Actualitat

La UAB ha desenvolupat l'aplicació Descobrim el Montsant per difondre la recerca feta a les Coves del Fem d’Ulldemolins per investigadors del Departament de Prehistòria, així com altres indrets històrics i naturals del territori. L’arquitectura de l’app és lliure i gratuïta per tal que altres institucions la puguin adaptar per divulgar els seus recursos d’interès.

La revista National Geographic ha dedicat l’article principal de l’edició de maig a les investigacions i descobertes fetes per l’equip de recerca en Arqueoecologia Social del Mediterrani (ASOME) de la UAB als jaciments de La Almoloya i La Bastida, representatius de la societat argàrica, que va habitar el sud-est peninsular fa 4.000 anys. La publicació hi ha dedicat també l’editorial i la portada, que protagonitza una il·lustració de la princesa  de La Almoloya. 

Les poblacions precolonials del Brasil de fa més de dos mil anys ja celebraven una reunió estival anual en què gaudien d’un festí amb peix de temporada abundant i begudes alcohòliques, segons recull un estudi internacional de l’ICTA-UAB, la Universitat de York (Regne Unit) i la Universitat Federal de Pelotes (Brasil) que documenta les primeres festes populars al Brasil precolonial. Que potser ens trobem davant dels orígens del famós carnaval del Brasil?

Una societat precolombina de l’Amazònia va desenvolupar un sistema d’enginyeria agrícola sofisticat que va permetre cultivar blat de moro durant tot l’any, segons un recent descobriment d’un equip d’investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, (Espanya); les Universitats d'Exeter, Nottingham, Oxford, Reading i Southampton (Regne Unit); la Universitat de Són Paulo (Brasil) i col·laboradors bolivians. Aquesta troballa contradiu les teories prèvies que descartaven la possibilitat de l’agricultura de monocultiu intensiu a la regió.

La UAB i el municipi de la Cellera de Ter (La Selva, Girona) han inaugurat el Campus d’Arqueologia i Paleontologia de la Cova del Pasteral de la UAB. El nou Campus impulsarà el jaciment com a espai de referència per a la docència i la recerca i en difondrà el patrimoni arqueològic.

El programa Investiga.edu, coordinat per grups de recerca del Departament de Prehistòria amb la finalitat de divulgar l’arqueologia a les escoles, posa en marxa Investiga.edu en obert, una iniciativa de treball transversal que ofereix el material didàctic del programa en format virtual perquè el professorat dels centres escolars el pugui fer servir a l’aula. Els primers materials estan dedicats als jaciments de les coves pirinenques de Montanissell i del Sardo.

La sala de cinema de la UAB ha acollit la preestrena d’Off the Archeological Record, un documental de recerca doctoral que narra, a través de les experiències personals d'arqueòlogues molt diverses, el passat recent de la disciplina des d'una perspectiva de gènere. Les expertes aborden, entre d’altres qüestions, les desigualtats de gènere que encara hi són arrelades malgrat els avenços assolits, i com poden influir en les carreres professionals.

Un programari estandarditzat i públic per al registre de les dades obtingudes a les d’excavacions i un videojoc hiperrealista per millorar la museïtzació del jaciment de la Roca dels Bous: aquests són els dos projectes que durà a terme els propers anys el Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria (CEPAP-UAB), en haver estar reconegut recentment per les convocatòries Indústria del Coneixement (IdC) de la Generalitat de Catalunya i Projectes en Col·laboració Publicoprivada del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

L'exposició “Dinastías”, comissariada per l'investigador del Departament de Prehistòria Roberto Risch, reuneix una mostra d'objectes mai vista abans a Espanya gràcies a la col·laboració d'una vintena de museus europeus, i es pot visitar al Museu Arqueològic d'Alacant del 26 de març al 13 d'octubre. El treball arqueològic, paleogenètic i paleoconòmic d'investigadors de la UAB sobre les societats prehistòriques de l'edat del bronze de l'Europa continental ha estat clau en l'organització de la mostra.

Una recerca internacional amb participació del Departament de Prehistòria que ha analitzat el genoma de prop de 10.000 individus antics en busca de trisomies cromosòmiques ha identificat sis casos de síndrome de Down, tots de nadons: cinc d'entre fa 5.000 i 2.500 anys i un d'època més recent. Tres dels casos prehistòrics procedeixen de jaciments de la primera edat del ferro de Navarra (fa 2.800-2.500 anys). En un d'aquests llocs també s'ha trobat un cas amb síndrome d'Edwards, el primer identificat en població arqueològica. Van morir abans o poc després de nàixer i van rebre sepultura a l'interior de cases, alguns amb aixovar inclòs, la qual cosa demostra que van ser apreciats per les seves comunitats.