Actualitat

El Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria del Departament de Prehistòria de la UAB (CEPAP-UAB) posarà en relleu el patrimoni arqueològic de la cova del Tabac (Camarasa, Lleida) mitjançant una nova exposició interactiva que connecti patrimoni, tecnologia i societat. La mostra «Rastres d’un nou món: Els primers neolítics de la cova del Tabac» es durà a terme amb el suport d’un ajut d’impacte social de la Generalitat de Catalunya (IMPACTE), que promouen la igualtat, la sostenibilitat i la ciència oberta com a eixos transversals.

Un innovador estudi publicat a Science amb participació d’arqueòlegs de la UAB ha revelat que la notable diversitat que caracteritza avui dia els gossos es va originar fa almenys 11.000 anys. El treball qüestiona les hipòtesis tradicionals que afirmen que aquesta gran diversitat es devia en bona part a la cria selectiva dels clubs canins de l’època victoriana britànica.

La producció de les ceràmiques argàriques es va organitzar en tallers especialitzats ubicats al costat de jaciments d’argila específics allunyats dels principals centres de poder, segons un nou estudi d'investigadors de la UAB publicat a la revista Journal of Archaeological Science. Aquest model productiu reforça l’existència d’una organització supralocal, complexa i jerarquitzada al sud-est peninsular durant l’edat del bronze.

El Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria (CEPAP), del Departament de Prehistòria de la UAB, ha obtingut dos ajuts del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya per impulsar el desenvolupament i la transferència del seu programari SUGAR (Software Unificat per a la Gestió Arqueològica). Els projectes, concedits en la convocatòria d’enguany del programa Indústria del Coneixement (IdC), han estat els únics de l’àmbit de les humanitats finançats en les modalitats Producte i Innovadors.

La UAB ha celebrat el 10è aniversari del Campus d’Arqueologia i Paleontologia amb una jornada sobre la trajectòria i els reptes de futur d’aquesta xarxa, formada per jaciments arqueològics, equipaments municipals, museus i parcs arqueològics en què la Universitat desenvolupa part de la seva docència i recerca en ambdues disciplines. El Campus és un projecte estratègic de la Universitat que ha suposat una millora essencial en la formació dels arqueòlegs i paleontòlegs de Catalunya, en introduir la pràctica obligatòria en arqueologia i paleontologia com a distintiu.

Una recerca internacional amb participació de la UAB, publicada a Scientific Reports (Nature), ha revelat, a partir de les dents trobades a cinc jaciments arqueològics de Síria, nous coneixements sobre com els primers agricultors del món van formar les primeres comunitats i assentaments i com va ser la relació amb els forasters. La recerca reconstrueix patrons de mobilitat no observats mai fins ara.

L’arqueòleg Roberto Risch, catedràtic del Departament de Prehistòria, i l’historiador de la ciència Marco Armiero, investigador ICREA a l’Institut d’Història de la Ciència (IHC), han rebut un ajut ERC Advanced Grant en la convocatòria de 2024.

Un estudi amb participació de la UAB, l’IPHES-CERCA i la URV, publicat a Nature Ecology & Evolution, aporta per primera vegada proves fòssils directes de frugivorisme en mastodonts sud-americans i mostra l'impacte ecològic durador de la seva extinció.

El proper divendres 6 de juny la UAB serà l’escenari de la jornada de tancament del projecte Investiga.edu, una proposta educativa que durant quatre anys ha fet possible que la ciència i la recerca en arqueologia, paleontologia i geologia arribessin a escoles i instituts de zones rurals i de muntanya, especialment al Pirineu i Prepirineu catalans. L’acte tindrà lloc de 10 a 14 h a la Sala de Revistes de la Biblioteca d’Humanitats.

Els éssers humans ja fabricaven eines amb ossos de balena fa 20.000 anys, segons un estudi de l’ICTA-UAB, el Centre Nacional per a la Recerca Científica de França (CNRS) i la Universitat de la Colúmbia Britànica. Aquest descobriment amplia la nostra comprensió sobre l’ús primerenc de restes de balena per part dels humans i ofereix informació valuosa sobre l’ecologia marina de l’època.