Actualitat

En unes excavacions a la cova Vanguard, a Gibraltar, s’ha trobat per primera vegada l’estructura que feien servir els neandertals fa 60.000 anys per extreure quitrà i utilitzar-lo en la fabricació d’armes de caça o protecció. La troballa ha servit per identificar quina metodologia d’extracció van desenvolupar i mostra l’elevat i complex nivell d’organització i cognició dels neandertals.

La sala de cinema de la UAB ha acollit la preestrena d’Off the Archeological Record, un documental de recerca doctoral que narra, a través de les experiències personals d'arqueòlogues molt diverses, el passat recent de la disciplina des d'una perspectiva de gènere. Les expertes aborden, entre d’altres qüestions, les desigualtats de gènere que encara hi són arrelades malgrat els avenços assolits, i com poden influir en les carreres professionals.

Investigadors del Departament de Prehistòria han desenvolupat ReVIBE, (Refitting Visualisation using Blender Engine), un innovador protocol que permet la reconstrucció virtual de remuntatges d'artefactes lítics mitjançant modelatge 3D i el programari d'animació Blender. Els resultats de la recerca s'han publicat a la revista Plos One i a la plataforma protocols.io, que permet compartir de manera col·laborativa protocols tècnics reproduïbles.

Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Múrcia (UM) desafia la teoria que grups guerrers amb un component genètic "estepari" originari de l'est d'Europa van substituir violentament la població masculina de la península Ibèrica fa uns 4200 anys, i planteja un escenari diferent en què els grups amb ascendència "estepària" es van barrejar amb altres locals afeblits demogràficament.

Un estudi liderat per investigadors de la UAB i del CSIC ha revelat que els primers grups neolítics que van ocupar fa 7.000 anys el jaciment pirinenc de Coro Trasito (Tella, Osca) van aplicar estratègies de selecció d'espècies per fabricar les seves eines d'os i van triar els cérvols per a les puntes de projectil. El treball, publicat a la revista PLoS ONE, ha aplicat per primera vegada en un jaciment neolític una innovadora combinació de mètodes per obtenir aquests resultats.

La campanya d’excavacions d’enguany duta a terme per arqueòlegs de la UAB i del CSIC a la Cova de l'Home Mort Soriguera (Pallars Sobirà, Lleida) ha tret a la llum restes de ceràmiques romanes de finals de l’Imperi Romà (segle V dC), així com una singular punta de fletxa de bronze de més de 3.500 anys d’antiguitat. També s’han recuperat fragments de ceràmica que correspondrien al final del Neolític i al Calcolític, la qual cosa apunta a l’ocupació de la Cova en diverses èpoques i en fa un jaciment cabdal per entendre l'ocupació humana de l’Alt Pirineu al llarg de milers d’anys.

Un estudi conjunt de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Saragossa i la Universitat d’Estrasburg sobre restes de les coves de Chaves i Puyascada, totes dues a Osca, ha trobat la primera evidència directa del consum i processament de productes lactis al Pirineu ja als inicis del Neolític, fa 7.500 anys, així com de derivats del porc. El resultat qüestiona la consideració que l'explotació d'aquests productes a la serralada pirinenca hauria començat molt més tard.

Els treballs de la nova campanya d’excavacions al jaciment neolític de la Draga de Banyoles que s’acaben de posar en marxa permetran documentar noves restes de construccions de fusta i monitoritzar-ne l’estat de conservació. Enguany s’han programat dues jornades de portes obertes els dies 13 i 20 de juny a les 16 h  per donar a conèixer la tasca dels arqueòlegs, que explicaran els propis investigadors.

Investigadors del Departament de Prehistòria de la UAB ha finalitzat, aquest mes de maig, una nova campanya d'excavació i d’estudi arqueològic a l’Iraq, a la zona del Kurdistan. Els resultats de les dues darreres campanyes d'excavació (2023 i 2024) han comportat el descobriment de restes d'hàbitat, la recuperació d'arquitectura molt ben conservada, sepultures amb rics aixovars i, en general, restes arqueològiques que permeten aportar dades històriques per al coneixement de l'origen de l'agricultura i la ramaderia i de l'aparició de les primeres ciutats-estat en aquesta regió pionera a escala mundial de les transformacions històriques.

L’anàlisi de traces de greixos en més d’un centenar d’atuells evidencia grans canvis en el consum i preparació d’aliments dels grups que van habitar l’Alemanya central entre el neolític i l’edat del bronze, i la seva relació amb innovacions en les formes i decoracions dels recipients. Així ho indica un estudi pioner, fet per investigadors de la UAB i l’Oficina Estatal de Gestió del Patrimoni i Arqueologia de Saxònia-Anhalt en aquesta regió, que va ser clau per al sorgiment de grans cultures prehistòriques, com les de les ceràmiques de bandes, de cordes i campaniforme i la d’Unetice, una de les primeres societats estat d’Europa. La investigació s'ha publicat a la revista PLoS ONE.