Actualitat
Actualitat
Tota l'actualitat
Els pastors neolítics ibèrics ja gestionaven estratègicament els ramats bovins fa 6.000 anys
Les comunitats neolítiques ibèriques ja gestionaven els ramats de bous i vaques de manera estratègica i eficient fa 6.000 anys, movent-los entre zones de pastura baixes i de muntanya mitjana per assegurar-ne l’alimentació i modificant-ne deliberadament el cicle reproductiu. Així ho conclouen investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Cardiff, que han reconstruït per primer cop amb estudis biomoleculars els patrons de mobilitat, alimentació i reproducció dels ramats de bous durant el Neolític mitjà, a partir de les restes que s’han conservat a la Cova de les Pixarelles (Tavertet, Osona).
Descobert un sistema únic de drenatge i reg que va permetre la "revolució neolítica" a l'Amazònia precolombina
Una societat precolombina de l’Amazònia va desenvolupar un sistema d’enginyeria agrícola sofisticat que va permetre cultivar blat de moro durant tot l’any, segons un recent descobriment d’un equip d’investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, (Espanya); les Universitats d'Exeter, Nottingham, Oxford, Reading i Southampton (Regne Unit); la Universitat de Són Paulo (Brasil) i col·laboradors bolivians. Aquesta troballa contradiu les teories prèvies que descartaven la possibilitat de l’agricultura de monocultiu intensiu a la regió.
La cova del Pasteral, a la Cellera de Ter, esdevé seu del Campus d'Arqueologia i Paleontologia de la UAB
La UAB i el municipi de la Cellera de Ter (La Selva, Girona) han inaugurat el Campus d’Arqueologia i Paleontologia de la Cova del Pasteral de la UAB. El nou Campus impulsarà el jaciment com a espai de referència per a la docència i la recerca i en difondrà el patrimoni arqueològic.
La UAB posa en obert material didàctic per divulgar l'arqueologia a les aules
El programa Investiga.edu, coordinat per grups de recerca del Departament de Prehistòria amb la finalitat de divulgar l’arqueologia a les escoles, posa en marxa Investiga.edu en obert, una iniciativa de treball transversal que ofereix el material didàctic del programa en format virtual perquè el professorat dels centres escolars el pugui fer servir a l’aula. Els primers materials estan dedicats als jaciments de les coves pirinenques de Montanissell i del Sardo.
Troballes excepcionals sobre l'equipament dels arquers prehistòrics de fa 7.000 anys
Un estudi liderat per la UAB revela informació inèdita sobre les tècniques i materials per al tir amb arc en el Neolític inicial a la península Ibèrica. La bona preservació de les restes de la Cueva de Los Murciélagos d’Albuñol (Granada) ha permès identificar les cordes d'arc més antigues d'Europa, així com l'us de fusta d'olivera i canya i de brea de bedoll per a la confecció de fletxes. Els resultats, que es publiquen a Scientific Reports, mostren un grau de precisió i domini tècnic dels artesans neolítics sense precedents.
La troballa arqueològica que revela com els neandertals fabricaven quitrà a Gibraltar fa 60.000 anys
En unes excavacions a la cova Vanguard, a Gibraltar, s’ha trobat per primera vegada l’estructura que feien servir els neandertals fa 60.000 anys per extreure quitrà i utilitzar-lo en la fabricació d’armes de caça o protecció. La troballa ha servit per identificar quina metodologia d’extracció van desenvolupar i mostra l’elevat i complex nivell d’organització i cognició dels neandertals.
La història recent de l'arqueologia en clau de gènere, feta documental
La sala de cinema de la UAB ha acollit la preestrena d’Off the Archeological Record, un documental de recerca doctoral que narra, a través de les experiències personals d'arqueòlogues molt diverses, el passat recent de la disciplina des d'una perspectiva de gènere. Les expertes aborden, entre d’altres qüestions, les desigualtats de gènere que encara hi són arrelades malgrat els avenços assolits, i com poden influir en les carreres professionals.
Nova metodologia per a la reconstrucció virtual d'eines lítiques
Investigadors del Departament de Prehistòria han desenvolupat ReVIBE, (Refitting Visualisation using Blender Engine), un innovador protocol que permet la reconstrucció virtual de remuntatges d'artefactes lítics mitjançant modelatge 3D i el programari d'animació Blender. Els resultats de la recerca s'han publicat a la revista Plos One i a la plataforma protocols.io, que permet compartir de manera col·laborativa protocols tècnics reproduïbles.
Qüestionen la teoria d'una invasió violenta de la península Ibèrica a la fi de la prehistòria
Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Múrcia (UM) desafia la teoria que grups guerrers amb un component genètic "estepari" originari de l'est d'Europa van substituir violentament la població masculina de la península Ibèrica fa uns 4200 anys, i planteja un escenari diferent en què els grups amb ascendència "estepària" es van barrejar amb altres locals afeblits demogràficament.
Els primers neolítics del Pirineu van aplicar estratègies de selecció d'espècies per produir artefactes ossis
Un estudi liderat per investigadors de la UAB i del CSIC ha revelat que els primers grups neolítics que van ocupar fa 7.000 anys el jaciment pirinenc de Coro Trasito (Tella, Osca) van aplicar estratègies de selecció d'espècies per fabricar les seves eines d'os i van triar els cérvols per a les puntes de projectil. El treball, publicat a la revista PLoS ONE, ha aplicat per primera vegada en un jaciment neolític una innovadora combinació de mètodes per obtenir aquests resultats.