Anna Almécija, professora de l’EPSI: “Al sector de la seguretat cal fer molta formació en igualtat i en drets humans”

28/06/2019

- Ets una professional molt activa a les xarxes socials i, com a formadora especialitzada en prevenció i perspectiva de gènere en espais d’oci i esports, has començat l’estiu al teu perfil de Twitter incorporant un tweet fixe sobre això... Hi ha més riscos en aquesta època?
Crec que les xarxes socials són una bona manera de comunicar, compartir i difondre bones pràctiques, recomanacions i articles, i sensibilitzar sobre alguns temes. Per mi són una eina fonamental del meu dia a dia. Treballo en seguretat a esdeveniments multitudinaris, sobretot per gestionar qüestions molt concretes (menors, assistents amb necessitats especials...) i, en matèria de prevenció de la violència sexual en entorns d'oci i en l'àmbit esportiu, faig molta feina pel que fa a la detecció i intervenció davant aquestes conductes, redacció de protocols i atenció a les persones afectades. Les estadístiques confirmen que, tot i que els delictes contra la llibertat sexual es produeixen durant tot l'any, als esdeveniments massius de l'estiu n’hi ha més. Tot i així, no hem de criminalitzar l'oci ni la nit, sinó comprendre que en aquests contextos hi pot haver-hi apropament i captació de potencials víctimes. L'agressió sexual sovint es produeix fora del recinte on s'ha fet aquesta captació i, per això, tots hem d'aprendre a detectar les situacions de risc per evitar delictes més greus fora del nostre espai.

- Precisament, acaba de sortir la sentència del Tribunal Suprem sobre el cas de ‘La Manada’ per uns fets ocorreguts a les festes de San Fermín, l’estiu del 2016. Un judici que ha estat molt mediàtic per la controvèrsia amb què ha estat tractat aquest cas... Creus que ha estat un punt d’inflexió aquest succés?
El problema de la violència sexual als espais d'oci era tractada de manera minoritària, a ningú li interessava el que dèiem, ni volien implantar protocols... Si es prenien mesures eren al marge de la coordinació general de la seguretat de l'activitat. Però des dels fets de Pamplona de 2016 hi ha hagut més sensibilització i interès per entendre, per exemple, quina diferència hi ha entre un “abús” i una “agressió sexual”, o què era això de la "intimidació ambiental”. A més, ens ha permet reflexionar sobre el consentiment en les relacions sexuals. Que finalment s'hagi qualificat com a violació, amb l'augment de la condemna i l'ingrés immediat a presó, ha estat molt important per superar la sensació d'impunitat que semblava que hi havia vers aquestes conductes.

- On es falla més en aquest tipus d’esdeveniments: en la sensibilització, la detecció o l’atenció?
La sensibilització/prevenció és on més hem de treballar ja que en aquesta fase hi ha tota la tasca de formació, de revisió de la seguretat del recinte o l'activitat, i crear materials que visibilitzin en un espectacle la tolerància zero amb els comportaments inadequats. Només amb aquesta formació podrem detectar la violència sexual, saber què hem de fer segons la conducta que ens trobem i atendre correctament les persones afectades.

- Dins els cossos de seguretat també hi ha hagut casos d’abusos i actituds discriminatòries vers les dones. Per què al món de la prevenció i la seguretat li manca perspectiva de gènere?
És una qüestió estadística i cultural. Segons si parlem de seguretat pública o privada, i segons quin tipus de cos policial, les dones tenim una presència del 7%-25%. Encara hi ha molta feina per fer per incorporar la nostra perspectiva al món de la seguretat. Hem de treballar tots plegats, homes i dones, incorporant-hi la nostra mirada, les nostres necessitats i els nostres punts forts.

- On s’evidencia aquesta manca de perspectiva de gènere?
Des del temari que s'estudia per accedir a ser un professional de la seguretat privada -on no hi ha ni un sol tema sobre els delictes contra la llibertat sexual, només un apartat relatiu a la violència de gènere-, l’estudi de les necessitats d'uniformitat segon el cos de l'home i de la dona, o l’enfocament de la prevenció de riscos laborals segons si el treballador és home o dona, fins a la manca de plans de seguretat que incloguin també la violència de gènere i els delictes contra la llibertat sexual. Cal donar més visibilitat a la dona professional de la seguretat i comptar amb ella com a experta a congressos, jornades, cursos de formació... Avui dia, encara hi ha conferències on els ponents són tots homes o la presència de la dona és ridícula. Tot i que estic convençuda que a tots els àmbits de la seguretat hi podem trobar, com a mínim, una experta.

