La caça de balenes va començar a l'Amèrica del Sud fa 5.000 anys, un mil·lenni abans del que es creia

Publicat a Nature Communications, l’estudi mostra que els pobles de la regió de la badia de Babitonga (Santa Catarina) que construïen sambaquis (monticles monumentals de closques construïts per les societats de l’Holocè al llarg de la costa del Brasil) van desenvolupar tecnologies especialitzades per a la caça de grans balenes molt abans del que suggeria la recerca arqueològica prèvia. L’estudi redefineix el paper de les comunitats sud-americanes en l’aparició de cultures marítimes complexes, ja que fins ara es creia que els orígens de la caça de grans balenes es trobaven entre societats postglacials de l’hemisferi nord, entre fa 3.500 i 2.500 anys.

Liderat pels investigadors de l’ICTA-UAB Krista McGrath i André Colonese juntament amb un equip internacional, l’estudi va analitzar centenars de restes òssies de cetacis i eines elaborades amb os procedents de sambaquis de la badia de Babitonga, actualment conservats al Museu Arqueològic de Sambaquis de Joinville (Brasil). Molts d’aquests jaciments ja no existeixen, fet que converteix aquesta col·lecció en un arxiu únic d’una història que d’altra manera no es podria reconstruir.

L’equip va combinar mètodes de arquezoologia, anàlisi tipològica i tècniques moleculars d’última generació (ZooMS, arquezoologia mitjançant espectrometria de masses) per estudiar els ossos i els objectes fabricats amb os de cetaci. Es van identificar restes de balenes franques meridional, rorquals geperuts, rorquals blaus, balenes del nord, catxalots i dofins, moltes amb clares marques de tall associades a l’esquarterament. També es van documentar grans arpons fets amb os de balena, alguns dels més grans trobats a l’Amèrica del Sud. La seva presència, juntament amb l’abundància d’ossos de balena, la seva inclusió en contextos funeraris i la presència d’espècies costaneres, aporta una evidència sòlida de caça activa i no d’un aprofitament oportunista d’animals varats.

«Les dades demostren clarament que aquestes comunitats van desenvolupar el coneixement, les eines i les estratègies especialitzades necessàries per caçar grans balenes milers d’anys abans del que suposàvem», afirma Krista McGrath, autora principal de l’estudi.

Els resultats també ofereixen dades ecològiques clau. La presència abundant de restes de balena geperuda suggereix que la seva distribució històrica arribava a zones molt més al sud que les principals àrees de cria actuals davant la costa del Brasil. «L’augment recent d’albiraments al sud del Brasil podria reflectir, per tant, un procés històric de recolonització, amb implicacions per a la conservació. Reconstruir com es distribuïen les balenes abans de l’impacte de la caça industrial és essencial per comprendre les seves dinàmiques de recuperació», indica Marta Cremer, coautora de l’estudi.

A més de reescriure els orígens de la caça primerenca de balenes, l’estudi ofereix noves claus sobre les economies, les tecnologies i les formes de vida de les societats postglacials al llarg de la costa atlàntica sud-americana. Segons André Colonese, autor sènior de l’estudi, «aquesta recerca obre una nova perspectiva sobre l’organització social dels pobles sambaqui. Representa un canvi de paradigma: ara podem veure aquests grups no només com a recol·lectors de marisc i pescadors, sinó també com a baleners.».

Dione Bandeira, arqueòloga brasilera amb més de 20 anys d’experiència treballant en sambaquis, explica que «els resultats revelen una pràctica que va contribuir de manera significativa a la presència prolongada i densa d’aquestes societats al llarg de la costa brasilera».

Els pobles sambaqui van integrar els recursos marins en els seus sistemes culturals i van desenvolupar una sofisticada cultura marítima caracteritzada per tecnologies especialitzades, cooperació col·lectiva i pràctiques rituals associades a la captura de grans animals marins. Aquesta història indígena no escrita ha sobreviscut gràcies a les col·leccions museístiques i al treball de qui s’esforça per preservar els jaciments sambaqui que han escapat a l’impacte de la urbanització del Brasil al llarg dels darrers segles.

Ana Paula, directora del Museu Arqueològic de Sambaquis de Joinville, assenyala que «les col·leccions custodiades al Museu Arqueològic de Sambaquis de Joinville, especialment la Col·lecció Guilherme Tiburtius, posen de relleu la riquesa i l’enorme potencial d’informació sobre els pobles ancestrals que encara pot explorar-se plenament».

 

Referència: Krista McGrath, Tatiane Andaluzia Kuss da Silveira Montes, Thiago Fossile, Dione da Rocha Bandeira, Fernanda Mara Borba, Marta J. Cremer, Laura van der Sluis, Thomas Higham, Ana Paula Klahold Rosa, Maria Saña, André Carlo Colonese. (2026) Molecular and zooarchaeological identification of 5000 year old whale-bone harpoons in coastal Brazil. Nature Communications.  10.1038/s41467-025-67530-w