Begoña Curto explica el model policial català als estudiants de Grau

Ponència de Begoña Curto a l'Escola
La Subdirectora General de Coordinació de la Policia de Catalunya, Begoña Curto, va oferir una ponència sobre el model policial català, el passat divendres 5 d'abril, als estudiants de 1r curs del Grau, per donar a conèixer la gestió i competències dels diferents cossos de seguretat, i com es coordinaven.

08/04/2019

Els estudiants de 1r curs del Grau en Prevenció i Seguretat Integral de l'Escola van rebre la visita de Begoña Curto, Subdirectora General de Coordinació de la Policia de Catalunya, el passat divendres 5 d'abril, per oferir una conferència sobre el model policial català.

La ponent va iniciar la xerrada comentant que aquest model s'inscriu dins del sistema de Seguretat de Catalunya, regulat per la Llei 4/2003, on s'explica què s'entén per seguretat i tracta diferents dels seus àmbits (policia, protecció civil, activitats públiques, etc.), i inclou també la seguretat privada. La llei contempla que és el Departament d'Interior de la Generalitat el responsable de gestionar la seguretat en el territori català.

Model policial mixt

Curto va explicar els diversos models existents policials, que es defineixen per diferents criteris, entre ells, el territorial, al qual volia basar la seva intervenció. El model català és mixt i inclou aspectes del model centralitzat (com el francés) i del descentralitzat (model anglosaxó). Concretament, es tracta d'una policia descentralitzada i estructurada en àmbits regionals, on les diferents administracions són corresponsables i tenen competències en l'àmbit de la seguretat, que les porten a terme a través de la policia. S'actua de forma local però amb visió global i és una policia pròxima vers la ciutadania.

En el model mixt es produeix la coexistència de diferents cossos policials que desenvolupen distintes competències, algunes d'elles són exclusives de cada cos i d'altres, no. (p.ex: el control d'armes és competència exclusiva dels guàrdies civils; els afers d'estrangeria són competència de la policia nacional, etc). Hi ha àmbits que són més difusos i es comparteixen competències entre diversos cossos, o en funció del matís, és un cas a tractar per un cos de seguretat o un altre (p.ex: els top manta: si és un delicte d'estrangeria correspondria a la policia nacional, si és per tema d'ocupació de l'espai públic sense permís, seria competència de la policia local; si es tracta de venda de productes falsificats seria una temàtica de l'àmbit de la guàrdia civil, etc.).

La conferenciant va posar amb imatges exemples de diverses situacions per tal que els estudiants identifiquessin quin cos (o cossos) de seguretat tindrien competències a l'hora d'actuar.

També va afegir, que tot i que els cossos policials desenvolupaven diferents competències no existia una relació jeràrquica entre ells.

La policia de Catalunya (que depenia de la Generalitat i els ajuntaments; és a dir, Mossos d'Esquadra i Policies Locals respectivament) contemplaven, actualment, 27757 efectius, dels quals el 60,5% corresponien a la policia autonòmica catalana, i un 39,5% a la municipal.

Disfuncionalitats a millorar del model policial

Curto també va reflexionar al voltant d'alguns punts dèbils del sistema català policial, en què s'està treballant per aconseguir millores. Va contemplar que el sistema de seguretat en molts municipis era diferent, ja que no es disposaven dels mateixos nivells de recursos (tant econòmics com de personal), perquè tenien diferents pressupostos destinats a la seguretat. Per això, era necessari que cada policia local optimitzés els seus recursos per prestar un bon servei.

Vinculat amb l'aspecte anterior, s'havien d'homogeneïtzar les condicions laborals dels agents locals, ja que eren molts dispars entre municipis, i s'havien d'equilibrar segons uns marges establerts.

Per altra banda, un altre tema rellevant a esmentar era que feia un parell d'anys que s'havien incrementat els fets delicitius, i s'explicava per la reducció d'efectius policials (no s'havien convocat oposicions per incorporar nous agents, a causa de la crisi econòmica, i també s'havia promulgat una llei que afavoria la jubilació de professionals als 60 anys).

En l'actualtitat per cobrir aquestes mancances d'efectius, s'havien convocat noves oposicions als cossos de Mossos d'Esquadra i també de policia local en molts municipis, i ara era un bon moment per inserir joves i dones als cossos policials. Per aquest motiu, la ponent va motivar als estudiants a presentar-se a les convocatòries per poder incorporar el talent de l'Escola.