Teresa Vergés: “Em quedo amb els bons moments i amb que he trobat molts amics i companys que ja són per a tota la vida”

25/07/2017

Quan vas començar a la UAB?

Vaig començar a treballar aquí quan va morir Franco, el 1975. Vaig treballar al departament de zoologia i estava de secretària del catedràtic. Allà vaig passar-hi gairebé 12 anys. Va significar un canvi per mi, perquè venia de l'empresa privada i el treball aquí llavors només era fer cartes pel catedràtic i jo m'avorria molt. Semblava que m'estiguessin regalant els diners perquè jo no rendia el que rendia a l'empresa privada. De tota manera, em va anar molt bé perquè vaig tenir dos nens. Era un treball tan relaxat que em va anar molt bé a aquella etapa. Després vaig voler canviar per la motivació. Vaig anar a la Facultat de Traducció i allà vaig passar-ne ben bé 6 anys. El 1991-1992 va sortir aquesta plaça que era per més nivell i jo volia anar pujant. Llavors vaig estar-hi des del 1992 fins ara.

Què ha canviat a la Facultat de Psicologia des que vas entrar a treballar-hi?

Molt. Ha canviat moltíssim. Abans era més petita, ens coneixíem tots... Ha crescut moltíssim la Universitat. La facultat també. No es pot comparar el que es feia el 1992 en temes de gestió. Tots els càrrecs de degans, qualitat de la docència... tenen moltíssim més treball que abans.

Com t'has adaptat a aquests canvis amb el pas del temps?

Com ha estat progressiu, ha estat bastant fàcil. Però si ho compares amb un principi, que s'enviaven les coses per correu intern, cartes i no hi havia correu electrònic, hi ha hagut molts canvis. Per un costat era molta feina, però avui dia amb el correu electrònic et passes tot el dia allà clavat. El volum de feina també és bastant perquè sembla que hagis de contestar el correu electrònic al moment i no hi ha res més. En realitat, ha canviat molt, però com ha estat progressiu, m'he anat adaptant a tots els canvis de degans, deganes i equips en general i la veritat que tots molt bé. He tingut molta sort amb els més de sis degans que he tingut.

Què ha sigut el més positiu d'aquests anys?

Que m'ha agradat molt el treball que he fet, perquè si no me n'hagués anat. Vaig anar fent la titulació d'història, però mai vaig fer el pas per fer oposicions a professora perquè estava molt bé. He continuat per això: m'agrada el treball i en tenia suficient amb el que cobrava.

Què és el que més trobaràs a faltar?

Han estat molts anys. Trobaré a faltar la dinàmica. Els bons records, malgrat algunes desgràcies. Però em quedo amb els bons moments, que he trobat molts amics i companys que ja són per a tota la vida i que ens seguirem veient. La universitat és casa meva també. Espero continuar perquè sempre he anat al SAF a fer esport. Ho continuaré fent. També voldria apuntar-me a alguna assignatura com a hobbie i mantenir les amistats.

Com encares la jubilació?

Mantenir-me en forma, intel·lectualment i físicament, viatjar, veure el meu fill que és al Brasil i ha tingut un nen. Passar temporades allà i a gaudir de la vida que és el que toca després de tots els anys treballats, que són molts. Tot i que no m'ho sembla perquè jo em sento jove.