líban) i ampliar els centres d’intervenció per arribar a més beneficiaris. Si el projecte es consolida i hi ha el finançament necessari, el format es podria replicar a altres països del món on la seva població també pateixi un estrès posttraumàtic sever a causa de les guerres o els desastres naturals.

Més informació: UTCCB-UAB