Un nou estudi estén les fronteres del ritual iber dels caps tallats
L’estudi de fragments de cranis dels jaciments d’Olèrdola (Olèrdola, Barcelona) i del Molí d’Espígol (Tornabous, Lleida) ha aportat noves proves que permetrien situar, per primer cop, el ritual dels «caps tallats» del nord-est de la península Ibèrica entre els grups ibers de cossetans i ilergets. La descoberta, liderada per investigadors de la UAB, permet ampliar la frontera sud d’aquesta pràctica, tradicionalment associada als indigets i laietans que van habitar al nord del riu Llobregat.
La recerca, publicada a la revista Trabajos de Prehistoria, ha estat liderada per investigadors de la Unitat d’Antropologia Biològica i del Departament de Prehistòria de la UAB i ha comptat amb la participació d’experts del Museu d’Arqueologia de Catalunya i del Museu d’Història de Catalunya, així com de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.
Els caps tallats són cranis decapitats i tractats per ser exposats públicament. Va ser una pràctica dels pobles ibers que van habitar el nord-est de la península Ibèrica entre els segles VI i II abans de la nostra era, i també entre els grups celtes del centre i sud d’Europa. Fins ara, al nord-est de la península Ibèrica s’havien trobat evidències del ritual en els grups d’indigets, com Ullastret (Ullastret, Girona), i de laietans, en els jaciments de Burriac (Cabrera de Mar, Barcelona) i Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès, Barcelona), entre altres.
Les cinc restes cranials d’Olèrdola, són les primeres que s’identifiquen en un jaciment cossetà. Els deu fragments de l’assentament ilerget del Molí d’Espígol es van recuperar en intervencions anteriors, però no havien estat estudiats fins ara.
«Les anàlisis bioantropològiques i de residus ens han permès identificar-hi lesions produïdes amb objectes tallants en un moment proper a la mort. Per la seva disposició, profunditat i localització, són compatibles amb el ritual dels caps tallats. També hem pogut constatar en les restes d’Olèrdola la presència de substàncies vegetals que s’haurien pogut fer servir en el seu tractament o exposició», explica Rubén de la Fuente, investigador de la UAB i coordinador de la recerca.
«Són resultats que ens obliguen a replantejar el marc cultural del ritual, que fins ara es considerava propi només dels pobles del nord del Llobregat,i apunten a una dispersió territorial més àmplia del que pensàvem», assenyala Eulàlia Subirà, coordinadora de l’estudi i investigadora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica durant la recerca.
Mapa del nord-est de la península Ibèrica amb la localització d'Olèrdola, el Molí d'Espígol i altres jaciments esmentats en l'article.
Olèrdola, marques poc freqüents i resina de pi per al tractament
Els fragments del jaciment d’Olèrdola, tots de la part frontal del crani i del rostre, van pertànyer a un mateix individu masculí jove (d’entre 8 i 15 anys), mentre que els del Molí d’Espígol corresponien a tres individus diferents, un dels quals també era un home jove. L’equip de recerca no hi ha pogut determinar marques de decapitació, atès que manca la part inferior dels cranis, però sí el tipus i l’orientació dels cops, així com, en el cas d’Olèrdola, marques que s’haurien fet en els maxil·lars amb una eina molt prima, de la mida de les agulles trobades en altres jaciments ibèrics i descrites en relació amb els caps tallats, com ara a Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet, Barcelona). «Aquestes marques es van fer per descarnar el crani i ens indiquen que, a més del cuir cabellut, també es va aixecar la pell del rostre de l’individu. És una pràctica poc freqüent, però que està documentada en el ritual en jaciments europeus de França i Regne Unit», explica Eulàlia Subirà.
L’anàlisi dels residus orgànics que els fragments d’Olèrdola tenien adherits provinents del terra on el crani va ser dipositat va indicar la presència de biomarcadors de greixos animals i vegetals, com ara resines de pi, olis o ceres, que podrien interpretar-se com a productes per al tractament del cap com a part del ritual funerari.
L’equip de recerca va comparar també la composició del terra adherit als ossos d’Olèrdola amb mostres de fauna, sediment i vegetals del voltant del jaciment per obtenir informació sobre la procedència de l’individu. Els resultats de l’anàlisi isotòpica dels valors d’estronci no coincideixen, fet que podria indicar una procedència forana. «Amb les anàlisis isotòpiques registrem la mobilitat en un moment molt inicial de l’edat adulta; per tant, és raonable plantejar que fos una persona que es va desplaçar a Olèrdola posteriorment o bé que el cos ¾o el crani¾ hi va ser traslladat després de morir», argumenta Rubén de la Fuente.
Localització en construccions singulars
Les restes cranials d’ambdós jaciments van ser localitzades ens espais significatius: habituals i que podrien haver tingut un caràcter ideològic o simbòlic. En el cas d’Olèrdola, en la planta baixa d’una de les dues torres de la muralla que flanquejava la porta d’entrada al poblat, per la qual cosa «és probable que estigués exposat a la mateixa torre o a l’entrada del recinte», assenyala De la Fuente. Les restes del Molí d’Espígol es van recuperar en un «espai d’ús indeterminat, però prou particular arquitectònicament perquè fos un lloc prominent o emblemàtic de l’assentament».
Les troballes fetes en aquest estudi aporten una informació valuosa a un registre bioantropològic molt limitat, degut a que el ritual funerari de les comunitats ibèriques era la cremació, i contribueixen a aprofundir més en el valor simbòlic o ideològic del ritual d’exposició dels caps tallats com a trofeu. Aquests rituals, presents en moltes cultures, majoritàriament estan vinculats a enemics de guerra i a l’ostentació de poder i prestigi. Els caps tallats no són exclusius d’homes, també s’han identificat cranis de dones i en algun individu que hauria pogut pertànyer a la comunitat. «A la península Ibèrica no disposem de fonts clàssiques que en parlin extensivament, al contrari del que passa, per exemple, amb els grups gals que van habitar el que avui és França. Els registres arqueològics ens ajuden a entendre millor aquesta pràctica entre els ibers i la possible relació que podria haver tingut amb el món cèltic o gal», assenyalen els investigadors.
Article de referència: De la Fuente-Seoane, R., Molist, N., Principal, J., Riba-Vidal, M., Tarifa-Mateo, N. i Subirà, M. E. (2025). «‘Cabezas cortadas’ iberas en contextos cosetanos e ilergetes. Nuevas aportaciones bioantropológicas en El Molí d’Espígol (Tornabous, Lleida) y Olèrdola (Olèrdola, Barcelona)». Trabajos de Prehistoria, 82 (2): 1049. DOI: https://doi.org/10.3989/tp.2025.1049.