Actualitat

El proper divendres 6 de juny la UAB serà l’escenari de la jornada de tancament del projecte Investiga.edu, una proposta educativa que durant quatre anys ha fet possible que la ciència i la recerca en arqueologia, paleontologia i geologia arribessin a escoles i instituts de zones rurals i de muntanya, especialment al Pirineu i Prepirineu catalans. L’acte tindrà lloc de 10 a 14 h a la Sala de Revistes de la Biblioteca d’Humanitats.

Els éssers humans ja fabricaven eines amb ossos de balena fa 20.000 anys, segons un estudi de l’ICTA-UAB, el Centre Nacional per a la Recerca Científica de França (CNRS) i la Universitat de la Colúmbia Britànica. Aquest descobriment amplia la nostra comprensió sobre l’ús primerenc de restes de balena per part dels humans i ofereix informació valuosa sobre l’ecologia marina de l’època.

La UAB ha desenvolupat l'aplicació Descobrim el Montsant per difondre la recerca feta a les Coves del Fem d’Ulldemolins per investigadors del Departament de Prehistòria, així com altres indrets històrics i naturals del territori. L’arquitectura de l’app és lliure i gratuïta per tal que altres institucions la puguin adaptar per divulgar els seus recursos d’interès.

La revista National Geographic ha dedicat l’article principal de l’edició de maig a les investigacions i descobertes fetes per l’equip de recerca en Arqueoecologia Social del Mediterrani (ASOME) de la UAB als jaciments de La Almoloya i La Bastida, representatius de la societat argàrica, que va habitar el sud-est peninsular fa 4.000 anys. La publicació hi ha dedicat també l’editorial i la portada, que protagonitza una il·lustració de la princesa  de La Almoloya. 

L’estudi de més de 600 eines de la zona nord de l’assentament fet per investigadors de la UAB indica que va ser un poblat complex i de llarga durada i no un mer lloc de reunions temporals ni un santuari.

Investigadors de la UAB i de l’Institut Max Planck d’Antropologia Social han identificat les fronteres econòmiques i polítiques que fa 4.000 anys separaven la societat d’El Argar, considerada el primer estat de la península Ibèrica, dels seus veïns del bronze de la Manxa i del bronze valencià. Aquestes comunitats, amb estructures socials menys centralitzades, van mantenir relacions complexes amb el poder argàric. L’estudi, basat en una innovadora anàlisi de la producció i circulació de ceràmica, obre la porta a identificar dinàmiques frontereres similars en altres societats europees contemporànies d’El Argar i comprendre com es van consolidar els primers estats en la prehistòria.

Un estudi liderat pel CSIC i amb participació de la UAB revela que la producció d’eines d’os fa 1,5 milions d’anys va ser metòdica i sistematitzada. Abans d’aquesta troballa, es considerava que els hominins fabricaven instruments ossis de manera puntual. Aquesta pràctica va poder tenir impacte en el desenvolupament de patrons cognitius més complexos i en l’estandardització d’una nova sèrie de comportaments entre els primers humans.

Les eines de mà per processar cereals que les primeres societats neolítiques europees van enterrar en dipòsits tenien una alta càrrega simbòlica per a les dones que les haurien fet servir, relacionada amb el temps i els cicles de la vida humana, de la natura i dels assentaments. Això conclouen investigadors de la UAB que han estudiat els molins de pedra de tres dipòsits rituals trobats els últims anys a Alemanya. La recerca s’ha publicat a Journal of Archaeological Science: Reports.

Les poblacions precolonials del Brasil de fa més de dos mil anys ja celebraven una reunió estival anual en què gaudien d’un festí amb peix de temporada abundant i begudes alcohòliques, segons recull un estudi internacional de l’ICTA-UAB, la Universitat de York (Regne Unit) i la Universitat Federal de Pelotes (Brasil) que documenta les primeres festes populars al Brasil precolonial. Que potser ens trobem davant dels orígens del famós carnaval del Brasil?

Les comunitats neolítiques ibèriques ja gestionaven els ramats de bous i vaques de manera estratègica i eficient fa 6.000 anys, movent-los entre zones de pastura baixes i de muntanya mitjana per assegurar-ne l’alimentació i modificant-ne deliberadament el cicle reproductiu. Així ho conclouen investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Cardiff, que han reconstruït per primer cop amb estudis biomoleculars els patrons de mobilitat, alimentació i reproducció dels ramats de bous durant el Neolític mitjà, a partir de les restes que s’han conservat a la Cova de les Pixarelles (Tavertet, Osona).