Microscòpia electrònica de transmissió

Són les imatges més comunes de microscòpia electrònica de transmissió. Les àrees que interaccionen (absorció o dispersió) amb el feix d’electrons  apareixen fosques, mentre que les zones que permeten transmetre els electrons apareixen clares.

Permet l’observació de mostres biològiques i materials orgànics en estat natiu. La mostra es vitrifica prèviament, generant una pel·lícula de gel amorf que la protegeix i evita la formació d’artefactes a causa de la interacció del feix i el buit del microscopi.

Tècnica d'ombrejat de les mostres que consisteix en l'aplicació de metalls pesants per tal de generar contrast en mostres que, per la seva naturalesa, no en presenten. 

L'HRTEM és una tècnica d’imatge de contrast de fases que permet obtenir imatges amb resolució atòmica. La difracció d’electrons és una tècnica similar a la difracció de raigs X. La interferència constructiva del feix d’electrons amb els diferents plans atòmics de mostres cristal·lines dona lloc a la formació d’un patró de punts o cercles concèntrics, anomenat patró de difracció.

Les imatges d’alta resolució i els patrons de difracció proporcionen informació sobre la cristal·linitat de la mostra i permeten identificar les fases cristal·lines i la seva orientació.

Tècnica analítica semiquantitativa que permet obtenir informació elemental de la mostra. Aquesta tècnica es basa en la detecció dels raigs X generats per la interacció del feix d’electrons amb la mostra.