En record del professor Joaquín Yarza Luaces

08/03/2016

La seva tesi doctoral, defensada l’any 1971, on va tractar la iconografia de la miniatura durant els segles XI i XII en els regnes de Castella i Lleó, va suposar un repte important dins de la Història de l’Art. Va ser professor de la Universitat de Barcelona (1974-1981) i catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat Autònoma de Barcelona (des del 1981 fins la seva jubilació com a Emèrit). Al Departament d’Art i de Musicologia de la UAB en va ser el Director en tres ocasions i va dirigir, des del seus inicis, la revista científica Locus Amoenus.
 
Es va comprometre estretament amb el Comité Español de Historia del Arte (CEHA), del qual en fou vicepresident i, més endavant, president (1982-1988). Va ser membre del Consejo Científico del Museo del Prado, del comitè assessor de la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora y de la Junta de Calificación, Valoración y Adquisición del Patrimonio (Madrid). També va formar part de la Junta de Museus de Catalunya i de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Cultural de Catalunya.
 
La seva producció científica és abundosa i està caracteritzada per una pluralitat d’interessos. Va redactar més d’un centenar d’articles i una vintena de llibres, havent participat, com a coautor, en unes seixanta monografies i obres col·lectives. Així mateix, estudià obres artístiques per nombrosos catàlegs de museus i exposicions, a més d’haver editat i prologat diversos llibres i publicat força textos d’alta divulgació.
 
Ha estat un del més eminents historiadors de l’art medieval a nivell nacional i internacional, destacant especialment la seva passió envers els estudis iconogràfics i iconològics. El seu magisteri restarà sempre amb nosaltres!