Actualitat

El documental Off the Archeological Record, produït per la UAB i la xarxa Pastwomen, ha estat guardonat amb el Premi EITB a la perspectiva de gènere en la XXV edició del Festival Internacional de Cinema Arqueològic del Bidasoa (FICAB), celebrat recentment. El jurat ha reconegut l’obra pel seu tractament detallat de les experiències de dones arqueòlogues de diverses generacions.

El Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria del Departament de Prehistòria de la UAB (CEPAP-UAB) posarà en relleu el patrimoni arqueològic de la cova del Tabac (Camarasa, Lleida) mitjançant una nova exposició interactiva que connecti patrimoni, tecnologia i societat. La mostra «Rastres d’un nou món: Els primers neolítics de la cova del Tabac» es durà a terme amb el suport d’un ajut d’impacte social de la Generalitat de Catalunya (IMPACTE), que promouen la igualtat, la sostenibilitat i la ciència oberta com a eixos transversals.

La UAB ha celebrat el 10è aniversari del Campus d’Arqueologia i Paleontologia amb una jornada sobre la trajectòria i els reptes de futur d’aquesta xarxa, formada per jaciments arqueològics, equipaments municipals, museus i parcs arqueològics en què la Universitat desenvolupa part de la seva docència i recerca en ambdues disciplines. El Campus és un projecte estratègic de la Universitat que ha suposat una millora essencial en la formació dels arqueòlegs i paleontòlegs de Catalunya, en introduir la pràctica obligatòria en arqueologia i paleontologia com a distintiu.

El Departament de Prehistòria participa a la Nit de la Recerca 2025.

La Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) organitza un conjunt d’activitats acadèmiques i culturals per visibilitzar i debatre el sexisme en l’àmbit arqueològic.

El proper divendres 6 de juny la UAB serà l’escenari de la jornada de tancament del projecte Investiga.edu, una proposta educativa que durant quatre anys ha fet possible que la ciència i la recerca en arqueologia, paleontologia i geologia arribessin a escoles i instituts de zones rurals i de muntanya, especialment al Pirineu i Prepirineu catalans. L’acte tindrà lloc de 10 a 14 h a la Sala de Revistes de la Biblioteca d’Humanitats.

Els éssers humans ja fabricaven eines amb ossos de balena fa 20.000 anys, segons un estudi de l’ICTA-UAB, el Centre Nacional per a la Recerca Científica de França (CNRS) i la Universitat de la Colúmbia Britànica. Aquest descobriment amplia la nostra comprensió sobre l’ús primerenc de restes de balena per part dels humans i ofereix informació valuosa sobre l’ecologia marina de l’època.

La UAB ha desenvolupat l'aplicació Descobrim el Montsant per difondre la recerca feta a les Coves del Fem d’Ulldemolins per investigadors del Departament de Prehistòria, així com altres indrets històrics i naturals del territori. L’arquitectura de l’app és lliure i gratuïta per tal que altres institucions la puguin adaptar per divulgar els seus recursos d’interès.

La revista National Geographic ha dedicat l’article principal de l’edició de maig a les investigacions i descobertes fetes per l’equip de recerca en Arqueoecologia Social del Mediterrani (ASOME) de la UAB als jaciments de La Almoloya i La Bastida, representatius de la societat argàrica, que va habitar el sud-est peninsular fa 4.000 anys. La publicació hi ha dedicat també l’editorial i la portada, que protagonitza una il·lustració de la princesa  de La Almoloya. 

Les poblacions precolonials del Brasil de fa més de dos mil anys ja celebraven una reunió estival anual en què gaudien d’un festí amb peix de temporada abundant i begudes alcohòliques, segons recull un estudi internacional de l’ICTA-UAB, la Universitat de York (Regne Unit) i la Universitat Federal de Pelotes (Brasil) que documenta les primeres festes populars al Brasil precolonial. Que potser ens trobem davant dels orígens del famós carnaval del Brasil?