Estudien l'impacte psicològic en esportistes de la pandèmia i l'ajornament dels JJ.OO.

Estadi olímpic

Una recerca del Grup de Recerca en Psicologia de l'Esport i l'Activitat Física de la UAB finançada pel COI estudia l'impacte de  la pandèmia de COVID-19 i l'ajornament dels jocs olímpics de Tòquio en la salut mental dels i les esportistes.

23/07/2021

El Grup de Recerca en Psicologia de l'Esport i l'Activitat Física (GEPE) de la UAB està investigant l'impacte de la covid-19 en la salut mental dels i les esportistes. En una primera fase de la investigació, després d'entrevistar a una sèrie d'esportistes i entrenadors de CAR de Sant Cugat, es va poder concloure que els recursos psicològics, la identitat esportiva d’una banda i els recursos del seu entorn i les activitats extraesportives de l'altra, han ajudat a aquest col·lectiu a afrontar psicològicament tant el període de confinament com l'ajornament sobrevingut dels jocs olímpics de Tòquio. La recerca es du a terme gràcies al finançament de el Programa de Subvencions de Recerca Olímpica Avançada de el Comitè Olímpic Internacional.

Concretament, la recerca destaca que alguns recursos psicològics propis de la identitat esportiva com la flexibilitat cognitiva, la tolerància a la frustració o la capacitat d'adaptació, però també els recursos de l'entorn com ara el suport d'entrenadors i entrenadores i d'altres agents de centre d'alt rendiment, així com els drets adquirits com a esportistes d'alt nivell, han operat com a factors facilitadors. El desenvolupament d'identitats extraesportives que facilita seguir uns estudis o desenvolupar una carrera professional també ha operat com a factor de protecció i ha facilitat l'afrontament i gestió de dues "transicions concurrents", com han estat el confinament, que va afectar el conjunt de la població, i l'alteració del cicle olímpic amb la postergació dels jocs, que afecta específicament aquest col·lectiu i que ha fet del 2020 un any especialment exigent.

Els i les esportistes van haver de bregar amb l'aïllament social i la incertesa relacionats amb les competicions cancel·lades, les recalibratges dels plans d'entrenament, la possible pèrdua d'ingressos i la dificultat per mantenir el contacte amb personal d'entrenament, companys d'equip i entrenadors. Aquests factors estressants van tenir un impacte notable en la salut mental i el benestar dels que s'estaven preparant per als jocs olímpics.

Esportistes d'elit del Centre Esportiu d'Alt Rendiment de Sant Cugat, juntament amb figures clau del seu entorn esportiu (és a dir, entrenadors, serveis mèdics, proveïdors d'assistència professional, professionals de camp aplicat), participen en aquest estudi, que continua en marxa. Els resultats exploraran les seves experiències en la seva transició abans, durant i després dels jocs olímpics de Tòquio, la resposta i adaptació de l'entorn esportiu per donar suport a la salut mental i el benestar dels i les esportistes, i les decisions que prenguin i els seus projectes de carrera un cop acabin els jocs.

El projecte de recerca està gestionat des de l'Institut d'Investigació de l'Esport de la UAB (IRE-UAB) sota la coordinació de Miquel Torregrossa i Saül Alcaraz, professors del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació de la UAB, i per Susana Regüela, del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat de Vallès.

L'Institut d'Investigació de l'Esport és un institut universitari propi de la Universitat Autònoma de Barcelona especialitzat en l'esport que va ser creat l'any 2020 i que aplega les iniciatives de recerca, formació i transferència promogudes per 36 investigadors sènior en matèria d'esport.

Més informació: Institut de Recerca de l'Esport

Aquesta notícia s'emmarca dins dels següents ODS

  • Salut i benestar