Ignacio Morgado: ''La por és una de les emocions més prevalents en els humans i en els animals’’

22/04/2020

El professor Ignacio Morgado reflexiona sobre com afecta la incertesa al comportament psicològic de la població en aquests dies de confinament. El docent profunditza també en la necessitat de desenvolupar un aprenentatge actiu durant aquesta temporada de docència i estudis telemàtics. El Dr.Morgado col·labora habitualment en el diari ELPAÍS i compta amb un blog a SCILABS.

 

Per què ens costa gestionar la incertesa?

És una constatació biològica, és a dir, s'ha comprovat sobretot mirant l'experiència personal de la gent, que quan està més nerviosa és quan no sap el que ha de passar. Quan no saps el que ha de passar no saps qué fer per afrontar la situació i això et posa molt nerviós.  La informació del que pot passar, encara que sigui dolenta, redueix la tensió emocional i et facilita trobar el camí per protegir-te. Això es reflecteix perfectament en el cervell i s'ha pogut comprovar fent servir neuroimatges funcionals que mostren que àrees del cervell relacionades amb les nostres emocions negatives i amb la por es troben molt actives quan vius una situació d'incertesa. La incertesa és el que ens posa més nerviosos. La gent actuarà de manera més correcta, més adequada per combatre el perill i la situació quan sap on és el perill, per on ve, com és aquest perill que no pas quan no en tenim ni idea.

El problema de la incertesa és que crea molta por. La por quan és molt elevada inhabilita i paralitza. Quan només tenim una mica de por, tenim ansietat, una mica d'estimulació, ens fa intentar trobar solucions, sortides, fórmules per vèncer el perill. Però quan estàs amb molta por, estàs paralitzat, no saps què fer. Fins i tot, quan saps què fer, l'alta tensió emocional de la por pot evitar que ho facis. Tot lliga, psicològicament això està demostrat perquè la por és una de les emocions més prevalent en els humans i en els animals, perquè l'ha dissenyat la selecció natural per evitar situacions de perill. El que passa és que quan aquesta por es dispara, no surts corrents, et paralitzes.

 

Vostè posa l’accent en l’humor per combatre aquesta sensació de por...

No la poso jo la importància referent a l’humor, ho posen les xarxes socials, en les piulades i vídeos que s’envien, estem trobant tanta informació biològic-sanitària abocada a conèixer el virus i com afrontar-ho, però també d’humor que moltes vegades serveix perquè la gent es relaxi. És un antídot a aquesta por que ens paralitza. No és l’únic, un altre antídot és la informació real, la bona informació, la veraç. L’humor també ajuda perquè ens fa pensar en altres coses i veure la situació diferent, per això abunda l’humor a les xarxes.

 

El que també és cert, és que no tothom té la mateixa capacitat per riure.

Se’n diu sentit de l’humor i sempre hem parlat de persones que el tenen i no el tenen. Aquí trobem dos components. Un és l’eferent, si ets una persona capaç de crear l’humor o escampar-lo. Són persones amb certa capacitat expressiva, és expressió emocional. L’altre component no és el d’expressar l’humor sinó entendre’l i gaudir-lo, és la persona a la qual li agrada molt escoltar acudits. S’ho passa bé encara que aquesta persona no tingui capacitat expressiva per fer humor. Són dos components que estan lligats sempre al que és el llenguatge: el component de produir tu el llenguatge amb el seu contingut, la seva semàntica, així com el component d’entendre el llenguatge. 

 

En els seus escrits vostè també menciona la importància de l’aprenentatge actiu en aquests dies d’estudi telemàtic. El podria definir?

És aquell aprenentatge que no es limita a rebre informació i a intentar entendre-la.  Rebre informació i entendre-la és bo, no estic en contra, és bona part del que fem tots per aprendre, però si només fas això, l’aprenentatge és passiu, és rebre la lliçó del professor, del vídeo, d’un article que has llegit... S’aprèn, no dic que no. Però això no és la millor manera d’aprendre. És la millor aquella que t’obliga a analitzar, comparar, contrastar la informació que reps amb altres informacions d’altres llocs o del teu pou personal de coneixement.

S’aprèn molt més comparant el que diu el professor amb el que diu el llibre de text que intentant memoritzar. L’aprenentatge actiu és aquell que t’obliga a comparar la informació que t’arriba, a mirar quina té més consistència, descobrir precisament les inconsistències d’una determinada informació. Això ho has de descobrir tu, i elaborar les teves pròpies hipòtesis a partir de la comparació d’aquestes informacions. Això coincideix en la forma que tenim el professorat de treballar.

 

Quins consells dóna per dur a terme aquest aprenentatge actiu?

Volem que això ho facin també els alumnes, perquè aquest tipus d’aprenentatge té un valor afegit i és que quan l’alumne deixa de tenir el professor al seu abast, ja haurà après a treballar pel seu compte.

Quan vulgui elaborar o conèixer un tema particular, buscarà ell o ella mateixa la informació, intentarà ordenar-la, estructurar-la, comparar-la, etc. Tot això és activitat mental cerebral, l’aprenentatge actiu és el que obliga el teu cervell a treballar la informació que reps, a no simplement rebre-la com si fossis una esponja.

Una forma molt utilitzada d’aprenentatge actiu, és el resum! Jo faig pràctiques amb els seus alumnes, aquí tens un text de 5 pàgines, fes-me un resum de 10 línies. I quan tinguis el resum de 10 línies, n’extreus les 10 paraules clau. I amb aquestes 10 paraules explica el contingut del text original. Així s’aprèn molt més que llegir 10 vegades el text original i que se’t vagi quedant.

Aquesta és la verdadera manera d’aprendre, la que activa les parts del cervell, com l’hipocamp, que són claus per poder aprendre memòries com les que estudiem materials de psicologia per exemple.