Actualitat

Una societat precolombina de l’Amazònia va desenvolupar un sistema d’enginyeria agrícola sofisticat que va permetre cultivar blat de moro durant tot l’any, segons un recent descobriment d’un equip d’investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, (Espanya); les Universitats d'Exeter, Nottingham, Oxford, Reading i Southampton (Regne Unit); la Universitat de Són Paulo (Brasil) i col·laboradors bolivians. Aquesta troballa contradiu les teories prèvies que descartaven la possibilitat de l’agricultura de monocultiu intensiu a la regió.

La UAB i el municipi de la Cellera de Ter (La Selva, Girona) han inaugurat el Campus d’Arqueologia i Paleontologia de la Cova del Pasteral de la UAB. El nou Campus impulsarà el jaciment com a espai de referència per a la docència i la recerca i en difondrà el patrimoni arqueològic.

El programa Investiga.edu, coordinat per grups de recerca del Departament de Prehistòria amb la finalitat de divulgar l’arqueologia a les escoles, posa en marxa Investiga.edu en obert, una iniciativa de treball transversal que ofereix el material didàctic del programa en format virtual perquè el professorat dels centres escolars el pugui fer servir a l’aula. Els primers materials estan dedicats als jaciments de les coves pirinenques de Montanissell i del Sardo.

La sala de cinema de la UAB ha acollit la preestrena d’Off the Archeological Record, un documental de recerca doctoral que narra, a través de les experiències personals d'arqueòlogues molt diverses, el passat recent de la disciplina des d'una perspectiva de gènere. Les expertes aborden, entre d’altres qüestions, les desigualtats de gènere que encara hi són arrelades malgrat els avenços assolits, i com poden influir en les carreres professionals.

Un programari estandarditzat i públic per al registre de les dades obtingudes a les d’excavacions i un videojoc hiperrealista per millorar la museïtzació del jaciment de la Roca dels Bous: aquests són els dos projectes que durà a terme els propers anys el Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria (CEPAP-UAB), en haver estar reconegut recentment per les convocatòries Indústria del Coneixement (IdC) de la Generalitat de Catalunya i Projectes en Col·laboració Publicoprivada del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

L'exposició “Dinastías”, comissariada per l'investigador del Departament de Prehistòria Roberto Risch, reuneix una mostra d'objectes mai vista abans a Espanya gràcies a la col·laboració d'una vintena de museus europeus, i es pot visitar al Museu Arqueològic d'Alacant del 26 de març al 13 d'octubre. El treball arqueològic, paleogenètic i paleoconòmic d'investigadors de la UAB sobre les societats prehistòriques de l'edat del bronze de l'Europa continental ha estat clau en l'organització de la mostra.

Una recerca internacional amb participació del Departament de Prehistòria que ha analitzat el genoma de prop de 10.000 individus antics en busca de trisomies cromosòmiques ha identificat sis casos de síndrome de Down, tots de nadons: cinc d'entre fa 5.000 i 2.500 anys i un d'època més recent. Tres dels casos prehistòrics procedeixen de jaciments de la primera edat del ferro de Navarra (fa 2.800-2.500 anys). En un d'aquests llocs també s'ha trobat un cas amb síndrome d'Edwards, el primer identificat en població arqueològica. Van morir abans o poc després de nàixer i van rebre sepultura a l'interior de cases, alguns amb aixovar inclòs, la qual cosa demostra que van ser apreciats per les seves comunitats.

Els treballs d’excavació arqueològica fets enguany al jaciment neolític de La Draga de Banyoles han permès documentar elements estructurals de construccions de fusta en molt bon estat de conservació. L’actuació forma part del projecte quadriennal de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia 2022-2025 centrat al poblat neolític de La Draga que impulsa el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.

Un equip de recerca, liderat per la UAH i la UAB ha identificat les primeres evidències directes de cistelleria entre societats de caçadors-recol·lectors i primers agricultors del sud d'Europa, fa entre 9.500 i 6.200 anys, a la Cueva de los Murciélagos d’Albuñol (Granada). Aquest és un dels enclavaments arqueològics més emblemàtics de la Prehistòria a la península Ibèrica per la singular conservació de materials orgànics que s’hi han trobat. L'estudi s'ha publicat a la revista Science Advances.

Investigadors del Departament de Prehistòria han identificat marques fetes intencionadament en llorers entre cinc i deu anys abans de l’inici de la construcció de La Draga, el poblat neolític de Banyoles, fa 7.200 anys. La troballa permet corroborar la presència de grups humans en la zona anys abans d’establir-s’hi seleccionant, marcant i controlant els boscos.