Jordi Fernández-Castro: ‘’Ara no vivim pel futur, ara vivim pel present’’

22/04/2020

El psicòleg Jordi Fernández-Castro ens parla sobre la incertesa, la por i l’humor en dies de confinament. També aporta algunes de les coses apreses durant aquest Estat d’alarma.

 

Vostè afirma que cuidar la nostra salut mental també ajuda els altres, com és això?

Això és una cosa que hem après ‘a les males’ amb aquesta pandèmia. Quan es parlava de la discussió sobre les mascaretes, molts experts deien “escolta no és protegir-te a tu, bàsicament és per no contaminar els altres”. Una cosa que hem après és que la salut d’uns depèn de les accions dels altres. Amb la salut mental això sempre ha estat cert, el que passa és que potser no érem tan conscients com ara.

Ara, en la situació de confinament en què estem, les famílies tancades, els uns depenem molts dels altres. A més, passa una cosa, jo no sé si he viscut quelcom tan radical. Tot el món es troba davant una amenaça, l’amenaça que tens és la que tinc jo o la que té una persona a Alemanya o als Estats Units. Jo, com a professor de Psicologia, sempre dic que ‘’penseu que cadascú té la seva situació, cadascú veu les coses a la seva manera i cadascú té els seus estressos particulars’’. Ara resulta que tenim una situació en comú, però cadascú viu la situació d’una manera diferent.

Quan la gent està pressionada, té moltes distorsions, la pressió, l’ansietat ens fa abocar les nostres emocions. Això pot tenir un efecte de contagi. Si tu tens por i expresses la teva inquietud i ràbia està contaminant entre cometes  la gent del voltant. Si tu tens por però intentes mantenir serenitat, seguretat, absorbir les emocions dels altres, ho estem millorant. Ara depenem uns dels altres, com deia.

 

Vostè elabora 5 punts clau per cuidar la nostra salut mental. Una d’elles és comprendre les nostres emocions i les dels altres...

Hi ha una paraula treta de l’escola Mindfulness que és la compassió, amabilitat, que ve a dir perdonar-se, tolerar les emocions i les febleses d’un i també dels altres. També els psicòlegs hem donat missatges que en els temps anteriors eren erronis, en el sentit que les emocions negatives s’havien d’eliminar perquè eren dolentes o que generaven malestar. Ara el que és més important és deixar anar, tolerar, comprendre, no presentar resistència a les emocions negatives perquè passin amb més facilitat.

Hem d’entendre que la persona amb la qual estem vivint pugui tenir un mal moment o el pots tenir tu. Sí, la tolerància és important o comprendre que és normal que estem ansiosos o tinguem sentiments d’inseguretat.

 

El paper clau de la informació: moltes vegades ens han recomanat no informar-nos molt, ja que les notícies arriben sempre i, fins i tot, en forma de fake news.  L’exposició constant a les notícies pot ser una causa de malestar psicològic?

Això és complicat. Per una banda hi ha una atracció. Les informacions són negatives però també són atractives, com els programes dolents de TV. És molt difícil, però sí, des d'un punt de vista racional hem de dir que un s'hauria d'informar regularment, hauria de seleccionar fonts fiables i independents, restringir aquesta informació i tenir espais per desconnectar, encara que costi, també hem de dir que necessitem temps per pensar en altres coses.

També, amb això hem caigut amb una mena d’hàbits del passat, que amb aquesta situació nova no ens ajuden?  A més, cal dir que la comunicació ha guanyat molt en aquest aïllament, la comunicació amplifica, modula, multiplica o divideix les emocions i la informació que hi ha.

 

Vostè diu que no val la pena pensar en el que passarà en el futur, ja que no ho saben, perquè això ens desespera. Com evitar-ho?

Ja em fa por això dels consells, perquè em sembla que els psicòlegs ens estem passant molt donant consells. Però no sabem el que funciona, ho imaginem. És molt difícil trobar un consell que serveixi per a tothom. Quines defenses hi ha? És un tòpic però ara és més cert que mai això de viure al dia.

El futur no sé com serà, ens volem imaginar que acabi ja la situació negativa? Els experts ens diuen que trigarem a sortir. Mira, el futur no podem dir que serà necessàriament bo, el mantra és: El que no està en les teves mans deixa-ho estar, no sabem el que passarà en sis mesos perquè no ho sap ningú. Aleshores pensa què podem fer avui perquè demà estiguem millor.

Complir les normes sanitàries, cuidar-se, mantenir les rutines... Si ens posem a pensar en un futur desconegut, de manera racional ens pot fer por, ara no ens serveixen aquells consells positivistes per a no tenir falses expectatives. Les situacions que es troben fora de les meves mans, quan vinguin ja veurem com les gestionem. Ara no vivim pel futur, sinó que vivim pel present.

 

Aprendre coses cada dia...

Això és molt important, ara diré una cosa que per a un professor universitari sembla de mal dir però, a vegades pensem massa. És a dir, està bé reflexionar: Abans passava això, en el futur passarà això altre. Però si et fixes, moltes vegades els intents de preveure el futur estan equivocats.

Intentar fer coses per un futur que tu t’has imaginat i que et condicioni el present és absurd. Tu has de prendre decisions d'acord amb el que saps ara, sé que costa, sé que costa donar consells: Fes això, fes allò altre. Però per les coses que són incertes podem tenir una confiança genèrica: Ja trobarem la solució quan se’ns presenti el problema, però sabem que vindran moments dolents, després bons i després mals moments...

No podem pensar massa ni obsessionar-nos pel futur.