Entrevista a Carmen Simon Palmer

19/12/2016

Carmen Simon Palmer és llicenciada i doctorada en Història per la Universidad Complutense de Madrid i investigadora del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Al llarg de la seva carrera ha participat en diversos projectes d'investigació relacionats amb els estudis literaris. També ha publicat diverses monografies, articles i llibres sobre història, literatura i gastronomia. La professora Simon Palmer té a més una rellevància especial per a la UAB, ja que ha donat a la Biblioteca d'Humanitats un important fons documental sobre dones escriptores entre els segles XVI i XIX.

1. Vostè és una distingida estudiosa de la literatura, però també ho és en el camp de la gastronomia. Quina relació hi ha entre les dues disciplines?

Totes les activitats humanes repercuteixen d'una manera o altra en els escriptors. El món de l'alimentació es pot estudiar a vegades en la seva pròpia biografia, especialment pel que fa a la fam que molts van passar fins a ser coneguts, però molt especialment es reflecteix en les seves creacions literàries. La història de la literatura és rica en notícies des de l'Edat Mitjana als nostres dies.

2. La conferència que va oferir a la Facultat es titulava "Los estudios literarios: transformaciones y desafíos en la investigación". Quines són aquestes transformacions i reptes en la investigació dels estudis literaris?

L'evolució tècnica en els últims anys ha transformat per complet l'accés a les fonts d'investigació. La meva generació ha passat de les fitxes en paper, a la microfitxa, el CD-ROM fins arribar a internet. Es corre el risc que les noves promocions amb la ràpida localització d'un document caiguin en l'error de no tenir en compte les dificultats passades i els problemes que hi havia llavors per investigar.

3. Ha donat un gran fons documental sobre dones escriptores dels segles XVI a XIX a la Biblioteca d'Humanitats. Com creu que ha evolucionat el paper de la dona en la literatura espanyola?

Crec que vaig ser la primera dona que en aconseguir la plaça de Titular al CSIC el 1972 vaig decidir dedicar-me a treure a la llum el treball de les autores del segle anterior. La publicació d'una bibliografia amb més de mil noms, molts d'ells desconeguts, va contribuir en gran manera al boom posterior i ha permès fer-les visibles i estudiar cada vegada més la seva obra.

4. Quin consell els donaria als estudiants que s'interessen per la investigació?

No sóc amiga de donar consells. La investigació a Espanya travessa un moment de crisi i han disminuït de manera alarmant les beques i, sobretot, la possibilitat d'afermar un lloc de treball. La situació està portant a molts joves a sortir a altres països, especialment als Estats Units, on es valora la formació que aquí s'imparteix.

5. Què creu que podríem millorar en les universitats per animar a un major nombre d'estudiants a dedicar-se a la investigació?

La millor manera d'animar a dedicar-se a la investigació seria oferir una estabilitat en el treball. Les autoritats haurien de buscar fons en grans empreses, fundacions o mecenes de la mateixa manera que fan, per exemple, als Estats Units.