Entrevista Alba Nieto Heredia, guardonada amb el Graduate Student Excellence Award de la SMBE

12/06/2025

1. Durant el teu grau en Genètica i el màster en Bioinformàtica a la Facultat de Biociències, quins aspectes creus que et van ajudar més a encaminar la teva carrera investigadora? Hi ha alguna experiència que recordis especialment?  

El Grau de Genètica és un grau molt versàtil, perquè comences des de la cosa
més petita de la biologia i de la genètica, per encaminar-te a les parts més
complexes de la disciplina. I aquest procés fa que observis totes les branques
que hi ha, agafant experiència de cadascuna d’elles.
Jo crec que l’experiència que més recordo va ser sobretot, veure gent jove
donant classes, professors que estaven fent el doctorat en aquell moment, i
que ho explicaven tot de manera molt personal, el que em va agradar molt.
Quan vaig arribar a segon vaig fer l'assignatura de genètica de poblacions i em
vaig adonar que m’apassionava.
   
2. Actualment, estàs fent el doctorat entre el Muséum national d’Histoire naturelle de París i l’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona. Com és treballar entre dues ciutats i centres de recerca tan diferents? Què t’aporta aquesta doble afiliació?  

És una mica complicat. Seria molt més fàcil tenir la seu i els dos supervisors al
mateix lloc. Però també aporta coses bones, perquè la manera com es treballa
en un lloc no és la mateixa com es treballa en l'altre.
A més, els professionals que hi ha en un centre són molt diferents dels que hi
ha a l'altre. Per exemple, al Muséum national d’Histoire Naturelle de París  és
tot molt més aplicat. Hi ha molta gent que treballa en la conservació o fa estudis de camp, i jo no estava gaire familiaritzada amb aquest àmbit de la
biologia. Estava molt més acostumada a la informàtica i a la genètica; d’estar
tota l'estona a l'oficina o al laboratori. Per altra banda, a l’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona, la biologia evolutiva és molt més orientada a la bioinformàtica i a la genètica de poblacions.
Aquestes dues perspectives t'ajuden a veure una mica què és el que la gent
necessita a la pràctica i si vols crear eines per ajudar a la recerca d'altres grups d'investigació, doncs d’aquesta manera pots veure què és amb el que la gent té dificultat, des de les dues perspectives.

  

3. La teva recerca se centra en la intersecció entre la genètica de poblacions i la intel·ligència artificial. Ens pots explicar en què consisteix i per què creus que és rellevant en l’àmbit de la biologia evolutiva?  
La genètica de les poblacions és l'origen de l'estadística. Tots els procediments estadístics es poden esbrinar, a part de per la derivació matemàtica, per un algoritme que sigui heurístic, buscant informació a l'espai i trobant quina és la solució més òptima. Les coses que afecten a les poblacions són multifactorials.
Per tant, tenir la solució matemàtica per això és molt complicat, encara que es
pot, i encara que la genètica de les poblacions té una base molt sòlida de
models simplistes, que són més simples que la realitat, que t'ajuden a tenir una visió àmplia de la teva població a la qual estàs estudiant. 
Però quan és una població és desconeguda, no saps per on començar. Els
algoritmes d'intel·ligència artificial t’ajuden a esbrinar quines són les relacions
no lineals dels factors que afecten a una població. I pots arribar a una solució
paramètrica o no paramètrica que et doni una visió que no tingui biaixos de la
teva població. Perquè si tu li ensenyes a l'algoritme a identificar una cosa en un seguit de poblacions que tenen unes característiques concretes o que són força àmplies, llavors podries traslladar això a les poblacions naturals d'una manera una mica més encertada.
És molt útil per veure les relacions no lineals entre els factors que afecten a la
població.

4. Durant el doctorat, segur que t’has trobat amb diversos reptes. Quins destacaries i com els has afrontat?  
Durant el meu doctorat vaig tenir un pensament constant sobre que jo no hauria d’estar allà. Veia a gent al meu voltant que transmetia molta confiança i
seguretat. Revisava cada afirmació i dubtava en tot moment, el que em portava a trigar molt més que la resta.
Al final vaig aprendre que no havia d’obsessionar-me, sinó que havia de confiar en mi mateixa. En el meu procés de doctoranda vaig créixer en el coneixement d’una manera exponencial i vaig canviar molt amb el pas del temps, en la meva manera d’afrontar els reptes. És un procés bastant llarg però al final te n'adones que tu ets la major experta del que estàs fent perquè no hi ha cap persona al món que estigui treballant en la mateixa pregunta; per tant, no et pots comparar amb una altra persona.

