Espartero, de la llegenda a l’oblit

16/11/2016

Espartero (1793 – 1879) va combatre a tres dels quatre conflictes més importants d'Espanya al segle XIX: va ser soldat a la guerra contra la invasió francesa, oficial durant la guerra d'independència del Perú i general en cap a la primera guerra carlista. En política, va viure el naixement del liberalisme espanyol a Cadis, corrent política que no abandonaria mai. Convençut que la seva destinació era governar els espanyols, va ser dues vegades president del Consell de Ministres i va arribar a la Prefectura de l'Estat com a regent durant la minoria d'edat d'Isabel II. Ha estat l'únic militar espanyol amb tractament de “Alteza Real” i va ser tractat com una llegenda des de ben jove. Malgrat tot, va rebutjar la Corona d'Espanya.

No obstant això, segons constaten els estudis de l'historiador Adrian Shubert, avui dia “Espartero ha estat esborrat de la memòria històrica espanyola. Al mateix temps que altres figures, el paper de les quals en la història del país va ser molt menys significatiu, romanen vives en el record, el seu nom ha passat de la idolatria a l'oblit”.

Adrian Shubert, és un historiador i hispanista canadenc, professor i catedràtic d’Història a la York University de Toronto. És autor d’obres com Hacia la revolución. Orígenes sociales del movimiento obrero en Asturias, 1860-1934(1984),A Social History of Modern Spain (1990), Spain at War: The Spanish Civil War in Context, 1931-1939 (1995), Death and Money in the Afternoon: A History of the Spanish Bullfight (1999) o “Bullfighting” in Iberia and the Americas: Culture, Politics and History, (2005)entre d’altres.

Sobre la figura d’Espartero, destaquen els treballs de Shubert “Espartero: del ídolo al olvido”, en Isabel Burdiel and Manuel Pérez Ledesma, eds., “Espartero: del ídolo al olvido” (Valencia, 2000),  “Agitadores, conspiradores y revolucionarios” (2000) i “Espartero y el Liberalismo Español”(Santiago de Compstela, 2009).

Aquesta conferencia s’emmarca dins el doctorat en Història Comparada, Política i Social, que ésla culminació dels estudis d'història en les èpoques moderna i contemporània i inclou una molt àmplia varietat de temes. Aquesta diversitat té el seu origen en la complexitat temàtica que caracteritza la mateixa ciència històrica, però també respon a una voluntat de permanent sintonia amb les seves noves tendències, a l'afany de constant actualització i a l'establiment de lligams fructífers amb altres sabers propers o afins. Les mencions, primer de qualitat i després d'excel·lència que el programa ha rebut des del 2006, reflecteixen fidelment el fet que els docents que hi participen compten amb un alt nivell de formació i capacitat investigadora. Actualment, la combinació entre l'experiència i el mestratge dels membres més destacats i l'embranzida dels joves investigadors i docents ha contribuït a situar-los en un lloc destacat dins la disciplina històrica.

Més informació: Cartell