Descripció:

Vivim temps de perplexitat on la confusió entre les noves i les antigues normalitats semblen esmicolar la quotidianitat damunt la qual, fins ara, ens havíem mogut. Cada gest, cada perspectiva o mirada ens recorda que ens allunyem del vell continent de confort per acostar-nos a un món que caldrà edificar des d'un pensament audaç i desacomplexat. Som, potser sense saber-ho, de nou uns exiliats. D'aquí la pertinença d'escoltar la veu de dues dones extraordinàries que ens van precedir en aquest camí. Dues dones singulars que es van construir de nou com outsiders en unes societats on no se les esperava. Figures com el paria, el jueu, el nòmada o l'exiliat, que han de legitimar la seva existència des de la humiliació de ser-li negada, no només interpel·len amb contundència a l'era postcovid, sinó també a la feble condició humana que en aquests moments malda per sortir-se'n amb la identitat, més o menys intacta. Les seves propostes aniran més enllà de la reconstrucció; esdevindran idea i model de convivència per qualsevol futur en el qual la humanitat torni a ser fi i no mitjà.

20 de Gener de 2021. A càrrec del Dr. Joan Carles Cirera Izquierdo, Departament de Filosofia de la UAB.

Joan Carles Cirera Izquierdo. Llicenciat en Filosofia, Història de l'Art i Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, on és professor del departament de Filosofia. S'ha especialitzat en filosofia de la cultura i filosofia francesa contemporània, impartint seminaris sobre Schmitt-Kelsen, Bataille, Klossowski, Cioran, Kojève o Nietzsche. Ha participat en cicles de conferències al Cercle d'Economia ("Pensar la democràcia"), a la fundació Gas Natural- Fenosa de Sabadell ("Ciència i Populisme") i al Seminari d'Humanitats de la Facultat de Filosofia i lletres de la UAB (“Humanitats i cultura visual”), fruit del qual fou la participació en el llibre "El cine y su doble" editat per Rosa Gutierrez Herranz. Les seves darreres línies d'investigació se centren en la comprensió filosòfica i historiogràfica de la mecànica quàntica.

Ubicació: En línia

Data: Dimecres 20, Gener de 2021 - 17:00h

Data fi: Dimecres 20, Gener de 2021 - 19:00h

Organitzador: Programa Institucional Universitat a l'Abast

Correu electrònic: universitat.abast@uab.cat

Observacions:

Les persones inscrites rebran amb antelació l'enllaç a la sessió, així com les lectures de suport.

Aquest seminari forma part del Cicle Seminaris a l'Abast, organitzat des del Programa Institucional Universitat a l'Abast. Més informació i inscripcions a www.uab.cat/abast.

Descripció:

La Revolució Industrial va canviar el món amb la introducció de noves tecnologies i la transició a nous processos manufacturers a la fi del segle XVIII a Gran Bretanya. A Catalunya va començar, solament per darrera de Suïssa, Bèlgica i França, amb la implantació de la màquina de vapor en el període entre 1830 i 1840. Posteriorment, Barcelona esdevingué una reeixida ciutat tèxtil amb una important indústria cotonera, aviat difosa cap a gran part del territori català, i acompanyada de molts altres sectors manufacturers.  Catalunya esdevingué, en sentit modern, un país industrialitzat, una excepció a l’Europa mediterrània..

A càrrec del Dr. Jordi Maluquer de Motes, catedràtic emèrit del Departament d'Economia i d'Història Econòmica de la UAB.