5.  El Graduate Student Excellence Award de la SMBE és un reconeixement molt destacat. Com vas rebre la notícia? On eres i què vas sentir en aquell moment?  
En aquell moment estava a casa. Era un diumenge a la tarda i, bé, estava
mirant el correu i responent alguns mails. I en veure aquest em vaig quedar una mica en shock. Li vaig comentar a la meva parella perquè no sabia exactament si aniria al congrés, si era una nominació...  Ja al dia següent, quan ho vaig dir als meus companys, em van confirmar que era el Graduate Student Excellence Award.
Recordo que l’any passat, quan vaig veure els nominats, vaig pensar que feien
coses al·lucinants, que eren d’un altre món. I és molt fort que hi hagi gent que
pensi que jo també haig d’estar aquest any en el seu lloc i que la meva recerca
és tant interessant com aquelles.

6.  Què creus que ha fet destacar la teva recerca entre totes les candidatures?

Honestament, no ho sé amb certesa. Jo treballo i m’esforço molt, però això la
gent que m’ha donat el premi no ho veu; només aquells del meu voltant. Per
això, moltes vegades em pregunto què és el que em fa diferent a altres
companys, i això és un procés.
És veritat que quan vaig a congressos intento parlar i contactar amb molta gent, ja que considero que vaig allà a treballar amb diners públics i, per tant, el meu deure és aprofitar i parlar, ja que considero que és positiu per a mi.
Aquest és l’únic motiu que considero que em podria diferenciar dels meus
companys: la meva implicació. He participat en molts projectes com el Woman
in Science, l’Adapta’t juntament amb la Sònia Casillas, i altres accions de
ciència ciutadana.

7. A més del reconeixement, el premi et dona l’oportunitat de presentar els teus resultats al congrés SMBE2025 a Pequín. Com valores aquesta oportunitat? Tens alguna expectativa especial?  
La oportunitat és molt gran. Jo no m’imaginava mai anar-hi, ja que sempre
aplico a congressos per veure què passa i si hi ha sort. Valoro aquesta
experiència amb molta il·lusió. A més, mai he estat a Xina i em sembla una
gran oportunitat.
En quant a l’expectativa, l’única referència que tinc és la de l’any passat quan
vaig veure els meus companys al congrés, però aquest any vaig una mica a
l’aventura. Sé més o menys del que parlaré, però no sé si el que vaig veure és
l’habitual i, per tant, em puc esperar qualsevol cosa.

8. Sabem que també ets artista digital. Com encaixa l’art dins la teva trajectòria científica? Creus que pot jugar un paper en la divulgació o en la creativitat en recerca?  
Es pot dir que l’art digital és el meu ofici frustrat, perquè sempre m’ha agradat
molt dibuixar. Sempre intento aplicar-ho a la ciència quan tinc l’oportunitat: en el disseny de les presentacions, en la participació en activitats amb el
departament de comunicació, preparació de pòsters o gràfics...
Crec que això m’ha anat molt bé i m’ha ajudat en molts aspectes, perquè l’ofici
d’investigador és molt variat degut a que has d’escriure, dissenyar, comunicar,
ensenyar... I, per això, considero que una perspectiva creativa sempre t’ajuda a transmetre i a passar d’una presentació millorable a una molt bona presentació.    

9. Finalment, mirant cap al futur, quins són els teus plans després del doctorat? T’agradaria continuar en recerca, docència o explorar altres camins?
  

M’agrada molt la recerca i crec que vull continuar en aquest àmbit. Tinc plans
d’anar a l’estranger a fer-ne ja que la recerca a l’estat és molt difícil, però
sempre amb la idea de tornar. La meva idea de futur és estar més tranquil·la, ja que considero que la recerca sovint és molt dura pel ritme de vida que portes i els canvis d’entorn que això comporta. Sempre és romantitza molt, però un cop marxes, deixes enrere casa teva i la teva família i passes a ser un immigrant que ha d’adaptar-se a un nou entorn i aprendre un nou idioma. Això no és gens fàcil i ho considero un sacrifici.