Ana Sánchez: "Sempre m'ha agradat explicar el que faig d'una manera més propera"
L'Ana Sánchez Cano, estudiant del programa de doctorat de Biotecnologia de la UAB, ha rebut el primer premi del concurs "Presenta la teva tesi en 4 minuts", de la Fundació Catalana per a la Recerca. En aquesta entrevista ens explica una mica més sobre el seu treball i comparteix l'experiència de participar en el concurs.
13/07/2022
Els eritròcits sintètics que hem desenvolupat són molt més estables, reproduïbles i es poden distribuir més fàcilment que els eritròcits animals.
Quina ha estat la teva formació abans de fer el doctorat en Biotecnologia a la UAB?
Vaig acabar el Grau en Biotecnologia a la UAB l'any 2014 i després vaig fer un màster interuniversitari de la UAB i la UB en Immunologia Avançada.
Per què vas decidir fer un doctorat?
Quan vaig acabar el màster vaig decidir que no volia fer un doctorat, però després d'estar un any i mig treballant en una farmacèutica, em vaig adonar que trobava a faltar contribuir a la investigació i per això ho vaig acabar fent. Vaig trobar el grup de Diagonistic Nanotools, que feia recerca aplicada a la Vall d'Hebron, i em van donar l'oportunitat de començar aquest projecte. Estic molt contenta amb la meva decisió, ja que he après molt i he tingut oportunitats que no hagués tingut d'una altra manera.
De què tracta la teva tesi? Explica'ns-ho en menys d'un minut!
La meva tesi consisteix a desenvolupar un reactiu sintètic que intenta imitar la sang animal. Això ho fem perquè actualment, per vigilar quins són els virus de la grip que hi ha circulant cada any i poder recomanar com ha de ser la vacuna, cal fer servir una tècnica que requereix aquesta sang. Això és un problema, no només per temes ètics, sinó també per una sèrie d'inconvenients que presenta. El que jo intento fer és substituir aquesta sang.
Fas recerca en la millora de l'assaig d'inhibició de l'hemoaglutinació, que es fa servir habitualment en el diagnòstic de la grip. Ens podries explicar breument en què consisteix aquesta tècnica i quin és el problema que presenta actualment?
És una tècnica que s'utilitza des de fa més de 60 anys i que està establerta a tota la xarxa de laboratoris de l'OMS que vigilen com està mutant el virus de la grip. Consisteix a aprofitar una característica que tenen els eritròcits, que és que la seva membrana està recoberta amb unes determinades proteïnes i sucres que són reconeguts pels receptors del virus de la grip, de manera que s'hi enganxen i formen una espècie de xarxa, que és el que anomenem hemoaglutinació. L'avantatge d'aquesta tècnica és que aquest efecte es pot veure a primera vista i, a més, no requereix una manipulació difícil. El principal inconvenient és que cal sang i aquesta és molt poc estable, requereix un alt manteniment i és molt poc reproduïble.
Quins avantatges presenten els sintròcits (eritròcits sintètics) que heu desenvolupat respecte dels eritròcits dels animals que s'utilitzen habitualment per al control de la grip?
El principal avantatge és que són molt més estables. La sang dels animals només dura unes dues setmanes, en canvi, els sintròcits poden durar més d'un mes. A més, es poden deshidratar, fent-los encara més estables. També cal destacar que es poden distribuir molt més fàcilment, per enviar-los a tots els laboratoris. Finalment, són més reproduïbles, ja que en ser un reactiu artificial podem controlar exactament què estem posant a la superfície i, per tant, aconseguir que hi hagi homogeneïtat entre els reactius que s'utilitzen any rere any i arreu del món.
Per què és tan important la vigilància de les noves variants de la grip? Creus que hi ha prou conscienciació, especialment entre la població vulnerable, de la necessitat de vacunar-se regularment?
Cada any hi ha grip, però a més, cada vint anys aproximadament, hi ha una pandèmia, encara que moltes vegades no en siguem conscients a Europa gràcies a l'eficàcia de les mesures de prevenció i tractament que tenim. Aquestes pandèmies tenen un cost econòmic molt elevat i sempre hi ha el risc que acabin derivant en una cosa semblant al que ha passat amb la Covid. Per sort, hi ha tota aquesta xarxa de laboratoris que s'encarreguen de controlar les mutacions del virus que puguin ser potencialment pandèmiques per poder actuar a temps i prevenir-ho.
Quan vaig començar la tesi hauria dit que no hi havia prou conscienciació d'aquest risc, però hem tingut una pandèmia pel mig, i això ha fet que avui dia s'entengui molt més perquè és tan important fer aquesta prevenció.
Quines han estat les dificultats més grans que t'has trobat al llarg de la realització de la teva tesi doctoral?
Fer investigació és com una carrera de llarga durada. Et vas trobant obstacles pel camí i els has d'anar saltant com puguis. Evidentment, la pandèmia va ser un problema, no només per haver-nos d'aturar, sinó també per aconseguir reactius. A banda d'això, no hi ha hagut un sol moment que sigui delimitant, sinó diferents complicacions ens hem anat trobant i que encara estem treballant per superar, ja que el producte no està acabat.
Per què vas decidir participar al concurs de “Presenta la teva tesi en 4 minuts”?
Ja tenia localitzat el concurs des de feia un parell d'anys i m'interessava perquè sempre m'ha agradat explicar què faig d'una manera més propera, als amics, família, parella... Aquest concurs era una oportunitat d'aprendre a fer-ho d'una forma ràpida.
Darrere de la presentació de 4 minuts que hem vist al concurs, hi ha un treball de recerca molt més extens i complex. Et va resultar complicat haver-ho de resumir en un temps tan breu i de manera que fos comprensible per a un públic general?
Si preguntes a un científic què és el que fa, hauràs d'agafar-te un cafè i asseure't una estona. Sol ser difícil simplificar allò que estem fent. No perquè sigui molt complicat, sinó perquè estem tan immersos en el nostre sector que sortir-ne i convertir-ho en una cosa fàcil i comprensible per a la gent que no treballa en aquest camp, a vegades costa. Però al final te n'acabes sortint, perquè a tothom que li agrada allò que està fent li agrada compartir-ho.
Creus que en un temps s'arribaran a utilitzar els sintròcits a tot el món en el control de la pandèmia de la grip?
M'agradaria pensar que sí, encara que no sé si aquest temps seran dos o deu anys. Ja tenim alguna empresa interessada a poder començar a produir el reactiu, i també estem parlant amb l'OMS perquè el provin i ens donin el seu feedback. Tot i que encara s'han de polir molts aspectes, crec que l'objectiu és més a prop que no pas lluny.
Quins són els teus plans de futur per a la teva carrera professional? On t'agradaria ser i què t'agradaria fer en acabar el doctorat?
La meva intenció és continuar investigant, almenys durant una temporada. Espero poder incorporar-me a l'empresa Biosystems, on he estat fent una estada com a part de la meva formació de doctorat, i acabar de tirar endavant el producte que hem estat desenvolupant.
Per últim, què diries als qui s'estan plantejant presentar-se al concurs?
Sens dubte els animaria a fer-ho. La UAB ens ha ofert una formació amb una experta per aprendre a parlar en públic i la veritat és que ha estat un procés molt útil i que, més enllà del concurs, pot servir a tothom qui vulgui presentar la seva tesi o fer conferències. Ha estat una molt bona experiència.