Actualitat

Investigadors de la UAB i la UVa han aconseguit detectar el consum de diferents drogues per part de les poblacions prehistòriques que van habitar l'illa de Menorca fa 3000 anys, al jaciment de la Cova des Càrritx. Es tracta de la primera evidència directa d'aquestes pràctiques a Europa, basada en l'anàlisi química de cabells humans. Les dades disponibles fins ara sobre aquest tipus de pràctiques es deduïen a partir de la troballa de plantes amb propietats psicoactives en alguns jaciments arqueològics.

Nou escoles d’educació primària i dos centres de secundària de municipis dels Pirineus i els Prepirineus participen enguany en el programa Investiga.edu i en el Campus Jove d’Arqueologia d’estiu, que coordinen el CEPARQ, el Departament de Prehistòria i la CORE de Patrimoni de la Universitat. La iniciativa pretén despertar l’interès per la recerca arqueològica i el patrimoni del territori entre els joves i els infants de zones rurals i està finançada per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).

Carlos Tornero, investigador del Departament de Prehistòria, ha estat distingit amb una ERC Consolidator Grant per estudiar amb un enfocament alternatiu els orígens de la domesticació animal al neolític.

Investigadors de diverses institucions espanyoles han reconstruït la dieta de mig centenar d’individus que van ser enterrats fa més 3.000 anys a la necròpoli de la Cova des Pas (Menorca). L’estudi, coordinat per la UAB, indica un consum mixt de plantes i carn i el mateix accés al menjar per part de tots els individus, cosa que implica que eren grups socialment igualitaris. El treball contribueix a l’estudi dels patrons alimentaris dels grups de l’edat del bronze i de l’edat del ferro a les illes Balears i al debat sobre el sorgiment i el desenvolupament de les primeres societats complexes a l’arxipèlag. Es tracta de l’estudi més complet de la paleodieta de poblacions antigues a les illes Balears que s’ha dut a terme fins ara.

L’equip d’arqueòlegs del jaciment neolític de La Draga ha iniciat recentment noves prospeccions a la vora occidental de l’estany de Banyoles. Els treballs contribuiran a l’estudi de la reconstrucció i l’evolució paleoambiental i geomorfològica de l’estany i a documentar les dinàmiques del seu poblament prehistòric.

Un estudi de la UAB que ha aplicat l’anàlisi de Big Data a la dinàmica de poblament apunta que les comunitats del centre-est de la península ibèrica van desplegar fa 4.000 anys una forma de vida basada en «economies de fugida», amb tàctiques d’enrocament i atomització, per protegir-se de l’explotació i els conflictes de l’expansió d’El Argar, un dels primers estats d’Europa.

La UAB ha posat en marxa una nova campanya de microdonacions per avançar en la recerca de Linya, la dona de la Noguera, l’Homo sapiens que va ser descoberta per l’equip de recerca del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic (CEPArq) a la Cova Gran de Santa Linya (Les Avellanes, Lleida) l’any 2020.

La campanya arqueològica d'enguany a la Cueva de Coro Trasito (Osca), que duu a terme el Grup d'Arqueologia de l'Alta Muntanya de la UAB i el CSIC, confirma la presència d'una agricultura consolidada de blat i ordi en zones elevades del Pirineu en les primeres etapes del Neolític, juntament amb una ramaderia diversificada.

Finalitza el projecte “Participación ciudadana y arqueología en medio rural”, desenvolupat durant el curs 2021-2022.

Has maiorum habemus detraxit at. Timeam fabulas splendide et his.