Jordi Maluquer de Motes i Bernet. Catedràtic emèrit d’Història Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la que va ésser Vice-rector d’Investigació (1990-1992). Autor de 22 llibres, 92 capítols de llibre, 59 articles de revista, a Espanya, Argentina, Portugal, Estats Units, Alemanya, Itàlia, França, Mèxic, Brasil, Cuba i Puerto Rico. Ha estat codirector de l'obra Història Econòmica de la Catalunya Contemporània (6 volums, 1988-94), i de Història econòmica regional d'Espanya. Segles XIX i XX (2001), entre d’altres. Premio Nacional de Historia de España (Ministerio de Cultura, 1981); Premi Joan Sardà Dexeus al millor llibre d’economia de l’any (Col·legi d’Economistes de Catalunya, 1998); Premio Jaume Vicens Vives al millor llibre d’Història Econòmica publicat a Espanya i Llatinoamèrica en el bienni 2012-2013 (2014); Premio a la Trayectoria Académica (Asociación Española de Historia Económica, 2018). Des de juny de 2016 és acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. (+informació)

Ubicació: Pendent de determinar

Data: Dimecres 17, Febrer de 2021 - 17:00h

Data fi: Dimecres 17, Febrer de 2021 - 19:00h

Organitzador: Programa Institucional Universitat a l'Abast

Correu electrònic: universitat.abast@uab.cat

Observacions:

Les persones inscrites rebran amb antelació les lectures de suport.

Aquest seminari forma part del Cicle Seminaris a l'Abast, organitzat des del Programa Institucional Universitat a l'Abast. Més informació i inscripcions a www.uab.cat/abast.

Descripció:

Tot i que la qualitat d’un determinat aliment és un concepte global percebut pel consumidor, els paràmetres que la determinen varien substancialment en funció de múltiples factors. Per tal de garantir uns estàndards de qualitat idonis, a la indústria alimentària s'han tenir en compte moltes variables que tenen a veure  amb  les característiques de l'aliment en qüestió, amb la vida útil del producte i amb la forma de consum que se'n fa, entre d’altres, tot tenint en compte la percepció i els gustos del consumidor. Els avenços en la ciència i en les tecnologies de processament són fonamentals per disposar d’aliments d’alta qualitat.

A càrrec de la Dra. Victòria Ferragut Pérez, Catedràtica de Tecnologia dels Aliments de la UAB, membre del Centre d'Innovació, Recerca i Transferència en Tecnologia Alimentària (CIRTTA-UAB).

Victòria Ferragut Pérez. Catedràtica de Tecnologia dels Aliments de la UAB. Llicenciada en Farmàcia i doctora en Tecnologia dels Aliments. Membre del Centre Especial de Recerca Planta de Tecnologia dels Aliments de la UAB (CeRPTA-UAB), què pertany a la xarxa TECNIO de centres que donen suport a la innovació tecnològica alimentària a Catalunya. És docent a nombrosos màsters en tecnologia del aliments, com ara el Màster en Tecnologia i Gestió de la Qualitat en la Industria Agroalimentària o Màster en Ciència i Enginyeria dels Aliments. Ha impartit docència al Institute of Food Research Norwich (Regne Unit) i publicat més de 60 articles científics en nombroses revistes científiques tant nacionals com estrangeres, com el Journal of Food Science, o el Journal of Food Protection. Ha estat membre de la Comissió de selecció del Programa Nacional de Recursos i Tecnologies Agroalimentàries de l’Área de Ciencia i Tecnología de los Alimentos del Ministerio de Educació y Ciencia. Ha participat en els plans de formació d’empreses com Danone o Damm.

Ubicació: Pendent de determinar

Data: Dimecres 17, Març de 2021 - 17:00h

Data fi: Dimecres 17, Març de 2021 - 19:00h

Organitzador: Programa Institucional Universitat a l'Abast

Correu electrònic: universitat.abast@uab.cat

Observacions:

Les persones inscrites rebran amb antelació les lectures de suport.

Aquest seminari forma part del Cicle Seminaris a l'Abast, organitzat des del Programa Institucional Universitat a l'Abast. Més informació i inscripcions a www.uab.cat/abast.

