Un nou llibre explora la importància social, simbòlica i material de la navegació per a les comunitats prehistòriques
Alberto García Piquer, investigador del Departament de Prehistòria, és autor i coeditor del llibre The Archaeology of Seafaring in Small-Scale Societies, que explora a través de nombrosos exemples el desenvolupament de la tecnologia marítima i com la disponibilitat de canoes i petites embarcacions es va convertir en un element clau de sosteniment i transformació social en moltes parts del món. Editat per University Press of Florida, està disponible en una edició d’accés obert amb el suport de la Universitat de Lund (Suècia).
El desenvolupament de la tecnologia marítima al llarg de la història va ampliar els horitzons geogràfics i socials, va impulsar la mobilitat i la interacció humana, va estructurar els contextos socials, va configurar la cosmovisió de les comunitats i, fins i tot en alguns casos, es va convertir en un agent clau per a la centralització política. El volum publicat ara examina com les embarcacions han servit com a innovacions revolucionàries al llarg de la història de la humanitat i es centra en societats marítimes a petita escala, és a dir, societats que vivien en petites comunitats i depenien fonamentalment de la pesca, la caça de mamífers marins i terrestres, la recol·lecció i, en alguns casos, l’horticultura.
Alberto García-Piquer, investigador postdoctoral de la UAB, ha coeditat el llibre juntament amb Mikael Fauvelle, professor d’arqueologia i història antiga a la Universitat de Lund, i Colin Grier, professor d’antropologia a la Universitat Estatal de Washington. El volum compta amb la participació d’una quinzena de col·laboracions d’experts en la disciplina d’arreu del món.
A partir d’evidències arqueològiques, històriques i etnogràfiques, els arqueòlegs aborden temes com les capacitats nàutiques de les embarcacions i els éssers humans que les impulsaven, el paper de les embarcacions en la producció i el consum de recursos, l’impacte de la durada o la dificultat dels viatges sobre l’apropament o allunyament social en les comunitats i l’experiència fenomenològica de la navegació. I ho fa a través de casos d’estudi com ara els patrons d’assentament a l’extrem sud de l’Amèrica del Sud, la caça de balenes per part de les societats megalítiques de Bretanya, la mobilitat marítima a la Baixa Califòrnia, les canoes com agents actius que van transformar el cos dels pescadors al Perú, la durada dels viatges de les comunitats de salish de la costa d’Amèrica del Nord, o les connexions dels inuit amb els caiacs, els umiaks i el mar a l’Àrtic oriental.
Els coautors conclouen que l’arqueologia de la navegació en societats a petita escala il·lumina les complexes interaccions que sustentaven els mons aquàtics del passat i destaca la necessitat d’estudiar el tema amb un enfocament holístic i comparatiu a nivell mundial.
Més informació sobre The Archaeology of Seafaring in Small-Scale Societies i el seu accés obert