Actualitat

El proper divendres 6 de juny la UAB serà l’escenari de la jornada de tancament del projecte Investiga.edu, una proposta educativa que durant quatre anys ha fet possible que la ciència i la recerca en arqueologia, paleontologia i geologia arribessin a escoles i instituts de zones rurals i de muntanya, especialment al Pirineu i Prepirineu catalans. L’acte tindrà lloc de 10 a 14 h a la Sala de Revistes de la Biblioteca d’Humanitats.

Els éssers humans ja fabricaven eines amb ossos de balena fa 20.000 anys, segons un estudi de l’ICTA-UAB, el Centre Nacional per a la Recerca Científica de França (CNRS) i la Universitat de la Colúmbia Britànica. Aquest descobriment amplia la nostra comprensió sobre l’ús primerenc de restes de balena per part dels humans i ofereix informació valuosa sobre l’ecologia marina de l’època.

La UAB ha desenvolupat l'aplicació Descobrim el Montsant per difondre la recerca feta a les Coves del Fem d’Ulldemolins per investigadors del Departament de Prehistòria, així com altres indrets històrics i naturals del territori. L’arquitectura de l’app és lliure i gratuïta per tal que altres institucions la puguin adaptar per divulgar els seus recursos d’interès.

La revista National Geographic ha dedicat l’article principal de l’edició de maig a les investigacions i descobertes fetes per l’equip de recerca en Arqueoecologia Social del Mediterrani (ASOME) de la UAB als jaciments de La Almoloya i La Bastida, representatius de la societat argàrica, que va habitar el sud-est peninsular fa 4.000 anys. La publicació hi ha dedicat també l’editorial i la portada, que protagonitza una il·lustració de la princesa  de La Almoloya. 

Les poblacions precolonials del Brasil de fa més de dos mil anys ja celebraven una reunió estival anual en què gaudien d’un festí amb peix de temporada abundant i begudes alcohòliques, segons recull un estudi internacional de l’ICTA-UAB, la Universitat de York (Regne Unit) i la Universitat Federal de Pelotes (Brasil) que documenta les primeres festes populars al Brasil precolonial. Que potser ens trobem davant dels orígens del famós carnaval del Brasil?

Una societat precolombina de l’Amazònia va desenvolupar un sistema d’enginyeria agrícola sofisticat que va permetre cultivar blat de moro durant tot l’any, segons un recent descobriment d’un equip d’investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, (Espanya); les Universitats d'Exeter, Nottingham, Oxford, Reading i Southampton (Regne Unit); la Universitat de Són Paulo (Brasil) i col·laboradors bolivians. Aquesta troballa contradiu les teories prèvies que descartaven la possibilitat de l’agricultura de monocultiu intensiu a la regió.

El programa Investiga.edu, coordinat per grups de recerca del Departament de Prehistòria amb la finalitat de divulgar l’arqueologia a les escoles, posa en marxa Investiga.edu en obert, una iniciativa de treball transversal que ofereix el material didàctic del programa en format virtual perquè el professorat dels centres escolars el pugui fer servir a l’aula. Els primers materials estan dedicats als jaciments de les coves pirinenques de Montanissell i del Sardo.

49 estudiants de primer curs del Grau d'Arqueologia de la UAB van fer una excrusió a la Cova de Can Sadurní (Begues) i a les Mines de Gavà (Gavà) per conèixer dos jaciments de primer ordre per la recerca sobre les primeres comunitats neolítiques de Catalunya.

Un programari estandarditzat i públic per al registre de les dades obtingudes a les d’excavacions i un videojoc hiperrealista per millorar la museïtzació del jaciment de la Roca dels Bous: aquests són els dos projectes que durà a terme els propers anys el Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria (CEPAP-UAB), en haver estar reconegut recentment per les convocatòries Indústria del Coneixement (IdC) de la Generalitat de Catalunya i Projectes en Col·laboració Publicoprivada del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.