Descripció:

Els canvis en l’ordre estructural global (relacions nord-sud) han implicat transformacions importants en les relacions internacionals i els fluxos migratoris entre la Xina i Europa que han desencadenat l’emergència de noves formes de mobilitat. En aquesta sessió examinarem aquestes noves mobilitats adoptant una perspectiva intergeneracional.

A càrrec de la Dra. Irene Masdeu Torruella, Departament de Traducció i d'Interpretació i d'Estudis de l'Àsia Oriental de la UAB.

Irene Masdeu Torruella. Antropòloga, professora del departament de Traducció i Interpretació i Estudis de l’Àsia Oriental de la Universitat Autònoma de Barcelona, on imparteix, entre d’altres les assignatures Societat de l'Àsia Oriental, i Migració i Diàspores de l'Àsia Oriental, corresponents al Grau en Estudis d’Àsia Oriental. És membre de l’equip de recerca InterAsia de la UAB. És autora de diverses publicacions entre les quals destaquen articles com La Xina com a país d’origen i de destí (L’Espill, 2020), Migrants’ Descendants and New Mobilities between China and Spain (International Migration, 2019), i el capítol “Retorn”, a Garcés, Marina (dir.) (2019). Humanitats en acció. Barcelona: Raig verd

Ubicació: Pendent de determinar

Data: Dimecres 14, Abril de 2021 - 17:00h

Data fi: Dimecres 14, Abril de 2021 - 19:00h

Organitzador: Programa Institucional Universitat a l'Abast

Correu electrònic: universitat.abast@uab.cat

Observacions:

Les persones inscrites rebran amb antelació les lectures de suport.

Aquest seminari forma part del Cicle Seminaris a l'Abast, organitzat des del Programa Institucional Universitat a l'Abast. Més informació i inscripcions a www.uab.cat/abast.

Descripció:

Cada generació té les seves músiques i, tot i que no tothom comparteix els mateixos gustos, sí que hi ha certs codis que ens permeten entendre la música amb la qual hem crescut. Les músiques i els codis canvien amb el temps i sovint, davant els ritmes i les modes musicals que acompanyen a les generacions més joves, no entenem què li troben. Quan, a més, els valors que semblen transmetre es denuncien per ofensius, barroers i superficials, com en el cas del reguetón o del trap, el desconcert és total. En aquesta xerrada donarem una ullada a aquestes controvertides músiques i compartirem algunes claus per entendre què proposen en clau ètica i estètica.

A càrrec de la Dra. Sílvia Martínez García, Àrea de Musicologia de la UAB.

Sílvia Martínez Garcia. Etnomusicòloga, doctorada a la Universitat de Barcelona després de completar els seus estudis a Montreal (Université de Montréal, Canadà) i Los Angeles (UCLA, Estats Units). Ha treballat com a investigadora a la Humboldt Universität de Berlin i al CSIC, compaginant la recerca i la docència sobre pràctiques musicals populars en diverses universitats. Entre altres activitats ha dirigit el Departament de Musicologia de l'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) i ha estat vicepresidenta de la International Association for the Study of Popular Music. Actualment imparteix classes de música urbana i gènere a la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre les seves publicacions més rellevants es compten Escribir sobre música (Musikeon Books, 2016), Made in Spain. Essays in Popular Music (Routledge, 2013), Enganxats al heavy (Pagès1999), així com desenes d'articles i capítols en llibres com The Singer-Songwriter in Europe (Ashgate 2016) o Mediterranean Mosaic (Routledge, 2003). (+informació)

Ubicació: Pendent de determinar

Data: Dimecres 19, Maig de 2021 - 17:00h

Data fi: Dimecres 19, Maig de 2021 - 19:00h

Organitzador: Programa Institucional Universitat a l'Abast

Correu electrònic: universitat.abast@uab.cat

Observacions:

Les persones inscrites rebran amb antelació les lectures de suport.

Aquest seminari forma part del Cicle Seminaris a l'Abast, organitzat des del Programa Institucional Universitat a l'Abast. Més informació i inscripcions a www.uab.cat/abast.