Experts en seguretat i emergències analitzen l'augment d'ofegaments a les platges aquest estiu
17/09/2019
La temporada de platges 2019, que abarca del 15 de juny al 15 de setembre, ha finalitzat amb 28 banyistes morts aquest estiu, convertint-se amb el pitjor dels darrers vuit anys al litoral català. Diversos mitjans de comunicació s'han fet ressò d'aquest balanç, i han cercat les opinions d'experts perquè puguessin trobar-ne l'explicació.
Ramsés Martí, especialista en seguretat aquàtica i alumni de l'Escola, i Montse Font, Cap del Servei de Gestió d'Emergències i Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya, i professora de l'EPSI, han intervingut recentment en una peça informativa emesa per TV3 i en un article en el diari 'Ara' on alertaven que la meitat de persones ofegades eren majors de 70 anys, i patien alguna patologia prèvia.
Segons Font es tractaven d'ofegats silenciosos "perquè trigaven a detectar-se. Entraven a l'aigua per refrescar-se, es desmaiaven (per una patologia) i quedaven bocaterrosa". Per als socorristes era difícil detectar-los perquè no mostraven cap comportament que sol·licitessin ajuda. Per aquest motiu, Martí determinava que calia disposar de més socorristes a primera línia de platja, on hi havia més aglomeració de gent.
Ambdós professionals de la seguretat, contemplaven que calia realitzar campanyes de conscienciació, especialment, sobre aquest col·lectiu d'edat avançada per oferir-los recomanacions a fi de prevenir del perill d'ofegament: com no banyar-se al mar si es trobaven malament, ni fer-ho en platges sense vigilància, o que sempre anessin acompanyats dins de l'aigua.
Per altra banda, el 32% de les morts d'aquest estiu a les platges, s'han produït en situacions on hi havia banderes grogues i vermelles, o en platges sense vigilància amb onatge, un percentatge superior que anys anteriors. Tot i que les ordenances municipals permeten multar a les persones que entren al mar amb bandera vermella, els socorristes han d'avisar a la policia, perquè no "són autoritat" per poder-les sancionar.
Martí denuncia que la vigilància "no és prou efectiva" per les condicions sovint adverses en què han de treballar els socorristes (moltes hores, torres i materials de vigilància obsolets), precarietat laboral, etc. També, els efectius s'han d'anar formant i reciclant, i "adaptant-se als canvis, perquè les condicions del mar són molt variables", afegeix en una entrevista concedida al programa de ràdio "Aquí amb Josep Cuní" de SER Catalunya.
En aquest sentit, l'alumni de l'Escola, lamenta que els municipis no disposin de més recursos per poder-los destinar a més socorristes i vigilància, i que la Llei de Costes delegui la responsabilitat de la seguretat de les platges als ajuntaments, sense que hi hagi una normativa autonòmica o supramunicipal que determini què ha de fer cada ens local.