- I pel que fa a l’àmbit administratiu, què penses davant de notícies com l’arribada de Vox al poder a Andalusia, on qüestionen la tasca dels professionals dels serveis públics d’avaluació de víctimes de violència de gènere “per la seva ideologia radical”?
Cada dia que passa es posa més en evidència la nul·la formació i sensibilització que alguns partits tenen en aquest àmbit i com volen difondre un missatge que està més que superat. No podem entrar en el seu joc, no s'ha de retrocedir en cap àmbit -igualtat, drets LGTBI, etc- i, per descomptat, tampoc podem fer ni un sol pas enrere en la lluita contra la violència de gènere. No és ideologia, no deixem que les seves teories embrutin tota la feina feta. Estem parlant de prevenció del delicte: de salvar vides. En aquest tema em preocupa especialment com es falsegen les dades oficials i com es contamina la realitat. Fa pocs dies, uns alumnes em van fer aturar la classe perquè em deien, absolutament convençuts, que els delictes relacionats amb la violència de gènere els havien tret del Codi Penal, ja que eren inconstitucionals perquè discriminaven a l'home. Asseguraven que ho havien escoltat a la televisió i que havien rebut moltes notícies en aquest sentit i, si professionals de la seguretat cauen en aquests paranys, no anem bé.

- Als estudiants del Grau de l’Escola, que seran futurs professionals del sector, què els hi intentes transmetre?
Les meves classes sobre la incorporació de la perspectiva de gènere a la seguretat són un espai de reflexió i de treball conjunt sobre com podem millorar la seguretat cobrint mancances que fins ara no s'han advertit per la manca de la visió de la dona al sector. Per exemple: com introduïm al pla de seguretat aquests criteris, com revisem un recinte i els entorns amb la visió dels riscos que pot haver-hi per a una dona, quines necessitats poden tenir les usuàries, les assistents i les vigilants, etc. Un dels àmbits poc tractats són les diferències de comportament en homes i dones davant una situació d'emergència o una evacuació per incendi, per exemple. Si no coneixem aquestes diferències no estem protegint bé a tots els assistents. Un àmbit més conegut que també he de recordar a les classes són els primers auxilis: si els símptomes de l'infart d'una dona i d'un home no són iguals, i només es coneixen els símptomes quan afecta a un home, la nostra formació no és completa.

- Quines bones pràctiques podem trobar avui en dia en la prevenció i la seguretat amb perspectiva de gènere?
Abans de parlar de bones pràctiques, hi ha aspectes legals que també cal complir: tenir un pla d'igualtat, un pla de prevenció d'assetjament, tenir mesures per a víctimes de violència de gènere... Han de ser documents que no estiguin al calaix, sinó que siguin eficaços i que s'activin quan sigui necessari. Al sector de la seguretat cal fer molta formació en igualtat i en drets humans. Si tenim protocols i no formem al personal, o no marquem les conductes que no es permeten i les seves conseqüències, no serveix de res. Una bona pràctica seria enfocar la prevenció situacional amb ulls de dona, que ja s'està fent en alguns municipis, amb les anomenades “marxes exploratòries”. També és important redactar i implantar els protocols contra la violència sexual en entorns d'oci i esportius amb perspectiva de gènere, i així seran documents que serviran per protegir a tots: homes i dones. També s’ha de pensar en millorar la seguretat de les dones embarassades, per exemple, indicant una ubicació segura en un esdeveniment de masses. Per a les famílies amb infants, es poden aplicar bones pràctiques per facilitar a una mare assistir a un concert i sentir-se segura amb els seus fills petits. Es poden reservar seients recomanats per a menors –a les grades-, amb bona ubicació per no patir l'excés de decibels, preveure on els pares poden deixar els cotxets, o crear espais tranquils com a sala de lactància, etc. En la perspectiva de gènere, que no només afavoreix la dona, també s’han de posar sobre la taula necessitats no cobertes de l’home: fa uns anys, per exemple, si un pare anava a un concert amb el seu nadó, no podia canviar-li els bolquers a un canviador si no era entrant al lavabo de dones. Aquesta necessitat es va detectar i ja s'està cobrint posant els canviadors a zones comunes o a ambdós lavabos. El benestar dels assistents és un factor fonamental per a la seva seguretat.

- A l’Escola hi ha un increment de la presència femenina. Quin impacte creus que té això en la formació universitària de l’àmbit de la prevenció i la seguretat?
Aquesta dada és absolutament positiva. No podem ser uns bons professionals de la seguretat si no tenim en compte la visió i les necessitats de la meitat de la població i el fet que hi hagi cada vegada més professores i dones estudiants enriqueix el sector per tota l'experiència, vivències, pensaments i manera de fer que podem aportar i afegir a la visió dels homes.